Òdena Puig d'Aguilera-la Colla dels Divendres

Excursió circular per l'entorn d'Òdena per pujar al Puig Aguilera interessant mirador que s'enlaira sobre la plana amb els camps de vinya, ametllers i cereals, tot formant un esperò rocós que sobresurt del bosc que s'esten per tota la vessant nord, i el seu punt culminant on hi ha el vèrtex geodèsic també es dins el bosc sense cap visibilitat, però uns metres més al sud, tenim una magnifica balconada des d'on es pot contemplar un extens panorama.

Sortirem del poble d’Òdena, sota mateix del castell, en direcció al mirador de la comarca de l’Anoia el Puig Aguilera (625 m) per arribar hi passarem per la capella de sant Miquel, capella ubicada al peu de la carretera d'Igualada a Odena, en un pujolet. Ha sigut restaurada. És d'una sola nau amb volta de canó de 12,35m x 6,40m. L'absis està decorat amb les típiques arcuacions i bandes llombardes, amb una finestra. Porta adovellada a la cara de migdia, amb una finestra a cada mur lateral. Murs tant interior com exteriorment construïts a base de carreus tallants en arenosa, amb morter i la coberta, després de la restauració, presenta lloses de pedra a l'absis i a la resta teula àrab segons E. Junyent és del segle xi, però A. Pladevall comenta que fou aixecada al pas del segle xii, en ple romànic, i Joan Bassegoda en el segle xii.
Segons E. Junyent, la denominació antiga d'aquesta capella era Sant Miquel d'Ullastre, perquè el 1074 va rebre la deixa testamentària de Folc. El 1089 es va jurar sobre l'altar de Sant Miquel d'Òdena, capella situada dins del terme del castell d'Òdena, el testament del difunt Seniofred Adroer.

Durant els segles XVII -XVIII era sufragània de Sant Pere d'Odena i tenia un cementiri propi, però les visites pastorals dels anys 1724 i 1732 informen del mal estat de conservació, especialment de la teulada. Una tempesta desfermada el juliol de 1935 va destruir un campanar d'espadanya construït pocs anys abans. Va sofrir danys durant la guerra civil i concretament l'any 1936. l'any 1976 van acabar les obres de restauració a càrrec d'un patronat local i sota un projecte de Joan Bassegoda. El dia 2 d'octubre del 1977 s'inauguraren la restauració i obres d'agençament pel culte.
Curiositat
Com la major part d'esglésies romàniques de l'Anoia, l'orientació de l'església obeeix a criteris litúrgics però també climatològics. Així l'absis està orientat cap a llevant, vers la sortida del sol i la porta d'accés està situada a migdia per tal de protegir-se dels vents freds del nord i mantenir-se sempre sota la radiació solar durant tot el dia.

Seguirem la ruta però ens desviarem un moment per veure la barraca d'en Ramonet i el Pi de les Tres Branques, tornem a la ruta i seguim cap el Raval d'Aguilera i el camí de ca l'Aguilera de la Costa. Ens desviarem a l’esquerra per un corriol força malmès per l’aigua i les bicicletes i motos en fort pendent per tal de cap al capdamunt del Puig, després de poder contemplar unes espectaculars vistes de la comarca, assolim el cim de Puig d'Aguilera. El Puig d'Aguilera és una muntanya de 625 metres que es troba entre els municipis de Castellolí i Òdena, a la comarca de l'Anoia.
El nom d'aquest puig, Aguilera, prové del llatí "aquilaria" que vol dir lloc on nien les àguiles. D'aquesta muntanya pren el nom el mas Aguilera, conegut com de la Costa des del segle xvi. Aquesta casa pairal està situada al vessant de la muntanya, vers Òdena, i la trobem documentada ja des del període medieval. En la part més alta d'aquest puig, es conserva un edifici que fou destinat en el decurs de la guerra civil espanyola a la vigilància antiaèria, i uns refugis d'aquest mateix període. El cim es pot observar perfectament des de l'A-2, tram de Castellolí. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 277115001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Seguirem el nostre camí i passarem a tocar una construcció mig derruïda, Es tracta de les restes d'un punt d'observació antiaèria de l'exèrcit de la República, situat al cim del Puig Aguilera, testimoni de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta instal·lació militar, que va estar en funcionament entre els anys 1937 i 1939, formava part de la xarxa de punts d'observació que depenien de la Defensa Especial Contra Aeronaus (DECA).Es va construir a principis de la Guerra Civil, amb el propòsit de controlar tant el tràfic aeri com el de la carretera Madrid-Barcelona. Es tractava d'un enclavament estratègic per alertar d'ofensives aèries del front d'Aragó contra ciutats com Barcelona, Sabadell i Terrassa.
Va ser objecte d'una intervenció arqueològica, l'any 2014, dirigida per l'arqueòloga Núria Cabañas, impulsada per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, amb el suport de la Diputació de Barcelona. L'estudi va permetre la documentació de l'edifici, que tenia una
capacitat per a sis persones i comptava amb dutxes, lavabo, cuina i xemeneia. A la part alta, hi havia una gran terrassa.
Tanmateix, es van recollir diverses beines de munició republicana de fusell, fabricades a Txecoslovàquia i restes d'artilleria, probablement procedents dels atacs franquistes que va haver-hi en la Serra de Rubió el dies 19 i 20 de gener de l'any 1939. Les restes d'aquesta instal·lació militar han patit durant anys contínues agressions, en forma d'espoli de materials, ensorrament de murs i pintades, i un xic més endavant també podrem observar, a mà esquerra, restes d’un refugi subterrani, que tenia relació amb la instal·lació militar.

Seguim camí ara per pista carenera i descendent i que ens durà per diversos indrets com Can Ventaiols, Cal Gaies, Sant Bernabé, es tracta d'una capella ubicada al Raval de l'Aguilera, a la masia de Can Ferran. Ha estat restaurada pels seus propietaris. D'una nau i absis amb finestra de doble esqueixada. Al costat nord hi ha una porta adovellada tapiada, amb carreus d'arenisca molt degradats. A l'oest hi ha una porta adovellada i un petit campanar de paret, refet. Exteriorment està arrebossat amb ciment, llevat de l'absis on hi podem apreciar uns carreus d'arenisca tallats en forma rectangular. Tant l'interior com l'exterior estan arrebossats excepte l'absis. La coberta és a base de teula àrab en bon estat de conservació. Per les seves característiques la podríem catalogar com del segle xii, en un romànic rural. Ha estat datada cap al final del segle xii, si bé degué ser força modificada els segles XVII o XVIII. El 1953 la restauració la va fer Joan Ferran Cañellas, propietari d'aleshores.
Seguim cap el Raval d’Aguilera, per arribar de nou a Òdena, on aprofitem per visitar el castell.

El castell d'Òdena és un edifici d'Òdena (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional. És situat en un turó guixós de 410m que domina la conca d'Òdena. Al voltant s'estén la població actual.

Actualment només queda una gran torre poligonal, ja que la resta de ruïnes ha desaparegut. La torre és formada exteriorment per un poliedre d'onze cares que forma una piràmide truncada. Interiorment és circular. Les cares exteriors oscil·len entre 225 a 240 cm a la base i 205 a 225 cm al capcer. El gruix de les parets és de 244 cm. L'alçada, 10,28 m. S'accedeix a l'interior de la torre a través d'una porta adovellada oberta al nivell de primer pis i a una alçada d'uns 3,65 m del nivell de terra. Estava dividida en tres pisos, el més baix devia ser originalment una cisterna i després una presó. L'aparell és regular i ben escairat, disposat en filades ben alineades.

Encara que és citat ja en el segle X no hi ha vestigis identificatius d'aquella etapa. Com a conseqüència de l'ordre d'enderrocament de l'any 1463 i de les destruccions practicades per una explotació de guix en el lloc només en resta una torre poligonal, d'onze cares que, segons Joan Bassegoda, fou construïda durant els segles xiii - XIV. Està construïda a base de carreus d'arenosa tallats en forma rectangular, amb morter. Actualment les obres de restauració han descobert un fragment de la muralla, així com indicis d'haver existit en aquest mateix lloc un habitacle ibèric. El 1985 van començar les obres de restauració de la torre poligonal a càrrec del servei de Monuments de la Diputació de Barcelona. En l'actualitat el castell és de propietat municipal.

Hem tingut una bona excursió matinal, un bon dia, potser massa calurós per ser el mes de febrer, i molt bones vistes.

Informació extreta de la Viquipèdia