Oix-Mare de Déu d'Escales-el Ferran-Talaixà-la Torre-el Vaquer-Palanca del Samsó-XLIII Embardissada

RECORDA    si et posiciones sobre    " Veure més  "    (de color blau)  que es troba al final de la descripció del recorregut, enllaçaràs amb el programa Google Fotos que té les fotografies de l' excursió.

Aquesta XLIIII Embardissada, estava programada pel dia 25 d'Abril del 2.021, però degut al Covid-19, no es va poder celebrar. Les fotos i el track son del dia 28-04-21.

Descripció de la Ruta que facilita el Centre Excursionista d'Olot.
Sortim de l’aparcament dOix i anem a buscar la torre d’alta tensió que hi ha al final de l’aparcament. Aquí trobem les marques grogues de la Xarxa de Senders Itinerànnia. Les seguim per agafar un camí que va paral·lel a la Riera d’Oix.

Aquest camí es coneix amb el nom del Camí de l’Oca i antigament servia per comunicar el Pont Romà amb el poble d’Oix. Actualment el traçat ha variat una mica a causa de riuades i canvis urbanístics que ha patit el poble.

Anem caminant fins a trobar el Pont Romà d’Oix. Tot i que és conegut com a Pont Romà, la construcció actual és d’època romànica. És provable que el seu nom sigui degut a l’existència d’un pont anterior en aquest indret, hipòtesi que fins ara no s’ha pogut documentar. Hi ha una llegenda que explica que aquest pont va ser construït pel Senyor de la Quera de Talaixà un dia que es dirigia cap a Santa Bàrbara de Pruneres per fer us del dret de cuixa que tenia sobre les donzelles de la zona. Quan va arribar a l’alçada de la riera es va trobar que un fort aiguat li impedia travessar-la. Per aquest motiu va fer construir el pont per tal que cap més crescuda li impedís satisfer el seus desitjos sexuals.

A part d’aquest ús també servia perquè els veïns d’Escales, Oix, Talaixà, Hortmoier, Santa Bàrbara i Monars poguessin creuar la riera en èpoques de fortes crescudes per moure’s d’un veïnat cap a un altre.

Creuem el pont i girem cap a l’esquerra. Agafem una pista i entrem en una zona de pastures on trobarem diferents filats que els anirem tancant a mesura que els passem. Caminem arran d’una malla metàl·lica fins que aquesta s’acaba. Després girem a la dreta per de seguida girar a l’esquerra per agafar un antic camí de bast que ens porta a uns prats. Els travessem i al final les marques grogues ens fan girar a la dreta per travessar el Torrent d’Aiguavella. Fem un petit pujant i arribem a la casa del Pla d’en Pei. Passem pel davant fins que al cap d’uns metres trobem el pal AG 14. Aquí agafem la direcció Mare de Déu d’Escales.

Anem caminant fins a deixar els prats i entrar al bosc. Aquest camí per on passem era l’antic camí de bast que unia Hortmoier amb Oix abans que es construís la carretera. Fins a la dècada dels 60 encara era molt utilitzat pels carboners que treballaven a la zona però després de mica en mica es va deixar de transitar fins gairebé quedar en l’oblit. Per sort actualment està net i fressat ja que és lloc de pas de molts excursionistes que fan rutes per la zona.

Seguim les marques grogues sense fer grans desnivells fins que de mica en mica anem baixant per arribar a la carretera d’Hortmoier on trobem el pal MiO4 El Pont Trencat. Aquí travessem el pont i veiem que el centre hi ha un forat que serveix de desaigua per quan plou. Tot i que les baranes estan força malmeses el pont encara gaudeix de bona salut per permetre el trànsit rodat.

A l’altre banda del pont trobem el pal MiO5 Carretera d’Hortmoier. Aquí deixem la pista per girar a la dreta i prendre la direcció Mare de Déu d’Escales. Agafem un camí de bast que passa pel costat de les ruïnes de Can Mel. El seguim fins que les marques grogues ens fan girar a la dreta per baixar cap a la Riera de Beget. La travessarem per la Palanca d’Agafa l’Ase. El topònim és molt curiós i segons diu la llegenda en un dia de fortes pluges la riera arrossegava un ase que va ser agafat en aquesta palanca i d’aquí li ve el nom.

Actualment la palanca és d’alumini i està en bon estat però fins no fa gaires anys havia sigut de fusta i força impracticable a causa del deteriorament provocat per les riuades.
Un cop travessada la palanca enfilem un camí que ens porta a passar per les ruïnes de Cal Coc per després anar pujant i arribar a una zona sense vegetació que ens permet tenir una panoràmica de la zona.

Seguim caminant fins que trobem el pal MiO6 El Puig on girem a la dreta per anar cap a Mare de Déu d’Escales. Caminem per un camí sense gaire desnivell fins que arribem a l’Església.
Els orígens d'aquest temple els trobem a principis del segle X, tot i que la primera notícia documentada no la trobem fins l'any 977, en l'acta fundacional de la canònica de Santa Maria de Besalú. Des d'aleshores l'església apareixerà documentada en nombrosos escrits testamentaris i de compravenda de terres properes, dels segles XI, XII i XIII. A partir del 1598 coneixem molts detalls de la vida de Santa Maria d'Escales, gràcies a un manuscrit trobat providencialment i que es conserva en l'arxiu provincial d'Oix. El seu nom és Llibre d'obra de Nostra Senyora d'Escales. Aquestes anotacions arriben fins a finals del segle XVIII.

Gràcies a aquest document sabem que a finals del segle XVI va perdre la condició de parròquia i va passar a ser una sufragània de Sant Llorenç d'Oix.

Fins l'any 1910 el vicari d'Oix anava fins a Escales per dir missa i per ensenyar catecisme a la casa de Ca l'Ermità, situada just al davant.

Durant la Guerra Civil de 1936 va ser saquejada i profanada, com gran part dels temples de la zona. Fou en aquest moment quan va desaparèixer la talla de la Mare de Déu.

L'any 1976, els Amics de l'Alta Garrotxa van iniciar la neteja i restauració de l'edifici. El temple presenta diverses fases constructives, que van des del segle X fins el segle XIII.
Està format per una sola nau, força allargada i capçada a l'est per un absis semicircular, que és la part més "moderna" del temple romànic.

Algunes fonts afirmen que la base dels murs podria correspondre al temple del segle X. No hi ha discussió al voltant de la datació dels murs laterals de la nau, que van ser aixecats en el segle XI.
Presenten una característica única a la Garrotxa, que és el fet d'estar reforçats per arcs formers.

A més estan distribuïts de manera irregular, ja que en el mur sud n'hi ha quatre, mentre que en el costat nord només n'hi ha dos, però de majors dimensions.

En el segle XII es va construir una galilea als peus de la nau. Sobre ella, en època moderna, s'hi va construir una cambra, avui utilitzada com a refugi de muntanya.

Aquest recreixement de la galilea va ocultar parcialment la torre del campanar, que s'alçava sobre la façana oest original. És de torre, de planta quadrada, amb una obertura en cada costat, tot i que parcialment cegades, a excepció del mur oest on n'hi ha dues. Una escala de pedra adossada a la part exterior del mur nord del temple permet accedir a la torre.

L'absis semicircular va ser construït en el segle XIII, substituint a l'anterior capçalera. Aquest el podem observar completament des de l'interior del temple, gràcies a que en les darreres restauracions es va eliminar el cambril fet en època moderna, que en dificultava la seva observació. En el mur nord, prop del presbiteri s'obre una petita capella, mentre que en el costat sud només queda un arc de mig punt, que probablement també comunicava amb una altra capella lateral, a jutjar per la diferència de carreus utilitzats en aquesta part del temple.
Cinc finestres il·luminen, no amb certa dificultat, l'interior del temple. Quatre estan situades en el mur sud, mentre que la cinquena la podem trobar en la part central de l'absis.

Un cop visitat el temple deixem les marques grogues de la Xarxa de Senders Itinerànnia per agafar un camí que puja decidit cap a la casa del Maranyó. Al llarg del camí anem trobant fites de pedres que ens ajuden a seguir la ruta correcte.

Arribem a un trencant. Fem cas omís del camí que va cap a la dreta ja que ens portaria directes a la casa del Maranyó. Nosaltres continuem rectes per anar a trobar la Font Coberta. Al cap d’una estona d’haver passat la font arribem a una cruïlla de camins on agafem el de l’esquerra que puja decidit cap al Coll de Terres on novament tornem a trobar un altre encreuament. Agafem el de l’esquerra per anar cap al Pla de Ferran. Amb poca estona arribem al cim del Ferran (983m) on, si tenim sort i no està núvol, podem gaudir d’una bona panoràmica i veure algunes de les muntanyes més emblemàtiques de la zona com poden ser el Bassegoda, Comanegra, Puig Ou o el Talló.
Serà la tercera vegada que l’Embardissada corona aquest cim. La primera va ser a l’any 1986 i la segona el 2010.

A partir d’aquí el camí fa baixada cap a Talaixà. El sender és ben fressat i no hi ha pèrdua. En alguns punts encara segueix el traçat de l’antic filat del vedat de caça que es va intentar construir a Hortmoier a la dècada dels 80.

Arribem a Talaixà, un dels pocs veïnats de l’Alta Garrotxa on en ple Segle XXI encara no hi arriba cap carretera. Si ho desitgem podem anar a visitar l’Església de Sant Martí de Talaixà , el refugi del CEO i la Torre del castell de Talaixà.

Un cop visitat el veïnat tornem fins al Coll de Talaixà on trobem el pal G35 i prenem la direcció cap a Oix, seguint les marques d’Itinerànnia i el GR11 . Baixem pel camí de bast que porta cap a Hortmoier tot passant per les runes del Mas Coral i arribant a les envistes del Vaquer, casa que va ser mig restaurada als anys 80 però que actualment pateix un greu procés d’abandó. Deixem enrere el Vaquer i continuem pel camí de bast. Travessem una pista i continuem per una castanyeda fins a tornar a trobar la pista. La seguim fins que en un revolt pronunciat trobem una alzina molt gran. Girem a l’esquerra sempre seguint el GR11 i passem pel costat de les runes del Samsó. Al cap d’una estona d’haver passat la casa trobem el pal MiO 7 Palanca del Samsó. Seguim les indicacions cap a Oix i arribem a la Riera de Beget que la travessem per la Palanca del Samsó. Creuada la palanca continuem recte fins a trobar el pal AG8 La Plantada on girem a l’esquerra per anar en direcció Oix. En aquest punt deixem el GR11. Travessem un pas canadenc i continuem per la pista. Al cap d’una estona tenim la riera a sota nostra i a l’altra banda de muntanya podem veure el camí del Grau d’Escales penjat a la cinglera. En aquest indret durant la Primera Guerra Carlina hi foren estimbats els voluntaris Liberals de la Pobla de l’Illet. Cal mencionar també una altra estimbada que va passar als anys 80 del SXX, on uns maniquins van ser llençats per rodar una escena de la pel·lícula la Punyalada.

Continuem per la pista fins arribar al Pont Trencat. Aquí tornem a trobar els pals MiO4 i MiO5. Seguim sempre la direcció Oix per la pista de terra. Travessem un passallís i fem una petita pujada per després baixar suaument. Travessem un parell de cops la riera d’Oix a gual, ja que només porta aigua quan hi ha fortes pluges. Passem pel costat de la casa de Can Pei, després trobem una granja a la dreta i al cap d’uns metres arribem a la carretera asfaltada que va d’Oix a Beget.

En pocs minuts arribem al poble on acaba la nostra ruta.