Olèrdola, Alt Penedès: Cova dels Segarulls i Abrics de Can Castellví i de Can Ximet

Aquesta ruta permet visitar la Cova (Segarulls) i els dos Abrics (Can Castellví i Can Ximet) que ja esmentàvem a la ruta del mars del 2011, Olèrdola, Alt Penedès: Fondo, Vall de la Seguera - Ruta de les Fonts, i per tant la ve a complementar.

Ara bé, a diferència de l'anterior ruta que era relativament senzilla de fer i molt adient per anar amb família, aquesta d'avui té trams d'una certa dificultat i està més pensada per a qui tingui interès concret en conèixer els tres indrets. Però pensem que l'esforç val la pena.

La sortida i l'arribada el tenim al gran aparcament que hi ha davant dels restaurants a Sant Miquel d'Olèrdola.
Sortim del poble seguint el carrer Fontanilles i ben aviat ja estem caminant pel Fondo del Cementiri. Albirem algunes cavitats per sota del ben situat recinte funerari, però no ens desviem i de seguida ja estem a l'estimat Fondo de la Seguera, barranc càrstic amb totes les condicions per haver estat habitat per els éssers humans des de ben antic.
No triguem a veure el nostre primer objectiu, a dalt a la dreta, just a per sota de la carena, la Cova dels Segarulls. De difícil accés, però pujant arribem fins la Cova.
Les pintures més conegudes són ben visibles a l'exterior de la Cova. Dos arquers, amb enormes arcs i fletxes, i tot un munt de punts a sota. Una petita meravella. Es divertit de veure el primer arquer com si fos un windsurfista de l'antiguitat, aguantant la vela. Acudits a banda, sembla ser que el seu origen està a l'Edat del Bronze. Com ja hem dit molts cops, els visitants hem de tenir màxima cura del lloc i no realitzar-hi cap mena de manipulació. És un patrimoni de tots que hem de gaudir i conservar.
De baixada, seguim per la Vall i anem veient a la dreta les balmes que després visitarem.
Quan arribem a l'alçada del Forn de Calç, girem a la dreta i pugem una estona per la carretera asfaltada fins just passar Can Castellví. Creuem la carretera i agafem un camí que passa per sobre la masia. Quan ens trobem ja a dalt la carena i travessem una cadena, poc més de 40 metres més enllà hem de baixar a la dreta al nivell inferior del cingle on hi trobarem les balmes. Cal anar amb compte per trobar la canaleta de pedra per on cal baixar. Seguim pel costat de la cinglera i tot just abans d'arribar a les balmes, veiem a l'esquerra la cadena i esglaons metàl·lics que després farem servir per sortir d'aquest espai.

Nota: el company JOROBO molt amablement, al novembre de 2015, ens fa notar que hi ha hagut un petit canvi que cal tingueu en compte al menys temporalment: "la cadena amb esglaons metàl•lics no es pot fer, doncs l’arbre que subjectava la cadena ha caigut justament per sobre dels esglaons i per tant ara per ara no s’hi pot pujar i cal retornar per el lloc de baixada".

Seguim. Ja hem arribat al conjunt de balmes conegudes com a Coves de la Vall. Són un total de 7 balmes, quasi una a continuació de l'altra, que constitueixen un racó sorprenent, magnífic. Les dues balmes principals es coneixen com a Abric de Can Castellví i Abric de Can Ximet. Aquí no només trobem unes petites mostres de pintura rupestre, sinó que estem al davant d'un dels principals habitatges troglodítics del Penedès i de tota Catalunya. Sitges, restes d’escales, dipòsits, cisternes, forats per assentar murs o bigues, etc.. , tot tallat a la roca. Habitat probablement des de l'Edat del Bronze, com a mínim, encara que la majoria de les construccions que ara hi veiem són medievals. Quin espai! Cal dir que aquest indret ha estat usat tradicionalment per a la iniciació a l'escalada i que hi ha moltes restes a les parets que així ho demostren.
Per continuar el camí, pugem amb cura per la cadena que hem esmentat abans i tornem a ser a dalt de la carena. Seguim un petit corriol, que a vegades ens sembla imaginari, a prop de la cinglera. Tenim una magnífica vista a l'altra banda de la vall de la façana de l'església de Sant Miquel d'Olèrdola, amb la bonica finestra que té la columna i el capitell mossàrabs. Seguim per dalt, per sobre de terreny càrstic i passem per una esplanada amb pèlags que la majoria estan plens d'aigua. Aquí es pot agafar un corriol que baixa per la dreta i, passant per la bonica Font de l'Ametlló, arriba fins al Fondo de la Vall, o, el que nosaltres hem fet, que es girar a l'esquerra i trobar unes vinyes per a fer el camí de tornada per un camí més tranquil. (*)

Finalment, tornem a recomanar el llibre A peu per l'Alt Penedès, de Joan Raventós Hill, Cossetània Edicions, del qual hem tret alguna idea per la ruta d'avui.

Fins la propera. Salut i botes.
Bloc amb rutes nostres a http://ambotes.com

(*) Nota: Si us heu fixat, la durada de la ruta són poc més de 5 hores. Tranquils, amb 3 hores n'hi ha més que prou. El que ens va passar és que no teníem gens clar com accedir a la Cova dels Segarulls. Primer ho vam intentar per dalt, intentant baixar per una banda i per l'altra. Fracàs. Després anant per la cinglera a mitja alçada. Fracàs. Voltes i voltes per sobre del rocallís calcari, i així vàrem consumir molt de temps -i esforç- (els intents fallits els hem esborrat). Per tant, al tornar, vàrem decidir que era millor fer-ho per un camí amb menys desnivell.