Olèrdola – Conjunt Monumental d’Olèrdola – Puig de l’Àliga – Balmes i coves de Castellví i l’Ametlló

Comencem la caminada a Sant Miquel d’Olèrdola, on hem aparcat davant de l’ajuntament, fent una volta a la població, tot passant per l’església i anant a trobar el camí del fondo de la Vall, per anar a veure des d’a baix, la cova dels Segarrulls (on no hem pujat).

Tornem un petit tram enrere per seguir el GR-92.3, que passant per les fonts de Fontanilles i de l’Alba, per pujar al conjunt monumental d’Olèrdola, on hem visitat (cal pagar l’entrada 3,50€ per persona) els interessant indrets de les muralles, poblat ibèric, església de Sant Miquel, necròpolis romana, la torre romana i el castell medieval, així com, les ruïnes de l’església de Santa Maria i la necròpolis del Pla dels Albats situades fora del recinte murallat.

Continuant la caminada hem anat seguint el GR, a la part superior de la urbanització Daltmar, des d’on hem pujat al cim del puig de l’Àliga, on hi ha un vèrtex geodèsic, amb una creu i un oratori al costat de la zona del mirador, on gaudim de molt bones vistes sobre el Garraf, el Penedès i l’Anoia, amb el massís de Montserrat presidint el paisatge, així com, el mar Mediterrani a la zona de Sitges i Vilanova i la Geltrú.

Baixem del cim i creuant la urbanització Daltmar, anem fins a les cingleres de les cases de la Vall, visitant l’antic forn de calç i l’ermita de Santa Llúcia de can Castellví. A uns 300 metres d’aquesta masia, trobem a la dreta un baixador equipat amb cadenes i graons metàl·lics que ens permeten anar i tornar de les coves de can Castellví i les balmes de can Ximet que visitem.

Uns 450 metres més endavant i al costat d’un camp de vinyes, hi ha un altre baixador equipat, també amb cordes, cadenes i graons metàl·lics, on seguint per la lleixa de la cinglera visitem les coves i abrics de l’Ametlló i la font de l’Ametlló incrustada dins d’una cova, passada la qual, ens enfilem suaument fins a dalt de la cinglera on hi ha un grup de pèlags. Encarem ja la tornada, passant per camins al costat de vinyes, que ens permeten arribar ràpidament al punt de sortida.


Atenció.- He qualificat la caminada de moderada, ja que per visitar les coves i balmes s’ha de fer per passos equipats amb cordes, cadenes i graons metàl·lics, però si no és visiten les coves la caminada pot ser classificada de fàcil, però també, tenint en compte la seva llargada.


Conjunt Monumental d'Olèrdola.-

Antiga ciutat i castell del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d’un turó (358 m alt.) del massís de Garraf, al sector S del terme.

Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze. Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats. També s'hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana; la base del castell és de parament romà.

Abandonat durant la pau romana (Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i abandonada en temps de pau), tornà a prendre nova importància a la reconquesta. És esmentada ja el 911 amb el nom d'urbs Olerdulae. El 929 el comte Sunyer I edificà un castell sobre les ruïnes de la ciutat i una església dedicada a Sant Miquel d’Olèrdola, que consagrà el bisbe Tenderic vers el 935, bastida al costat d’una d’anterior, de tipus mossàrab, construïda pels primers pobladors al segle IX, de la qual resta la capçalera rectangular per fora i semicircular per dins amb un arc triomfal de ferradura.

La documentació dels anys 950-978 l’anomena castrum o civitas Olerdulae. Es convertí en centre de la marca, dita també comtat, del Penedès. L’església fou ampliada i consagrada de nou pel bisbe Vives el 991, i altra vegada al segle XII. Entorn seu i fora del recinte, al pla dels Albats, hi ha nombroses tombes antropomòrfiques excavades que han donat nom popularment al tipus de tomba olerdolà. Entre el 995 i el 1108 fou presa pels àrabs diverses vegades (el 1108 pels almoràvits) i recuperada i restaurada pels cristians. En 1041-58 se n'apoderà i en fou senyor Mir Geribert, que s’intitulà príncep d’Olèrdola, en rebel·lió oberta contra Ramon Berenguer I.

El domini tornà als comtes de Barcelona i la castlania fou dels descendents de Mir Geribert, els senyors de Sant Martí Sarroca. Els seus habitants gaudiren d’especials franqueses comtals, però arribada la pau i la restauració del s. XII la vella ciutat anà perdent població a favor de la nova Vilafranca i restà com a simple fortalesa a partir dels segles XIV i XV.