Olesa de Bonesvalls, Puig de la Mola, Hospital de Cervelló. Pous, corrals i barraques. El Garraf

Al Puig de la Mola hi conflueixen 4 termes municipals: Avinyonet del Penedès, Olesa de Bonesvalls, Olivella i Begues.

Avui anem al massís del Garraf. Confesso que és la primera vegada que hi vinc a caminar, però no serà pas la darrera. La zona m'ha encisat, tant pels elements naturals i els vestigis d'activitats econòmiques ancestrals com per la presència de l'important llegat històric que és el recinte de l'Hospital de Cervelló, a Olesa de Bonesvalls.

La caminada ha estat interessant sobretot pel component de descoberta, i no únicament pel que fa els elements d'antuvi insospitats, com els pous i els corrals (de la presència de nombrosos avencs ja en tenia notícia); aquests conformen el testimoni fefaent de la important activitat ramadera que en el passat va florir en aquests verals. Set i vuit mil caps de bestiar oví fornien de llet Molins de Rei i Barcelona, i per a mantenir aquest alt nombre de caps bé calien instal·lacions adequades.

Un altre aspecte ha estat prendre consciència un cop més del gran canvi climàtic que patim pel que fa a la disponibilitat d'aigua. Els pous que hem vist, que abans sadollaven la necessitat de tants caps de bestiar, avui no servirien per a res. No hi ha aigua.

Descripció de la ruta

Aparquem al carrer Hospital d'Olesa de Bonesvalls i emprenem la marxa pel mateix carrer en direcció ponent. El mateix carrer ens fa tombar a l' esquerra a la plaça Fitò, travessem la riera de Begues i marxem en direcció SW. Deixem a l'esquerra el petit nucli que cresqué a redós de l'Hospital de Cervelló, que visitarem a la tornada.

Quan deixem enrere les vinyes travessem una pista i ens endinsem en el bosc en direcció sud. Aviat el camí trenca a la dreta per tornar decidit cap el sud. Avancem per la llera de la rasa.

Trobem una banderola i seguim cap a l'avenc de l'Esquerrà.
El camí avança a voltes pel costat i a voltes per la mateixa llera.
Trobem una fita que diu Urà/Sol. Això és curiós. Al revers hi diu Urà/Neptú. O sigui que hem deixat Neptú a Olesa, ara som a Urà, i anem cap el Sol tot passant pels planetes Saturn, Júpiter, Mart, Terra, Venus i Mercuri). Vegeu
https://parcs.diba.cat/web/garraf/sistema-solar-pel-gr5
Aquí recórrer un mil·límetre equival a 1000 quilòmetres. Tanmateix aquest és l'únic planeta que coincideix amb la nostra ruta, ai las!

Arribem on és l'entrada del gran avenc de l'Esquerrà. Ben a prop hi podem veure el pou o cisterna i l'enrunat corral. Fa estona que anem veient canyes amb la part alta pintada amb diferents colors (semblen de bambú) clavades al terra pel bosc; ens preguntem el significat... També ens acostem molt a una estreta carretera pavimentada.

Aviat albirem les Balmes del puig de la Mola i tot seguit atansem el cim planer on s'aixeca una torre de vigilància forestal. Les panoràmiques de 360 graus que s'albiren des del puig són fantàstiques.

Emprenem el descens reculant un tros i agafem la pista que marxa cap a l'est. Aviat trobem l'entrada de l'avenc de les Banderes i tot seguit abandonem el camí per assolir el puig de l'Astor entre garrigars. Fem la baixada cap el camí intuïtivament pel garrigar, tot vetllant que cap peu ens quedi entrampat per l'arbust o el rocam tan característic. Recuperem la pista
Al cap d'una estona, a l'esquerra veiem un petit abeurador obrat ple d'aigua de pluja, amb el nom dels autors gravat al llavi.

Depassen el puig Escampador després de baixar per passar una depressió. Tot seguit ve un llarg de pista netament a nord i deixem la pista per l'esquerra per anar a trobar un altre pou dins el bosc i una cabana enrunada; he anomenat el conjunt que s'aplega a banda i banda del camí "...del Pla de les Basses", sota el risc d'equivocar-me. Pugem al camí i dins l'esclarissat bosc de l'altre costat hi trobem els malmesos murs d'un corral i una preciosa barraca de pedra seca amb un mur adossat. L'entrada fa un arc apuntat, sense llinda ni dovelles. La capacitat arrapadora del rocall del Garraf sembla ser suficient per mantenir l'estructura dempeus. Aneu molt en compte de ben-ajupir-vos si hi voleu entrar, no fos que desplacéssiu una peça, i allò que ha aguantat dècades a la intempèrie s'acabi esfondrant al vostre damunt...

Tornem a la pista. Un tros avall la deixem i trenquem a l'esquerra per un camí menor.
Trobarem encara el pou del Ros, i ja a l'albir d'Olesa, el corral de l'Hospital. Després passem pel costat dels oliverars i les vinyes, malauradament abandonades de l'explotació de l'Hospital.

Encalcem l'Hospital de Cervelló pel costat de ponent, trenquem a la dreta al final del mur i recorrem el carrer de Santa Marta fins l'entrada del recinte emmurallat. Abans d'entrar, però, no deixeu d'admirar la carassa que hi ha damunt la llinda, us podria passar desapercebuda. Es tracta d'una exclusiva peça de gran valor (segle II) malgrat la mutilació que pateix.
Entreu i xaleu a cada topant. Fixeu-vos també amb l'escut d'armes que hi ha sobre el portal de la façana de ponent de l'edifici de l'hospital; és l'escut d'armes dels Cervelló (*)
Per acabar només us cal travessar el pont i ser novament al carrer Hospital, des d'on hem començat

(*) Sota l'escut dels Cervelló hi ha una inscripció del 1590 que diu: Aquest Hospital fundat en altres temps per Guillem de Cervelló, el bisbe Juan Dimes Loris ara l'ha restaurat.
És probable que fos en aquesta reforma quan es va situar damunt la porta de la tanca exterior una carassa d'època romana, potser procedent de Tarragona, modificada per enquibir-la.
Informació extreta del portal dels mapes de patrimoni cultural de la diputació de Barcelona