OLIANA - Roc de les Tres Creus i l'ermita de Sant Andreu del Castell des d'Oliana
near Oliana, Catalunya (España)
Viewed 206 times, downloaded 10 times
Trail photos
Itinerary description
- Font del Cudrinyol (5,8 km)
- Roc de les Tres Creus (4.7 km)
- Pou de calç (7 km)
- Ermita de Sant Andreu del Castell (7.7 km)
- Castell d'Oliana (7,7 km)
- Trull o tina de vi (7,8 km)
Avui des d'Oliana i amb els companys (Els caminadors d'Oliana) amb dut a terme una caminada molt entretinguda i completa, jo diria que fantàstica!
Inici de la caminada des de la Plaça de la Reguereta, travessem la carretera C-14 a l'altura de l'avinguda de l'Alt Urgell i continuar cap a la Plaça del Mossèn Albert Vives, anem a la dreta, passarem per la Plaça i continuem cap al carrer Ignasi Esteve per anar a enllaçar amb el carrer dels Erms i continuem cap al camí de la Valldan.
Arribant al camí de la Valldan i el pont sobre la Rasa del Torrent a nan a l'esquerra, més endavant continuem a la dreta deixant l'asfalt del camí i passant per l'altre camí entre granges, continuem a la dreta per un sender dintre el bosc fins a arribar a la carretera de les Anoves. Arribant anem a la dreta i a prop veurem a l'esquerra un petit espai amb un panell informatiu i corriols o senders amb dos sentits diferenciats per seguir la caminada. Inici, senders ferrada Serra de les Canals.
Continuem a nan cap al corriol de la dreta fins a arribar a l'inici ferrada des de la Font del Cudrinyol. En aquesta ferrada cabra cal destacar dos trams un inicial catalogat de K3 familiar pel qual ascendirem. Fins a arribar al punt on podrem donar per finalitzada aquesta part cap a la nostra dreta recorrent la cresta a la recerca del camí de retorn. O prosseguirem per la nostra esquerra prenent el tram de K4 que ens deixés en el cim del "Roc dels Tres Creus" gaudint de les vistes que ens envolten.
Arribem al punt d'intersecció via ferrada vertical amb pont tibetà i corriol per assolir Roc de les Tres Creus. Aquí amb fet un petit descans i recuperem forces.
Anem a fer una visita al punt d'inici del camí vertical Serra Canals "TRAM ESPORTIU", dificultat k4 (impressiona veure l'alçada i el pont tibetà).
Retornem al punt d'intersecció, iniciem camí a la dreta pel corriol per assolir Roc de les Tres Creus.
Arribem al punt més alt del recorregut, fen el cim Roc de les Tres Creus.
El Roc de les Tres Creus és una muntanya de 854 metres que es troba al municipi d'Oliana, a la comarca de l'Alt Urgell. És el punt més alt de la Serra de les Canals. Aquest cim està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC.
REFERÈNCIES: [https://ca.wikipedia.org/wiki/Roc_de_les_Tres_Creus].
Després de gaudir de l'entorn, amb unes panoràmiques fantàstiques iniciem el camí de retorn. Continuem més enllà del punt a on amb assolit la cresta de la serra, i fem la baixada per anar l'inici de les cadenes i retornar pel corriol del bosc fins a arribar a la carretera de les Anoves.
Continuem a la dreta per la carretera de les Anoves, a uns 800 metres anem a la dreta per un corriol, passarem pel costat d'un POU DE CALÇ (un habitant de la zona en fa cinc cèntims), seguim el corriol fins a una carretera asfaltada, continuem a la dreta fins a arribar a Sant Andreu del Castell i el Castell d'Oliana.
Ens trobem al poble vell d'Oliana, hi ha bona mostra en les ruïnes de la zona. En vull destacar tres punts.
1- El Castell d'Oliana està documentat els anys 919-920 amb el nom Castro Uliana, sota el domini dels comtes d'Urgell.
2- Església de Sant Andreu del castell d'Oliana, situada al costat de les ruïnes de l'antiga població d'Oliana, ubicada en un lloc elevat, a la vora del Segre. Es consagra el 1032, però la major part de la construcció és del s. XII.
3- Tina de vi o trull.
Molt sovint el terme tina es refereix tan solament al dipòsit utilitzat, ja sigui, durant el procés de vinificació o durant l'emmagatzematge de vi, que també es pot anomenar cup o trull.
Continuem la caminada baixant direcció al riu Segre, arribant, cal travessar la carretera C-14 amb molta precaució, anem uns metres a l'esquerra i tot seguit a la dreta, fins a arribar al canal, el passem i continuem a l'esquerra el camí paral·lel al canal.
En arribar al camí asfaltat continuem a l'esquerra, i altre cop a l'esquerra per anar a passar la rasa Torrent de Reixar i cap al camí de Figolers seguin cap a l'avinguda Barcelona fins a arribar a la Plaça de la Regereta. Punt de sortida i arribada de la ruta.
Final d'una molt bona ruta!
--------------------------------------------
Waypoints
Inici de la caminada des de la Plaça de la Reguereta
Inici de la caminada des de la Plaça de la Reguereta, travessem la carretera C-14 a l'alçada de l'avinguda de l'Alt Urgell i continuar cap a la Plaça del Mossèn Albert Vives.
Anem a la dreta
Anem a la dreta, passarem per la Plaça de Mossèn Albert Vives i continuem cap al carrer Ignasi Esteve per anar a enllaçar amb el Carrer dels Erms.
Continuem pel Camí dels Erms per enllaçar amb el camí de la Valldan
Continuem pel Camí dels Erms per enllaçar amb el camí de la Valldan.
Continuem a l'esquerra per la vora del tros
Continuem a l'esquerra per la vora del tros, més endavant passem per la granja Prat a la nostra esquerra.
Anem a l'esquerra pel camí de la Valldan i el pont sobre la Rasa del Torrent
Anem a l'esquerra pel camí de la Valldan i el pont sobre la Rasa del Torrent.
Continuem a la dreta
Continuem a la dreta deixant l'asfalt del camí de la Valldan i passant pel camí entre granges.
Continuem a la dreta pel corriol
Continuem a la dreta pel corriol fins a arribar a la carretera de les Anoves.
Inici senders ferrada Serra de les Canals
Inici, senders ferrada Serra de les Canals. Continuem a nan cap al corriol de la dreta.
Inici ferrada des de la Font del Cudrinyol
Inici ferrada des de la Font del Cudrinyol. En aquesta ferrada cabra cal destacar dos trams un inicial catalogat de K3 familiar pel qual ascendirem. Fins a arribar al punt on podrem donar per finalitzada aquesta part cap a la nostra dreta recorrent la cresta a la recerca del camí de retorn. O prosseguirem per la nostra esquerra prenent el tram de K4 que ens deixés en el cim del "Roc dels Tres Creus" gaudint de les vistes que ens envolten.
Primer tram assolit fins a la cresta de la Serra de les Canals
Primer tram assolit fins a la cresta de la Serra de les Canals.
Panoràmiques des de Serra de les Canals
Panoràmiques des de la cresta de la Serra de les Canals.
Punt intersecció via ferrada vertical amb pont tibetà i corriol per assolir Roc de les Tres Creus
Punt intersecció via ferrada vertical amb pont tibetà i corriol per assolir Roc de les Tres Creus. Aquí amb fet un petit descans i recuperem forces.
Inici corriol per assolir Roc de les Tres Creus
Inici corriol per assolir Roc de les Tres Creus.
Roc de les Tres Creus
Roc de les Tres Creus. El Roc de les Tres Creus és una muntanya de 854 metres que es troba al municipi d'Oliana, a la comarca de l'Alt Urgell. És el punt més alt de la Serra de les Canals. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. REFERÈNCIES: [https://ca.wikipedia.org/wiki/Roc_de_les_Tres_Creus].
La baixada des de Serra de les Canals
La baixada des de Serra de les Canals per anar l'inici de les cadenes i retornar pel corriol del bosc.
Pou de calç
Elaboració de calç en una calera tradicional. L'elaboració de calç en una calera tradicional, aquesta situada a la vora d'una margera o l'altiplà i la gola del forn a la part inferior, va ser una activitat i forma de vida que va proveir de calç viva durant segles a les finques i poblacions. ELABORANT LA CALÇ. L'elaboració de calç, o fer una calera, era un treball dur que requeria molta dedicació. Primerament, es feia un forat circular en la terra, a cop de pic, aprofitant el pendent d'un ribàs. A continuació es construïa una petita paret a manera de repeu sobre la qual s'anaven col·locant les pedres calcàries que prèviament s'havien implicat fins allí en les cavalleries. A poc a poc, pedra a pedra, filera a filera, s'aixecaven les parets formant una falsa volta interior la seguretat de la qual no estava garantida fins al tancament total d'aquesta. A partir d'aquest moment s'anaven col·locant damunt la resta de les pedres fins a obtenir una cúpula amb l'altura desitjada i respectant un buit a manera de boca o porta per als treballs de càrrega i buidatge. Una vegada preparada, era el moment d'encendre-la. La base de l'estructura, sota el repeu sobre la qual començava la col·locació de les pedres, es denominava cendrer, per ser la zona en la qual es calava foc i s'acumulaven les brases i les cendres generades en el procés. CALÇ VIVA. El calero, a través de la boca del forn, carregava l'interior amb manolls de "ollagas", preferentment, o de boixos i se li calava foc a primera hora del matí amb la finalitat de disposar de tot el dia per a controlar el foc i portar la cocció de la pedra al seu punt ideal. L'acció continuada del foc aconseguia que les pedres calcàries desprenguessin tota la seva humitat, alhora que l'anhídrid carbònic que acomiadaven es convertia en òxid de calç, que és el que anomenem "calç viva". Per a això es requeria que el calero estigués alimentant el foc de la calera durant tres dies, amb les seves respectives nits, de manera ininterrompuda. CALÇ APAGADA. Quan les pedres es posaven roent, i fins i tot les flames del foc apuntaven per l'exterior de la cúpula, significava que el forn havia aconseguit ja la temperatura de 900 o 1000 graus, sent els ideals per a la cocció. El color blanc posterior de les pedres indicava que el procés de calcinació havia culminat. Arribat aquest moment es tancava la boca del forn amb lloses de pedra o feixes de terra, així com qualsevol respirador, i es deixava refredar lentament durant dos o tres dies. Finalitzava el procés d'elaboració de calç retirant totes i cadascuna de les pedres de l'estructura, que moltes vegades s'ensorrava durant aquest període de refredament. En introduir les pedres calcinades en aigua el contacte entre tots dos elements fa que la pedra calcària es desintegri formant una pasta o "calç apagada".
Continuem rectes i a la dreta pel camí asfaltat
Continuem rectes i a la dreta pel camí asfaltat cap a Sant Andreu del Castell i el Castell d'Oliana.
Font de Sant Andreu del Castell i el Castell d'Oliana
Font de Sant Andreu del Castell i el Castell d'Oliana, i amb un espai de pícnic.
Ermita Sant Andreu del Castell i el Castell d'Oliana
Sant Andreu del Castell i el Castell d'Oliana. Descripció: Església del castell situada al costat de les ruïnes de l'antiga població d'Oliana, ubicada en un lloc elevat, a la vora del Segre. Castell d'Oliana. De l'antic castell només es conserven algunes parets i les restes del poble medieval. Es trobava al voltant de l'església romànica de Sant Andreu. Els carreus són força grossos, allargats i de diverses mides. Les muralles del castell coincidien amb els murs exteriors de les cases. El poble medieval està situat sota l'església amb cases de dimensions reduïdes d'una sola habitació amb llar de foc. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Andreu_del_Castell_d%27Oliana
Ermita de Sant Andreu del Castell
Ermita de Sant Andreu del Castell d'Oliana. Notícies històriques: Es pensa que aquesta església fou la matriu de la posterior parròquia, és a dir, feia les seves funcions fins que la substituí l'actual parròquia. Estava dedicada també a Sant Andreu però popularment se la coneix com el castell. Es consagra el 1032 però la major part de la construcció és del s. XII. Oliana era una de les nou poblacions que el rei Jaume I havia de salvar dels Cabrera per a Aurembiaix d'Urgell segons el pacte de Lleida i en les que es reservava la seva potestat. És en ser repartits els béns de la casa d'Urgell, el castell i la vila d'Oliana foren transfeits a Antoni de Cardona i de Luna, senyor de Maldà. Al anar-se configurant la població al nucli que avui és el principal, perdé importància el nucli del castell. Es reobre al culte el 1977. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Andreu_del_Castell_d%27Oliana
Trull o tina de vi
Tina de vi o trull. Molt sovint el terme tina es refereix tan solament al dipòsit utilitzat ja sia durant el procés de vinificació o durant l'emmagatzematge de vi, que també es pot anomenar cup o trull. Les formes de les tines antigues acostumaven a ser cilíndriques i els materials més habituals eren la fusta resistent a la humitat, la rajola ceràmica o la pedra de construcció impermeabilitzada amb materials terrosos. Tenien l'entrada del raïm per dalt i la sortida del líquid per sota. Podien restar obertes i si es tapaven no eren hermètiques. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Tina
Castell d'Oliana
El Castell d'Oliana és un castell del municipi d'Oliana, a l'Alt Urgell, declarat bé cultural d'interès nacional. Història: El castell està documentat els anys 919-920 amb el nom Castro Uliana, sota el domini dels comtes d'Urgell. L'església va ser consagrada entre els anys 1037 i 1040 pel bisbe Eribau d'Urgell. En el fogatge de 1365-1370 consta que el castell pertanyia al vescomtat de Cardona. El 1381 apareix dins la vegueria de la Cerdanya com a possessió del comte d'Urgell. L'any 1414 el rei Ferran d'Antequera va donar el castell a Antoni Cardona i Luna, senyor de Maldà i Maldanell, després de l'empresonament de Jaume d'Urgell el Dissortat. Des del 1453 fins al segle xix va ser senyoria del capítol de la catedral d'Urgell. El poble del castell va ser abandonat abans del segle xvi traslladant-se els habitants a l'actual població d'Oliana. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d%27Oliana
Continuem a la dreta
Continuem a la dreta pel camí asfaltat, sortim devant mateix de Cal Sola
Travessar la carretera C-14, anar a l'esquerra i a dreta tot seguit
Travessar la carretera C-14, anar a l'esquerra i a dreta tot seguit.
Continuem a la dreta fins al canal i anem a l'esquerra
Continuem a la dreta fins al canal i anem a l'esquerra.
Anem a l'esquerra
Anem a l'esquerra pel camí asfaltat i molt a prop del Riu Segre.
Continuem a l'esquerra
Continuem a l'esquerra, passem la rasa Torrent de Reixar i cap al camí de Figolers seguin cap a l'avinguda Barcelona fins a arribar a la Plaça de la Regereta i final de la caminada.
Comments (6)
You can add a comment or review this trail
Està molt bé, felicitats!
Bonica ruta, has fet una molt bona descripció amb imatges precioses. Ja la tinc a favorits
Gràcies per compartir
Pendent de fer-ho molt maca
Gràcies a tots i totes per la vostra valoració
Salut i caminades!
Juan estás hecho un Jabato
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Bonica ruta, has fet una molt bona descripció amb imatges precioses. Ja la tinc a favorits
Gràcies per compartir