Olius - Molí del Pont - El Cerc - Ermita de sant Pere - Bosc de Sociats - Cal Sastre - Molí del Pont - Olius

L'excursió comença al peu de l'església de sant Esteve d'Olius. Del temple, de proporcions considerables ateses les dimensions del poble, en parlarem al final de l'itinerari, que és quan el visitàrem. Ara hem de ficar-nos en marxa pel camí de Reig, que es correspon amb la carretera que uneix Olius amb la C-26, o de Solsona a Berga.

Des d'Olius guanyem un poc d'altura fins a arribar a la Cotxeria, que és una casa aïllada separada de la resta del nucli. En deixar-la enrere, la pujada acaba i el camí és pla. No tardem massa, però, en començar una lleugera baixada.

És aleshores quan, a mà esquerra, veiem que arranca la pista d'accés a la Cotxeria per la banda de baix. La seguim, tot i que de seguida la deixem. I és que, a la nostra dreta, naix un corriol que mena cap al sud-est. És el camí de la Farga i per allà hem de continuar.

Aquesta via envolta per la partida de la Plana per la banda de Baix i avança en paral·lel al riu Cardener, que ens queda a l'esquerra. De fet, a poc a poc perdem altura per a travessar aquest curs d'aigua. No ho farem a peu pla, però, ni tampoc pel pont de la Farga. Nosaltres el passem amb el pont de la carretera C-26. És per això que, al remat, tornem a ascendir per a assolir el nivell d'aquesta via.

Des de la carretera gaudim d'una bona vista del riu Cardener, i també del molí del Pont i de cal Sastre, que queda just darrere. Ara bé, el nostre periple per la via que uneix Solsona amb Berga dura poc. I és que només passar el pont, que s'anomena del Molí, a l'esquerra arranca una pista que es correspon, més o menys, amb el camí de Sociats. L'agafem però, immediatament després, l'abandonem.

A l'esquerra i pujant naix una via menys marcada, que és el camí de l'Alguer. L'agafem i comencem a guanyar altura. Primer ho fem cap al nord-est. Després, però, girem cap a l'est. Tot i no parèixer massa trepitjat, el camí de l'Alguer està ben marcat i és difícil perdre's. El problema arriba quan el camí vell se separa de la pista. Aquesta continua ben marcada. Per contra, el camí vell està molt esborrat i és difícil de seguir.

El camí de l'Alguer tomba, amb la pista, cap al sud. Uns metres més endavant, però, ens hem de separar del traçat modern i trencar cap a l'esquerra. A la dreta ens queda un camp conreat i, a l'esquerra, un bosquet. Anem per una pista menys marcada ara. Aquesta via continua cap al nord-oest. Però el camí de l'Alguer va cap al nord-est, i nosaltres amb ell.

Veiem aleshores un corriolet cap a la dreta que s'endinsa en una zona de bosc. Aquest és el camí de l'Alguer. Després se separa en dos ramals. No sabem quin dels dos es correspon amb l'original. En veure que el de la dreta estava tallat per un fil d'aram, pensem que per delimitar una zona de pastura, anem pel de l'esquerra. Tanmateix, a aquest també el tanca un fil d'aram. Passem per baix d'ell i el camí de l'Alguer continua a l'altra banda.

Un poc més endavant, comencem a perdre altura fins que el camí de l'Alguer enllaça amb la pista moderna que puja des de la C-26 cap a les masies del Cerc i de l'Alguer. Novament pugem i, en cosa de cinc minuts, arribem al Cerc. A la dreta, no massa lluny, veiem l'Alguer. Entre les dues cases, i ja sense usos religiosos, queda l'ermita de sant Pere del Cerc, romànica.

Tan bon punt deixem enrere el temple, trobem una cruïlla. El camí de la dreta mena cap a la masia de l'Alguer. Un altre tira recte cap al nord-est. És per aquest segon, identificat amb el genèric d'itinerari huité del terme d'Olius a les planimetries de la dècada del 1920, per on continua l'excursió.

Poc més endavant, el camí trenca bruscament cap al sud-est. Aleshores guanyem un poc d'altura i eixim a un pla situat just per dalt d'una bassa de la masia de l'Alguer. Novament cap al nord-est, mamprenem una ascensió lleugera per la serreta que separa els vessants de la rasa de Sociats, a ponent, i del torrent de l'Alguer, a l'est.

El camí és ample i, al remat, uns cinc minuts després de passar per la bassa de la masia de l'Alguer, guanyem un pla a 675 metres d'altura sobre el nivell de la mar. Des d'ací tenim una bona vista cap a la banda de Besora.

Comencem a baixar cap al nord-oest en direcció al bosc de Sociats, mentre escoltem esquellots del ramat que pastura per la contrada. D'animals no en veurem cap, però. Almenys d'animals vius.

Al cap d'uns deu minuts arribem a un encreuament. Hem de continuar recte, cap al nord-oest, pel bosc de Sociats. Per la carena de Ventolra, ara guanyem altura mentre girem cap a l'est a poc a poc. Entre aquesta cruïlla i la següent, caminem pel camí de Busa, senzill, ample, sense dificultat.

Ara bé, en passar el segon encreuament, trenquem cap a l'esquerra, en direcció nord-oest i iniciem una lleu i llarga baixada per a buscar la rasa de Sociats amb una camí prou més solitari i que pareix poc trepitjat.

Travessem la banda de baix del bosc de Sociats i eixim a un pla descobert. En aquest punt hem de trencar cap a l'esquerra per un camí que va en paral·lel a un afluent de la rasa de Sociats. Perdem altura en direcció sud-oest per un paratge solitari. Escoltem esquellots i veiem, i hem de botar, un parell de fil d'arams dels que delimiten pastures.

A mesura que perdem altura, el camí es fa més i més marcat. Al remat, poc abans de fer cap a la rasa de Sociats, i després d'haver vist de lluny cal Sociats, trenca la via cap a l'esquerra.

Ací fa un colze per tal de travessar un altre barranquet tributari de la rasa de Sociats. De seguida tornem a caminar cap al sud-oest. Ara bé, a la dreta ens ix de seguida un camí que baixa directe a la rasa de Sociats. Allà mateix trobem el cadàver d'un exemplar boví de considerables dimensions. Fa fred i encara no ha començat la putrefacció, tot i que el rigor mortis és evident.

Baixem ràpidament cap a la rasa, la travessem i ens incorporem, a l'altra banda, cap a la dreta, a un camí que puja cap a la masia. Tanmateix, no arribem fins a ella perquè quan enllacem amb el camí de Sociats, en cosa de cinc minuts, trenquem cap a l'esquerra.

Ara avancem cap al sud-oest per una pista ampla i còmoda. A poc a poc perdem altura. Sense desviar-nos del camí de Sociats, quan ja veiem de nou el molí del Pont, tombem cap a l'oest. Ara bé, prompte fem cap a una cruïlla. Ací canviem cap al sud-est, i continuem la baixada.

Passem pel cal Sastre i, una altra vegada, pel molí del Pont. Tornem a creuar el riu Cardener amb el pont de la carretera C-26. Ara, però, no agafem el camí de la Farga fins a Olius. Optem per continuar per la carretera de Berga a Solsona, pujant, fins a arribar al desviament de la carretera d'Olius. Està a un quilòmetre aproximadament.

Amb la carretera d'Olius, tornem al punt d'inici de l'excursió en cosa de deu minuts. Aprofitem per a contemplar l'església de sant Esteve, tota una joia eclesiàstica del Solsonès. Hi destaca la seua cripta, consagrada a santa Maria i el sant Sepulcre. Així mateix, també visitem el cementeri modernista, de primeries del segle XX. Després, fiquem donem per acabat l'itinerari.