OLIVELLA- COVA CAL MUNTANER- FONT DEL RECTOR- CASTELL VELL - AVENC DE L'ESQUERRÀ - PUIG DE LA MOLA '100 CIMS'- OLIVELLA

OLIVELLA - PUNT DE SORTIDA I ARRIBADA

ESGLÈSIA DE SANT PERE I SANT FELIU D'OLIVELLA

Sant Pere i Sant Feliu d'Olivella és l'església parroquial d'Olivella i està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici està situat a la part alta del poble d'Olivella i s'alça damunt d'un basament de roca. Té absis semicircular i presenta una distribució asimètrica d'elements. A la part esquerra té un habitatge annex, mentre que la coberta, de teula a dues vessants, es perllonga per la banda dreta per cobrir un cos lateral. La façana mostra una porta d'accés allindanada, elevada per quatre graons. Es troba emmarcada per una estructura d'inspiració clàssica: pilastres estriades, entaulament i frontó triangular. A la part superior hi ha, centrada, una obertura circular. El campanar, de planta rectangular, presenta sis obertures d'arc de mig punt i es corona amb merlets de maó. Història: L'església de Sant Pere i Sant Feliu va ser bastida durant el segle XVII, fruit d'una ampliació d'un temple anterior, probablement del segle XV. Aquest edifici va substituir com a parròquia l'antic edifici romànic d'Olivella, que resultava insuficient. Sembla que l'església nova es va edificar al solar del Castell Nou, antiga fortalesa documentada des de 1264, que constituí el nucli inicial d'Olivella.

INTERSECCIÓ A LA DRETA PER LES ESCALES

INTERSECCIÓ A LA DRETA

INTERSECCIÓ A L'ESQUERRA

INICI DEL CAMÍ BLANC

PANORÀMICA DE LES VINYES

CAMÍ DE CAL MUNTANER

INTERSECCIÓ A L'ESQUERRA

CAL MUNTANER

Cal Muntaner és una Masía d'Olivella (Garraf) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. L'edifici està format per diversos cossos. El principal té estructura basilical, amb coberta a dues aigües i portal adovellat. Consta de planta baixa i pis. Història: Antigament coneguda com a mas Domènech, se sap que estava enrunada cap a la fi del segle XVII, quan va ser adquirida i reconstruïda per Isidre Muntaner. El 1733 va ser adquirida per la família Falç, de Sitges i a principis del segle XX per la família Camps de cal Caçador.

CAL MUNTANER

Cal Muntaner s'emplaça a la riba esquerra de la riera de Begues, al costat del camí de Santa Susanna. Es tracta d'una masia d'obra popular, catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Està formada per dos volums. L'edifici principal està format per l'agregació de diversos cossos. El principal té estructura basilical, consta de planta baixa i pis. Disposa d'una coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, arrebossada amb morter de calç, està orientada al sud-oest. A la planta baixa trobem un portal adovellat, flanquejat per dos bancs correguts d'obra, i una única finestra. A la planta pis s'hi disposen tres finestres més. A ambdós costats s'hi conserven pallisses, una cotxera i altres annexes de planta baixa amb coberta de teula . Just davant de l'edifici principal hi trobem també dos pous.

OLIVERA

INTERSECCIÓ - SEGUIM RECTE

ARBRE CAIGUT

RIERA DE BEGUES

RIERA DE BEGUES

COVA DE CAL MUNTANER

Gran boca d'entrada (8,75 metres d'alt per 19 metres d'ample) que inicia en rampa ascendent una galeria de 19 metres de longitud que resta totalment tancada. En el costat dret de la mateixa entrada hi ha una petita galeria de poc més de 2 metres, estreta i obstruïda per blocs. El maig del 1980 membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) exploraren la cavitat. El desembre de l'any 2006 s'hi excavaren sondejos arqueològics de 2x1 metres. Aquests proporcionaren resultats negatius des del punt de vista arqueològic. Els estrats que es documentaren eren d'aportació fluvial. Es conclou que, sense excloure la possibilitat de que la cavitat hagués estat ocupada en èpoques pretèrites, la riera de Begues l'hauria erosionat i aportat sediments repetidament, esborrant les possibles traces que n'haguessin quedat

COVA DE CAL MUNTANER

Des del Mirador

INTERSECCIÓ A L'ESQUERRA

BARRET DEL RECTOR

Pujant pel camí del castell des de Cal Muntaner, hi ha una formació rocosa que alguns investigadors han considerat com a restes d'un dolmen, i que pel seu perfil es coneix com el barret del Rector. Té una gran tradició com a lloc de reunió de la gent de la comarca. Aquests conjunts de blocs de pedra que, per la seva disposició, recorden a un dolmen, sense ser-ho, segons la interpretació de Castellà (2007: 17-18), podria ser un gran bloc de pedra desprès de les formacions calcàries que es troben al llarg dels vessants pròxims i que, per atzar, quedà sobre una plataforma rocallosa. Posteriorment, l'acció erosiva de l'aigua i el vent i les fractures produïdes per contrastos tèrmics haurien esberlat el bloc, deixant-lo en la disposició actual. Tradicionalment s'ha considerat aquesta formació geològica com un dolmen prehistòric. Els estudis arqueològics desmenteixen aquesta possibilitat.

FONT I SAFAREIG DEL RECTOR

La font del Rector està situada a l'esquerra del fondo de la masia del Rector (fondo antigament conegut com a coma de Sant Pere). Actualment l'aigua de la font és canalitzada, el punt on raja ha estat protegit amb parets de pedra seca amb banquetes, també de pedra, per seure. Es delimita així un àrea de planta triangular on s'ubiquen els safareigs, una estructura rectangular de 6,70 m x 2,50 m aprox. dividida en dos piques on arriba l'aigua de la font. Part del pedrís superior de l'estructura està fet amb lloses de pedra inclinades per rentar la roba. La resta es delimita amb maons. Avui dia és utilitzat com un punt de seguiment de la fauna. Al bancal inferior de la ubicació de la font, destaca un marge de pedra pel qual s'hi baixa per unes escales volades encastades. Mitjançant un tub l'aigua es portada a aquest nivell inferior on s'omple una petita pica (54 cm x 40 cm) que a la vegada omple un abeurador fet d'obra moderna de quasi 7 metres de llargada per 40 cm.

FONT I SAFAREIG DEL RECTOR

Aquesta font, documentada l'any 1681 com a font del Castell Vell, proveïa d'aigua la propera masia del Rector i les feixes d'hort que hi ha sota mateix de la font. Els safareigs es van recuperar l'any 1860. A l'estiu i en època de sequera, els vilatans no podien accedir als pous, ja que els propietaris racionalitzaven l'ús i només oferien aigua per beure. Quan calia rentar la roba, feien torns per anar als safareigs de la font del Rector i es repartien la tasca de transportar la roba bruta, el cubell, el sabó i la monyeca de cendra i la deixaven en estuba. La cendra emblanquia la roba i la desinfectava. Després la rentaven amb pastilles de sabó fetes a casa, amb sosa i greixos animals. Un cop neta, s'estenia sobre la vegetació. Aquesta activitat s'aprofitava per controlar els safareigs i per dur-hi els ramats a pasturar

RESTES DE LA MASIA DEL RECTOR

La masia del Rector s'emplaça en un vessant orientat al sud-est, a 175 metres a llevant del castell Vell d'Olivella. Es tracta d'una masia enrunada d'una superfície total d'uns 180 metres quadrats en planta, de la qual encara se'n distingeixen diverses dependències. Els murs són de maçoneria, lligada amb fang i s'hi conserven alguns contraforts que reforçaven les façanes. Aquesta masia potser existia l'any 1271, car els seus orígens es confonen amb l'antiga Rectoria d'Olivella i amb la seu del Priorat de les Verges, que tenia el domini i senyoria d'Olivella. Almenys l'any 1302 la casa s'escriptura com 'palacium episcopale', és a dir palau bisbal. Fou coneguda també com per 'l'Abadia' entre els anys 1647 i 1665. Com a 'Rectoria' es tenen dades fins el 1777. La referència de l'any 1815 on es considerava necessària la rectoria i que la terra que ocupava el cementiri, aleshores situat al costat de l'església de Sant Pere i Sant Feliu, quedaria cedit a la rectoria, sembla donar a entendre que es parlava d'una novella casa del rector en l'actual emplaçament al nucli urbà d'Olivella. Fou abandonada als anys quaranta del segle passat.

INTERSECCIÓ A L'ESQUERRA

ESGLÈSIA DE SANT PERE DEL CASTELL VELL

L'edifici compta amb les característiques principals dels temples romànics: parets robustes i amb poques obertures, orientació est-oest amb l'absis a llevant i entrada oberta al mur meridional i, presumiblement resolt amb una volta de canó, avui desapareguda en gran part, sobre la qual hi va haver una coberta a doble vessant. Al capdamunt del mur meridional s'observa un parament que podria haver format part d'un campanar d'espadanya. La nau fou ampliada per ponent amb un cos quadrat de parets més primes.

ESGLÈSIA DE SANT PERE DEL CASTELL VELL

El 1271 el bisbe de Barcelona instituí tres preverats a la capella de les Onze Mil Verges, entre les quals hi havia la capella de castrum nostrum de Olivella, cosa que suposa la primera menció documental de l'església pròxima al castell i que va fer de parròquia fins el 1625. S'esmenta en el mateix document el degà Pere d'Olivella, a qui es considera com a possible fundador de la institució que posteriorment s'anomenà Sant Pere del Castell Vell d'Olivella. El 1381, l'infant Joan va vendre a Pere Feliu, prevere de la capella de les Onze Mil Verges, la jurisdicció civil i criminal del castell nou i el prevere va cedir la meitat d'aquesta jurisdicció al poble, l'any següent. Des d'aquesta època i fins al Decret de Nova Planta (1716), Olivella va estar sota el domini, encara que indirecte, de la Seu episcopal.

PUJADA AL CASTELL VELL D'OLIVELLA

CASTELL VELL D'OLIVELLA

Castell d'Olivella és un antic castell situat entre els municipis d'Olivella (Garraf) i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) i declarat bé cultural d'interès nacional. De l'antic castell d'Olivella, documentat des de l'any 992, es conserven només algunes restes dels murs que sembla que dibuixen una planta trapezoïdal. Les parets són de pedra poc treballada i morter d'escassa qualitat. Enmig de les runes del castell d'Olivella, i aprofitant les seves pedres, es va construir al segle XVIII un molí, que va restar inacabat; d'ell es pot veure una torre rodona.

MIRADOR DEL CASTELL VELL D'OLIVELLA

La panoràmica des del nou mirador permet albirar la riquesa paisatgística i natural del Parc del Garraf.

DES DEL MIRADOR DEL CASTELL VELL D'OLIVELLA

El castell Vell d’Olivella forma part de la la Ruta del patrimoni del Garraf, que inclou una sèrie d’itineraris al voltant de sis miradors ubicats en punts d’interès patrimonials, que permeten descobrir els paisatges més genuïns de la comarca: el mar, les muntanyes, les vinyes i el riu Foix. En el marc d’aquesta ruta, del projecte "Garraf: camins, patrimoni i natura", desenvolupat conjuntament pel Consell Comarcal del Garraf i els sis ajuntaments de la comarca, també es va crear un mirador al castell. A l’interior de l’edifici es va instal·lar una escala de cargol que permet accedir al punt més elevat del castell, des d’on es pot gaudir d’una vista privilegiada del Parc del Garraf.

CASTELL VELL D'OLIVELLA

És un castell termenat que ja apareix mencionat en documents del 992 i del 1002. En una transacció del 1038 s'assenyalen els límits d'aquest castell. Sembla que el domini feudal del castell d'Olivella pertanyia al bisbe de Barcelona. L'església era l'antiga parròquia d'Olivella. S'esmenta per primera vegada a mitjans del segle x, quan era possessió de la mitra barcelonina. L'any 1625 la parròquia es traslladà al temple bastit al castell nou d'Olivella. La construcció del molí, al segle XVIII, va ser una iniciativa del rector d'Olivella, que va morir mentre s'estaven traslladant les moles des de Vilafranca. Les moles van quedar abandonades i hom diu que una està a la riera de Begues i l'altra a la serra dels Carlins.

POU FRANCÍ

Pou amb històries llegendàries. Va ser molt útil en temps de guerra; el coneix molta gent gran del Garraf i part del Penedès. És un pou de pedres molt ample, d'uns quatre metres de diàmetre. Els pastors també el feien servir perquè begués el ramat. Avui no te massa aigua al seu fons. El microtopònim "Francí" es possible que derivi de francès.

CAMÍ CAP A L'AVENC DE L'ESQUERRÀ

INTERSECCIÓ A LA DRETA

CARTELL INDICADOR

PANORÀMICA

INTERSECCIÓ A L'ESQUERRA

CORRAL DE L'ESQUERRA

La ramaderia ha estat un sector molt important a Olesa ja des de l'edat mitjana i arribant a ser molt important a finals del segle XIX i principis del XX. S'extreia la llet que es portava a comercialitzar a Molins de Rei, Vilafranca i Barcelona. En un principi la llet es transportava en carros i més tard, quan van fer les dues carreteres, entre 1918 i 1928, es feia el transport en 3 o 4 camions que la anaven a buscar a Olesa. El gran nombre de corrals a la zona són l'indicatiu de la importància que van tenir aquests ramats a la zona, així com destacar el pas dels ramats transhumants, principalment ovelles, que a l'hivern pasturaven a la zona d'Olesa i entorn, i que utilitzaven els corrals. Es tancaven els ramats als corrals a les hores de més calor a l'estiu i en cas de mal temps. Munyien sempre un cop el ramat era a casa. A finals dels anys 1920 a Olesa hi havia entre 7 i 8 mil caps de cabres. Els corrals eren edificis senzills, d'una sola teulada poc inclinada i amb carener paral·lel a la façana, fets de pedra no gaire bé treballada. Alguns situats al costat de vies pecuàries i acollien el bestiar en la temporada hivernal. Eren corrals closos, en part coberts, amb porxades d'arcs de mig punt obertes a migdia. Generalment el mas era proper.

AVENC DE L'ESQUERRÀ

L'avenc de l'Esquerrà, te més de 300m de cota, i és l'avenc més important del Massís del Garraf. L'Avenc de l'Esquerrà, i en concret la via Anna Maria Pallejà oferieix nombrosos i llargs pous, volats i de diferents dimensions a més de diferents passamans i zones que cal desgrimpar, gateres, etc. una activitat d'espeleologia.

UN MOMENT DE CONVERSA

PANORÀMICA DEL TEMPLE BUDISTA DEL GARRAF

BALMES DEL PUIG DE LA MOLA

Conjunt de cinc concavitats situades al llarg d'una balma d'uns 70 metres de llargada. Les cavitats presenten un recorregut lineal que oscil·la entre el 3 i els 6 metres. Conegudes des de temps immemorials. Les úniques dades conegudes són les publicades per membres del Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) que les topografiaren el juny del 1981.

CARTELL INDICADOR

ARRIBADA AL PUIG DE LA MOLA - 100 CIMS

El Puig de la Mola és una muntanya de 534 metres que es troba al massís del Garraf, entre els municipis d'Olivella (Garraf), Begues (Baix Llobregat), Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) i Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès). Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 281129001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

PANORÀMICA DES DEL PUIG DE LA MOLA