Oller del Mas: Circular pels Gorgs de la Riera de Guardiola, Cornet i la Serra de Montlleó (Manresa-Bages)

Oller del Mas: Circular pels Gorgs de la Riera de Guardiola, Cornet i la Serra de Montlleó (Manresa-Bages)

Avui tornem a la zona de l’Oller del Mas per fer una ruta circular pels Gorgs de les rieres de Guardiola i de Cornet i, per arrodonir-ho, remuntar a la Serra de Montlleó per fer el cim del Turó de Montlleó, de 361 metres, màxima alçada de la serra.

Ja hem fet rutes similars per aquesta zona, en sentits diferents i amb distancies i desnivells variables. Val la pena mirar la ruta explicada al llibre "El Bages, 17 Excursions a Peu" de Pol Huguet i publicat per Cossetània Edicions a final del 2016. De l’original es poden fer totes les variacions que vulgueu.

Sortim de l'aparcament per la pista de terra que baixa al sud. Passem a tocar d’una gran bassa, travessem el Torrent de l’Oller i, en arribar a un pal indicador, seguim per la pista de la dreta. És una pista molt agradable que passa a tocar de les vinyes Baltasar i la Masia, situada en un entorn espectacular.

Deixem enrere la vinya i, en un minut, arribem a les restes enrunades de la Masia Vella, que dona nom a la vinya i que és l’origen ancestral del nom del Mas de l’Oller. Actualment ja no queden gaires restes de la masia, només un parell de murs de pedra, en estat molt precari.

Passada la Masia Vella, trobem una cruïlla amb un pal indicador. Per la pista de l'esquerra també baixaríem a la riera de Guardiola, però nosaltres agafem el corriol de la dreta que baixa directe al Gorg de l'Oller, pel mig d’un bosc de pins. En un parell de cruïlles cal parar atenció a la senyalització amb marques verdes per evitar perdre’ns. Sempre s’ha d’anar a l’esquerra.

A la part baixa del corriol trobem el Gorg de l’Oller, on van a parar les aigües que prèviament han travessat una gran superfície de roca coneguda com “la Llosa” i on, a aquesta hora, es reflecteix el sol.

El Tuc gaudeix del bany, com sempre, i després baixem a la riera per un pas senyalitzat amb una petita fita que cal buscar per no passar-s’hi. Aquí seguim per la riba esquerra de la riera fins un nou tram del Gorg de l’Oller. Quatre fotos més i travessem la riera per sobre les pedres vigilant de no relliscar.

A l’altra banda seguirem per la pista paral·lela a la riera en direcció sud-est però, uns metres més enllà, el camí torna a travessar la riera així que, novament, farem servir les roques per passar sense mullar-nos.

De nou a l’altra banda avancem una estona per la pista i, a la propera cruïlla, anem per la dreta. Al mig del corriol herbat trobem un pal indicador amb senyalització al Pou de Glaç. Per un lateral del prat, arribem a la riera i busquem el millor lloc per travessar-la sense mullar-nos els peus, tot i que no podrem evitar alguna humitat sobtada.

A l’altra banda pugem a un prat herbat, farcit de noguers, que travessarem per roderes ja marcades.

Travessat el camp herbat arribarem a una cruïlla amb pal indicador. Nosaltres seguirem rectes per baixar a la riera, que ara ja es coneix amb el nom de Cornet perquè pren el nom d’aquesta zona i del proper mas que hi ha a l’altra banda.

Resseguim el corriol de la dreta que marxa paral·lel a la riera i que, en poca estona, ens deixa a l’alçada del Gorg Salat.

Aquí, per no desfer el camí i tornar per on hem vingut, decidim travessar la riera i remuntar a la propera Serra de Montlleó.

Busquem el millor lloc per travessar-la i, finalment, trobem un tronc caigut que ens serveix de pont, inestable però efectiu.

A l’altra banda busquem el corriol per on remuntarem a Montlleó. No és fàcil de trobar però, finalment, ho aconseguim i podem iniciar l’ascens per un corriol molt desfet i inclinat que, amb esforç, ens porta a una pista principal amb pal indicador.

Per la dreta baixaríem al mas Cornet, que veiem al fons, però nosaltres seguim amunt per la pista en direcció a la Serra de Montlleó, on arribem poc després.

Ja a la pista de la Serra de Montlleó trobem un pal indicador. Nosaltres seguim a la dreta pel PRC-130, en direcció Els Comtals.

Aquest és un tram de pista molt ampla que, uns metres més enllà, a l’alçada del pal indicador que senyalitza la baixada directa a la riera de Rajadell, ens ofereix una antiga construcció coneguda com les Tines de Montlleó, encara en un bon estat de conservació. També tenim bones vistes de Montserrat en tot el tram.

A la propera cruïlla seguim per la dreta, en lleugera pujada, que poc després ens deixa al cim del Turó de Montlleó, amb 361 metres, modest però amb bones vistes.

Si voleu saber més del lloc, us adjunto nota de la revista digital del Pou de la Gallina del 14/02/2014, “La serra de Montlleó tanca Manresa pel sud-oest. És un connector de corredors biològics fluvials: la riera de Rajadell, al nord, i la riera de Guardiola, al sud. Carena divisòria de conques, altiplà entre dues rieres i pont de pas de plantes i animals.

El punt més alt de la serra, a 361 metres, rep també el nom de Montlleó. És un dels turons de poca elevació que, conjuntament amb Collbaix i Bufalvent, vigilen la ciutat. Nom estrany. Hi havia lleons per aquestes contrades?

Hi ha diferents hipòtesis de l’origen d’aquest topònim. Algunes relacionades amb la vegetació: Montlleó podria provenir de la paraula montllor, muntanya de llorer. O podria fer referència a la presència d’antics molins i provenir de la paraula molló, que volia dir a la vora d’un molí.

Però la etimologia més defensada per lingüistes és que prové de la unió de dues paraules d’orígens diferents. La paraula llatina montem, pujol o muntanya petita. I el topònim àrab al-uyún que vol dir aigua dels ullals, aigua de les fonts. D’aquí s’ha deduït que Montlleó és la muntanya de les fonts. De fonts, no en té gaires, però. En canvi, per les seves dues vessants hi regalima l’aigua que s’infiltra i s’escola cap a la riera de Rajadell i la de Guardiola. Dues vessants i un mirador plens de punts d’interès.

Un mirador excel·lent, des del qual es pot contemplar part del vessant nord i una vista majestuosa de Manresa encapçalada per la Seu. Una part d’aquest vessant es va cremar l’estiu de 1986, l’obaga de l’Agneta, però la vegetació es va refer i cada tardor ens regala els grocs i els vermells dels aurons negres i ens amaga un pou de glaç i el passat vitivinícola de la zona amb restes de tines, barraques i altres construccions de pedra seca. A més, des de dalt estant, podem contemplar una gran extensió situada al sud del terme de Manresa, que, conjuntament amb tota la serra, té un paper molt important per les aus rapinyaires protegides o amenaçades. En concret, és una zona prioritària per preservar l'àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Aquila fasciata), l’àrea d’alimentació i cacera d’aquest ocell.

Al vessant sud, podem destacar una antiga pedrera, ja restaurada, de la qual s’extreia roca calcària, i una zona de bad-lands. A la pedrera, encara són visibles les cicatrius que la vegetació va tapant a poc a poc. No obstant, aquesta antiga explotació ens ha deixat al descobert un excel·lent jaciment paleontològic amb la presència de fòssils de l’eocè. Un altre punt d’interès, just a sota on hi ha l’antiga pedrera, tocant al camí que porta a Cornet, és la zona de bad-lands, aixaragallada, erosionada i sense vegetació. Són formacions d’origen totalment natural, esculpides per la mateixa natura. Xaragalls i pedrera ens fa reflexionar sobre la capacitat de recuperació de la natura i de la fragilitat i insignificança dels éssers vius amb el pas del temps.”

Ara que ja sabem més del lloc, seguim camí i baixem pel corriol de l’altra banda en direcció a l’Obaga de l’Agneta. Poc després arribem a un pla herbat amb una construcció de pedra seca per la dreta. Ull, entreu amb compte perquè és una tina, no una barraca, i podem caure si no vigilem o si portem canalla petita. A la porta metàl·lica, sense tanca, algú ha intentat dibuixar un triangle de perill, casolà però poc efectiu. A la part baixa trobarem la segona construcció de la tina.

Deixem enrere la tina i seguim pel corriol fins a la cruïlla no senyalitzada amb la pista principal. Per la dreta podríem baixar a la zona de cal Poc Oli i al Turó de París, però avui anirem per l’esquerra per retrobar el camí per on hem pujat i tancar, així, la petita circular al Turó de Montlléo.

De nou a la pista principal ja coneguda, tanquem el bucle i seguim per la dreta. Poc a poc anirem baixant de forma molt progressiva fins la Vinya Gamisans, amb un parell de taules de pícnic a l’ombra, on fem un mos per recuperar forces.

Des d’aquí ja només ens resten uns cinc minuts per arribar a la Vinya President i, poc després, a l’aparcament de l’Oller del Mas, punt final de la ruta d’avui.

Curta i agradable passejada a última hora de divendres, per una zona poc concorreguda i amb l’aigua i vinyes molt presents a la major part del camí.

A destacar el magnífic mas fortificat de l’Oller del Mas que, com diu a la seva pròpia pàgina web, "...és un mas de gran proporcions i amb diferents edificacions situades al voltant del castell medieval, del segle X, restaurat totalment entre 1981 i 2008”.

A l'exterior hi ha un gran mur de pedra amb un parell de portes i amb l'entrada principal orientada a llevant. Actualment el gestiona la família propietària que explota la marca "Oller del Mas", amb una gran varietat de negocis: bodegues, golf, restaurant i un complex esportiu.

Absolutament recomanable per a tots els públics i en qualsevol època de l'any. Només caldrà tenir present les possibles crescudes sobtades en època de pluges intenses.

Salut i bona caminada !