Olost Sant Adjutori Pantà de la Riera Gavarresa La Santa Creu de Jutglar Olost

Avui farem una nova ruta pel Lluçanès, que sortint i acabant a Olost fem camí cap al veinat de la Creu de Jutglar, i novament tornar a Olost. Anirem a la punta nord-oest del poble per agafar el camí de la Transhumància (pal indicatiu i pintura groga) que ens portarà a la Font de la Casanova i a una cruïlla de camins de la Transhumància. Però abans visitarem la ermita de sant Adjutori.

L'ermita de Sant Adjutori és una ermita situada al terme municipal d'Olost (Osona). Es troba a 623 metres d'altitud per damunt del nivell del mar, sobre el turó que duu el mateix nom i des d'on es pot contemplar una vista excel·lent de la vila. Hi podem arribar des del poble, passant pel carrer de Sant Adjutori o bé per la carretera d'Olost a Oristà (B-432), desviant-nos al primer trencant a la dreta, sortint del poble.

El conjunt està constituït per la capella, un campanar d'espadanya i la casa de l'ermità, avui en dia convertida en un restaurant. La seva construcció va ser finalitzada l'any 1717 i en els seus primers anys va ser dirigida per dos administradors, que juntament amb la recaptació d'almoines que duien a terme els ermitans i les col·laboracions que alguns devots feien, feren possible que l'ermita comptés amb un fons econòmic per fer front a les diferents obres de reforma necessàries. El 1772 l'ermita estava en molt malt estat. Per aquest motiu, va ser tancada i es va portar el sant fins a l'església de Santa Maria, on es va estar fins al 1780, moment en què la restauració de l'ermita va ser acabada. Hi ha hagut diferent reconstruccions al llarg del temps, tot i que la més recent ha estat el 1989.

L'ermita està molt ben situada i des d'aquí es pot contemplar una vista panoràmica espectacular de tota la contrada. El Dilluns de Pasqua s'hi celebra un acte de germanor, amb missa i esmorzar. Més tard la gent aplegada pot ballar unes quantes sardanes acompanyats amb el so d'una cobla popular.

En aquest punt, agafarem la pista que porta al Molí de Reixac i d'aquí a la casa de Reixac, on ens retrobem amb el camí de la Transhumància.
El seguirem, tot passant pel costat del Pantà de la Gavarresa, per arribar a Santa Creu de Jutglar. Visitarem l'església de Sant Creu. Santa Creu de Jutglar és una església d'Olost (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció
Edifici d'una sola nau i planta rectangular amb un campanar de planta quadrada al seu costat. Té annexos diversos edificis coberts a dos vessants amb les cantoneres de pedres treballades.
Història
Les primeres notícies sobre Santa Creu són del 984, apareix l'església de Santa Creu depenent de l'església de Santa Maria d'Olost (el 1878 esdevindrà parròquia independent). Cap el 1733 es va construir una nova església (l'actual) uns metres apartada de l'antiga. El nucli de Santa Creu de Jutglar forma part del municipi d’Olost i està situat en una carena amb boniques vistes del Lluçanès que separa la vall de la riera Gavarresa de la vall de la riera Lluçanès. Es tracta d’un nucli petit format per dos carrers bastits al voltant dels dos importants camins ramaders que es creuen al poble, i bastits majoritàriament al segle XVIII: el carrer Nou (d’orientació sud-nord) i el carrer Vell (est-oest).

Al nucli destaca l’església parroquial del segle XVIII, que fou lloc on es celebrava el Consell de Jurats del Lluçanès de la Sotsvegueria del Lluçanès, i la bassa de Santa Creu, un punt important d’abeuratge dels ramats transhumants que transcorrien pels dos camins ramaders que conflueixen en aquest lloc i del bestiar de peu rodó dels traginers. Prop seu hi ha la casa Gran, que havia estat una casa de parada de pastors i ramats.

A Santa Creu de Jutglar, es celebra al maig, la Fira de la Transhumància.
I tornarem al camí de la Transhumància que ens portarà a passar pels Plans de Codinac i més endavant, pel costat de la casa de Can Codinac.
D'aquí continuarem per la pista que ens portarà a la Casa de la Gavarresa, on agafarem la pista de la casa que ens portarà a la carretera de Sant Adjutori. La seguirem en direcció sud per arribar a l'ermita de Sant Adjutori. La baixada la farem per la cara sud tot seguint un camí força dret que ens baixarà a la carretera de Prats de Lluçanès.
La seguirem un petit tros en direcció a Llevant, fins trobar una cruïlla. D'aquí anirem per un camí (està senyalitzat) que en direcció nord ens retornarà a Olost.

Olost és un bonic poble, situat en una petita vall solcada per la riera d’Olost, de petits comerços que es pot reconèixer des de lluny pels dos campanars de l’església de Santa Maria. Segons explica la llegenda, un matrimoni va prometre un campanar nou si la verge els donava un fill; i van tenir bessonada!

Es tracta d’un nucli gran, en relació als que l’envolten en la zona del Lluçanès, que ja s’estenia des del serrat de Sant Adjutori fins a la riera d’Olost ja en època moderna (segles XVII i XVIII). El centre neuràlgic d’Olost és la plaça Major, a on es troba l’església parroquial i la casa de la Vila. Des d’aquest punt es vertebra el nucli, tant antiga com actualment. Entre els carrers bastits al llarg dels segles XVII i XVIII es poden comptar a l’oest de la plaça Major el carrer Berga, un dels més llargs del nucli, el carrer Gelada, el carrer Nou i el carrer de Sant Adjutori, situat a la carena. També compta amb el Raval del d’Olost, amb cases conservades als carrers Raval del Mig i Raval de Baix. En aquests carrers més antics es poden observar cases bastides amb murs de maçoneria de pedra que conserven llindes datades que indiquen dates de construcció dels segles XVII i XVIII.

Recomanem pujar al mirador de Sant Adjutori, on hi ha l’ermita i turó des d’on es poden observar unes boniques vistes panoràmiques del poble i les muntanyes a l’horitzó que tanquen l’altiplà del Lluçanès: des del paisatge agrari i forestal del Lluçanès fins a Montserrat, passant pel Pirineu oriental al nord.

Informació extreta de Viquipèdia i Turisme Lluçanès