Olost - Santa Creu de Joglars

Olost, pantà d'Olost, riera Gavarresa, Creu de jotglar
Santa Creu de Jutglar
L'antiga església de la població es trova documentada des de 984. Està totalment enrunada i només queden unes poques restes. La necròpoli medieval amb tombes antropomòrfiques que hi havia al voltant del temple ha estat objecte d'excavacions.
Des del segle XIV fins al segle XVIII el consell de jurats de la subvegueria del Lluçanès es reunia en aquesta localitat degut a la situació cèntrica i en la cruïlla de camins. Probablement, el topònim fagi referència a la situació de bifurcació (jugulare). L'església actual es va construir a
començament del segle XVIII i es va convertir en parròquia al 1878.
Pantà d'Olost o de la Gavarresa o de Reixac
El Pantà de la Gavarresa és un pantà situat a la riera Gavarresa, al municipi d'Olost, de 7,77 Ha. És la zona humida més important del Lluçanès, sobretot per les seves comunitats faunístiques. Es tracta d'un pantà artificial, originat per una presa de dimensions considerables i destinat a l'abastament d'aigua al municipi d'Olost i a usos agraris i ramaders. La vegetació de ribera és gairebé inexistent a una bona part del pantà, però a la cua apareix un bosc de ribera dominat per pollancres i un extens bogar. La vegetació de l'entorn és formada majoritàriament per boscos de pinassa i pi roig, amb roures. La fauna és l'element natural més destacable del pantà. Entre els amfibis hi ha citada la granota verda, gripau comú, reineta i granoteta de punts. Entre els ocells nidificants, s'hi havia constatat la reproducció d'ànec collverd, polla d'aigua i balquer (aquest últim podria haver desaparegut com a conseqüència de la destrucció del bogar efectuada fa uns anys). Entre els ocells de pas s'hi ha citat bernat pescaire, agró roig, xivitona vulgar, becadell i rascló. Entre els impactes a destacar, hi ha els derivats de l'ús forestal i ramader, que afecta la vegetació dels marges. També cal recordar la destrucció del bogar de la cua de l'embassament, efectuada fa uns anys (1995) quan es va realitzar un dragat del pantà. A la zona s'hi practica la pesca i la caça i és força freqüentada com a zona de picnic. Hi ha alguns residus -restes de canalitzacions, ferros, etc. vora la presa. La captació d'aigua se situa a la part de l'embassament més propera a la presa, on hi ha també una caseta alimentada amb una línia elèctrica procedent d'una torre-centre de transformació, probablement relacionada amb els mecanismes d'impulsió de les aigües extretes del pantà.
Riera Gavarresa
La riera de La Gavarresa, o Gavarresa, és un curs fluvial nascut prop del pic de Griells, al terme municipal d'Alpens (Osona), a uns 900 m d'altitud. Travessa amb una direcció nord-est sud-oest la subcomarca del Lluçanès, entra al Bages pel nord-oest de la subcomarca del Moianès, passa per Avinyó i desguassa a uns 240 m d'altitud per l'esquerra del Llobregat aigua amunt del Pont de Cabrianes, dins el terme municipal d'Artés. Rep les rieres de Lluçanès i de Relat, per la dreta, i la d'Oló i de Malrubí, per l'esquerra. El seu cabal té un marcat component estacional.
El Reixac
El Molí de Rexach és un allotjament rural independent ubicat en un entorn privilegiat i al costat de la riera de la Gavarresa. És un lloc ideal per gaudir de la natura i la tranquil.litat. Antigament hi havia l'antic molí al costat de la riera i que servia per fer farina o fer llum fent servir la força de l'aigua.
Sembla ser que el Reixac fou una potent finca agrícola, ens ho indica els diversos nuclis que podem trobar a l'entorn de l'embassament: el Reixac, Cases Noves del Reixac, Reixagó, masoveria del Reixac i el Molí del Reixac (aquestes dues, allotjaments rurals).