Olot, Argelaguer. 2022-04-10.

Sortida d'Olot, concretament de les Tries, travessem el riu Fluvià per al pont de la font de les Tries, pugem per al corriol del Bac de les Tries fins al Xalet de les Tries direcció al pla de Sant Cosme, passem per la Font Nova i cap al pla de l'Estany, coll Sesrovires, Gramoners, Font de Godomar, Coll de Palomers i fins arribar al Puigsacreu on i trobem l'ermita de Sant Abdó i Sant Senén.
Sant Abdó i Sant Senén de Santa Pau és una església de Santa Pau, està situada entre el coll de Boixedes i el coll de Palomeres, damunt un tossal conegut antigament amb el nom de Puigsacreu, està situada la petita capella d'aquests Sants règuls de Pèrsia. La gent de la zona els anomena Sant Nin i Sant Non.
Continuem de baixada cap al coll de la Boixeda per tornar a pujar, ara es tracte d'arribar a Sant Julià del Mont, passem per al Collet del Puig d'en Bardissa i fins a la Serra de Sant Julià, acabant d'arribar al cim per al costat nord.
Es tracta d'un monestir del qual es conserven les ruïnes de la seva església
El monestir de Sant Julià del Mont seria un establiment de reduïdes dimensions aixecat al cim de la muntanya per una comunitat encapçalada per l'abat Rimila a mitjans del segle IX. L'any 866 Carles el Calb el va posar sota la seva protecció, però malgrat aquest suport la casa devia entrar en decadència i el 878 era una dependència de Sant Esteve de Banyoles (Pla de l'Estany) en qualitat de cel•la, situació que encara mantenia en un precepte de Carles el Simple del 916. Més endavant (1017) figura com església, sense esmentar el seu caràcter monàstic i a partir del 1236 com una parròquia. A partir del segle XIV gairebé no es troben notícies d'aquesta església.
Baixem de Sant Julià per al corriol del caire de la cinglera, direcció est. Val la pena baixar per aquest corriol per les vistes que tindrem mentres anem passant per els diferents turons, el puig dels Tres Quartos, el puig dels Agustins i fins al Coll de Palomers.
Baixem cap a can Sallers, Can Palomer i coll de Can Jou de la Miana, pugem cap a la serra del Mor passant per al camí de les Llosardes i dalt del Montiró, continuem cap al coll de Coloma, Serra de Coloma i l'Aulina de la Creu, voregem el Puig de Sucre per la dreta baixant fins a la Bassa del Llop, planegem cap a la Terme i el Serrat dels Pins, baixada cap a la Cadavall, la Paret Llarga, can Serra i ermita de la Mare de Déu del Guilar.
Petit santuari marià, ubicat a la carena del Puig de l'Aguilar, a la Serra de Fontanals,[1] a una altitud lleugerament superior als 300 metres, a la dreta del riu Fluvià. En origen s'anomenava: Santa Maria de l'Aguilar.
El seu origen és romànic malgrat que nombroses reformes posteriors han desfigurat la seva fàbrica primitiva. A l'interior del temple, després de la restauració portada a terme l'any 1976, és perfectament apreciable el seu origen restant la meitat del temple, més o menys. L'edifici, de només una nau amb volta apuntada, té un absis semicircular que té una petita espitllera cega.[2]
La porta d'entrada, a ponent, és sota un ample porxo. A migdia, a tocar d'absis, hi ha una sagristia afegida. El campanar, de planta quadrada i aixecat en temps de l'ampliació del temple, és a la banda nord.
La pica es troba a l'exterior de l'església, guardada per un ampli porxo. Té una decoració feta a base de grans fullatges estilitzats. Porta gravada la data 1741 en la part frontal. Va ser feta amb pedra calcària nummulítica de Girona. Té una llargada exterior de 59 cm, una d'interior de 47 cm, l'alçada és de 30 cm i l'amplada de 35 cm.
Continuem la caminada baixant per al camí antic del Guilar, fins que una mica més avall trobem la carretera i la seguim fins Argelaguer travessant el riu Fluvià per al Passallis de ca l'Ornos.

És una ruta recomanable, val la pena fer-la, començant a caminar per la fageda del Bac de les tries, les vistes des dels punts més alts i els espectaculars boscos d'alzines.
En total uns 24 kilòmetres i uns 1000 metres de desnivell positiu acumulat.