Olot (Garrotxa). De la Font de la Moixina a la Fageda d'en Jordà.

Volem gaudir, abans no s'acabi, dels espectaculars colors de la tardor i decidim fer una volta per la Fageda d'en Jordà, però fent una ruta diferent de les altres vegades que hi hem anat.
Així que ens n'anem cap a Olot, i ens dirigim amb el cotxe cap a la Moixina. Aparquem i comencem a caminar. Al costat mateix de l'aparcament hi ha la famosa Font de la Moixina, de set brocs i dels quals cinc rajant, cosa que malauradament aquesta temporada és ben estranya, amb la sequera que hi ha.
Poc més enllà hi ha la Font de Santa Anna, amb una imatge de la Verge.
Travessem la carretera i ens endinsem al bosc que, en plena tardor està esplèndid. Arribem tot seguit als Estanys d'en Broc, però aquests sí que estan ben secs.
Continuem cap a la Font de la Deu i els aiguamoixos de la Moixina, que encara tenen aigua.
Continuem ara per un tram d'un centenar de metres de pista asfaltada, fins a arribar a la bifurcació de la Teuleria, i girem a la dreta, passant pel darrere del Mas el Prat.
Anem pujant molt suaument, seguint marques de pintura groga, pel bell mig d'un bosc encantador fins al Coll de Pujou, a on el camí fa un gir a l'esquerra i s'enfila una mica.
Passem per sobre d'un altre mas, el Pujou, i arribem a una bifurcació de camins amb un pal indicador. Continuem cap a la dreta per un magnífic corriol que havia estat empedrat, encara hi ha trams que es poden veure les pedres de l'antic paviment.
Passem a prop del Mas Cabrioler, més endavant per Can Malla, Can Rafelic i finalment per Cadebosc i aquí ja entrem de ple a la sempre espectacular Fageda d'en Jordà.
Encara que ja ha caigut molta fulla, encara en queda i la catifa que formen les caigudes a terra és una meravella.
Anem seguint les marques grogues que anem trobant als arbres i fem una bona volta per dins de la fageda.
A continuació, i sense deixar de seguir les marques grogues, tancarem el cercle tornant a recuperar el camí de l'anada i ja no el deixarem fins a arribar de nou a la Moixina.
Ara, a la tardor, aquesta ruta és magnífica.