OLOT - SERRA DEL CORB - FAGEDA DE'N JORDÀ - OLOT
near Bosc de Tosca, Catalunya (España)
Viewed 1912 times, downloaded 63 times
Trail photos
Itinerary description
Sortim d'Olot, en direcció la vall del Corb, travessant la zona de Bosc de Tosca i arribar a la falda del Volcà Racó, on comencem a pujar fins el cràter del volcà, un cop arribats al cràter, els desviem lleugerament cap a l'esquerra per pujar per la Serra de Xenacs, fins al mirador de les Aulines i l'Area Recreativa de Xenacs, és l´unica part dura de la sortida. Un cop arribats a dalt i havent gaudit de les vistes d'Olot i els Pirineus de fons, continuem pujant suaument fins arribar el Serrat de les Aulines, on començarem a seguir les marques grogues d'Itinerànnea i a seguir els cartells indicatius de FontPobra (sense arribar-hi). Contiuem fent la carena de la muntanya i al desviarnos a la nostra esquerra, ens endisem per una magnígfica fageda que ens portarà fins a un collet (el Collet del Pujant de'n Camps), on podrem decidir si seguir en direcció a PontPobra o anar al mirador de Rocalladre, optem per la segona opció i la veritat és que val molt la pena, tot i tenir un dia un pèl enboirat, les vistes desde Rocalladre són espectaculars, sobretot per les tonalitats vermelles de la Fageda de'n Jordà, que tenim als nostres peus. Continuem el camí seguint les marques grogues i obtenint diferents vistes de la Vall de'n Bas, Cabrera, el Puigsacalm, la Vall d'Hostoles, etc.
Arribem al Coll de les Lleixeres, deixant enrrera la Collada el Saiols, en aquest punt, es pot escurçar la ruta i baixar cap a la vall, pasant per la casa de Can Talaia, nosaltres optem per fer alguns kilometres de més i anar fins el Castell de Colltort i baixar per la Collada de Colltort, en direcció la Cot, no acabem d'arribar fins a l'esglesia i abans d'arribar a la casa de Can Batlle, ens desviem a l'esquerra per agafar una pista que resegueix la falda de la muntanya per arribar a la casa de Can Talaia, on baixem de manera pronunciada fins una altre casa que es diu Can Betra i d'aquí ens endinsem de manera fugaç a la Fageda de'n Jordà, passant per la casa de Can Jordà. Per seguir aprop de la falda de la Serra del Corb, seguirem per una pista a la falda de la muntanya que ens portarà fins el Pla de Sant Miquel, la zona coneguda com el Corb, finalment tornarem fins a Olot.
Waypoints
CASTELL DE COLLTORT
El primer esment que hi ha documentat sobre el castell de Colltort és de l'any 1017, en l'instrument de dotació i institució del Bisbat de Besalú, signa Ermemir, del castell de Colltort («Ermemini ex Castro de Collo Tortuensi»), que devia ser el veguer o senyor feudal del lloc. En el testament del comte Bernat I de Tallaferro de Besalú (1020 o 1021) apareix esmentat novament aquest castell. El testador llega al seu fill i successor Guillem «ipso castello quem dicunt Collotorto». En la documentació hi ha sovint esmentats plegats els castells de Finestres i de Colltort, segurament perquè ambdós castells estan situats molt propers en la carena de la mateixa serralada. L'any 1028 en la venda de l'alou de La Cot, indret proper a Colltort, surt esmentat com a límit meridional el «castro que dicunt Collo Torto». Els castells de Finestres i Colltort tingueren una funció important en les relacions entre Barcelona i Besalú. El 1054 fou signat un conveni entre el comte Ramon Berenguer I de Barcelona i el comte Guillem II de Besalú, pel qual aquest se someté al comte de Barcelona després d'un intent de revolta. Hi ha una sèrie de texts que reflecteixen la submissió de la casa comtal de Besalú, els membres de la qual depenien cada vegada més del casal barceloní. Es creu que el comte de Barcelona devia ésser el senyor eminent de les dues fortificacions, Finestres i Colltort, que, un cop rebudes en demostració de submissió, les retornà a Guillem II qui li jurà fidelitat. Durant els anys següents continuaren els enfrontaments entre els dos comtes. Guillem es veié obligat a empenyorar diverses vegades el castell de Colltort com per exemple l'any 1057 en que el «castrum de Colltort cumm omnia sua castellania et cum tot suo edificio», és a dir, castell i el seu terme foren donats en garantia i amb la seva castlania al bisbe Guillem de Vic, després que Guillem de Besalú fes les paus amb el comte Ramon Berenguer. El 1070, quan els nobles de Besalú juren fidelitat a llur comte Guillem Bernat, aquest es compromet a no negar els drets que el comte de Besalú hi tenia. L'any 1184, en el testament de Dolça d'Hostoles apareix la signatura d'Oliver de Colltort, possiblement el castlà. El 1210 hi ha un document de venda d'un mas de Guillem de Colltort, de la seva muller i dels seus fills amb el consentiment del seu senyor, Mir d'Hostoles. Aquest mateix senyor, dos anys després repartia el castell de Colltort; dues parts a la seva filla Dolça i una tercera part a una altra filla, Guillermina i el fill d'aquesta, Galceran. Veiem, per tant, que el castell havia passat a dependre de la propera casa d'Hostoles. L'any 1339, el castell passa a formar part del patrimoni reial. El 1342, el rei Pere el Cerimoniós dirigí una comunicació al veguer de Girona per tal que resolgués el plet incoat a la cúria de Besalú per la marquesa de Santa Pau respecte a «duo fortalicia vocata Coltort et Ça Cot». Per tant, Els Santa Pau havien adquirit drets sobre totes dues fortificacions. L'any 1698, Sant Iscle, com la vila de Sant Feliu de Pallerols i el lloc de Sant Miquel de Pineda –tots del mateix districte municipal eren de la batllia reial d'Hostoles. El castell, però, va perdre ben aviat la seva funció defensiva i a poc a poc s'anà enderrocant, quedant actualment només part dels seus murs.
FONT DELS CINGLES
FONT_DELS_CINGLES
COLL DE LES LLEIXERES
LES LLEIXERES
ROCA LLADRE
La Roca Lladre és una muntanya de 907 metres que es troba entre els municipis de les Preses, Sant Feliu de Pallerols i Santa Pau a la comarca de la Garrotxa.
COLLADA DELS SAIOLS
COLLADA_DELS_SAIOLS
OLOT
OLOT
VOLCA RACO
Volcà hidromagmàtic que es recolza a mitja vessant de la Serra del Corb entre les cotes de 460 i 660m. Ocupa una àrea aproximada de 37,57 ha. El cràter, d’uns 140 metres de diàmetre, constitueix un excel·lent mirador sobre la Fageda d’en Jordà, la Plana d’Olot. (Font: Tosca)
AREA RECREATIVA DE XENACS
AREA_RECREATIVA_DE_XENACS
SERRAT DE LES AULINES
SERRAT_DE_LES_AULINES
COLLADA DE COLLTORT
COLLADA_DE_COLLTORT
CAN TALAIA
CAN_TALAIA
FAGEDA D'EN JORDA
La Fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es troba a la comarca de la Garrotxa, a prop del coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot (església romànica del segle XI) i del pla de Sacot i pel collet de Bassols se situa al flanc sud-oest del volcà de Santa Margarida. La Fageda està envoltada de bona part dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa. Al mig de la fageda hi ha les instal·lacions de la cooperativa La Fageda, una empresa sense ànim de lucre que es dedica a l'elaboració de iogurts i altres productes làctics que comercialitzen per tota la comarca i la resta de Catalunya. La peculiaritat d'aquesta empresa és que el 60% de treballadors són persones amb alguna discapacitat. A part de productes làctics, també tenen un viver de plantes amb el qual s'encarreguen del manteniment dels parcs de la ciutat d'Olot.
BOSC DE TOSCA
BOSC DE TOSCA
You can add a comment or review this trail
Comments