Olot - Volcà de Santa Margarida [22/08/2017]

Ruta des d'Olot fins a la falda del Volcà de Santa Margarida, passant per Pocafarina, el Volcà del Racó, la Serra de Xenacs, el Puig Bronzer, la Serra del Corb, la Serra de Marboleny, la Collada de Colltort i la Font Pobra a l'anada, i per l'església romànica de Sant Miquel Sacot, la Cooperativa La Fageda, la Fageda d'en Jordà i la Creu del Triai a la tornada, fent una ruta pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

La ruta comença a la ciutat d'Olot, capital de la Garrotxa, en un aparcament gratuït. Creuant el Fluvià pel Pont de Colom, el camí travessa la Plaça d'Amèrica en direcció al barri de Bonavista. En arribar prop de la Font del Pessebre, i després d'observar un cavall reposant a l'ombra, un cartell indica la direcció dels paratges de la Moixina i de la Fageda d'en Jordà, que és la direcció que cal prendre. Seguint les marques grogues, i havent passat per la Moixina, cal tornar a fer cas d'un altre cartell que torna a indicar la direcció de la Fageda d'en Jordà. En arribar a Can Serra, abans de l'Hípica Can Nic, cal estar atents al desviament cap al Bosc de Can Serra, que es dirigeix cap al veïnat de Pocafarina mitjançant un camí protegit per parets de pedra. Allà, rebent un altre cavall que també descansa a l'ombra, se segueixen les indicacions d'un altre cartell en direcció a les Preses. Tanmateix, en arribar poc després al cap del carrer, cal travessar la carretera que creua perpendicularment i seguir pel corriol que s'endinsa cap al bosc. Caminant entre faigs, i iniciant l'ascens, s'arriba al Volcà del Racó. En aquest punt cal seguir les indicacions dels cartells que porten cap a l'àrea de Xenacs. De fet, aquí el camí s'enfila considerablement i puja uns 230 metres en tan sols un quilòmetre de recorregut, passant per la cresta de la Serra de Xenacs. Un cop a dalt, un mirador permet obtenir vistes fantàstiques de la ciutat d'Olot. Una mica més amunt, de seguida es troba l'àrea recreativa de Xenacs, i un corriol acaba de pujar fins a les Aulines i el Puig Bronzer, el punt més alt d'aquesta ruta. A partir d'aquí, l'alçada, tot i que globalment va baixant mica en mica, es manté més o menys constant perquè la ruta ressegueix la cresta de la Serra del Corb i la Serra de Marboleny, passant enmig de faigs esplèndids. Vorejant la Roca Lladre, i passant pel Turó de Sant Joan, es va recorrent la llarga cresta fins a la Collada de Colltort, on es troben més cartells indicatius. Una mica més endavant, es fa una parada en una gran zona d'ombra a la Fageda de Bassols i s'aprofita per descansar i fer un mos prop d'un faig tombat. Seguint el recorregut, i vora una paret impressionant de roca volcànica, finalment s'arriba a la Font Pobra, acompanyada d'un retrat esculpit en una pedra i també de la inscripció "Reina dels màrtirs, pregueu per nosaltres". Aprofitant per omplir les cantimplores, i havent arribat al punt més llunyà de la ruta, s'emprèn el camí de tornada tot baixant per un tram de pista força esllavissadís i enganyós, amb el qual cal anar amb compte de no relliscar. Després de baixar uns 150 metres, i passant pel Collet de Bassols, s'arriba finalment a la falda del Volcà de Santa Margarida, des d'on s'obtenen magnífiques vistes de l'entorn, amb la Serra del Corb en primer pla, i les Serres de Milany - Santa Magdalena i Puigsacalm - Bellmunt de fons.

A partir d'aquí, la ruta és molt més suau i en general va descendint a poc a poc. Primer de tot, es passa per l'església romànica de Sant Miquel Sacot, i poc després per la Cooperativa La Fageda. Més endavant, el camí passa pel costat del Volcà del Puig Jordà, i s'endinsa de ple a la Fageda d'en Jordà, un indret meravellós on es pot gaudir de faigs fascinants i de camins frondosos. En abandonar la fageda, es continua per pista, asfaltada en l'últim tram. Abans d'arribar de nou a Olot, sorprèn una immensa creu blanca plantada al mig d'un camp, anomenada la Creu del Triai. Resulta ser un monument franquista que, tot i haver-se erigit en commemoració d'11 olotins considerats conservadors assassinats en mans de milicians revolucionaris l'any 1936, malauradament continua fent gala de l'escut del jou i les fletxes de la Falange i altres escrits de caràcter franquista. A partir d'aquí, el recorregut retorna a la ciutat d'Olot, creua el Parc de les Mores i, tot travessant altre cop el Fluvià mitjançant el Pont de les Mores, s'arriba de nou al punt de sortida de la ruta.

Es tracta d'una ruta que passa majoritàriament per camins frondosos, i força ben senyalitzada. L'únic tram que manca de bona senyalització és el de la Serra de Marboleny i el camí fins a la Collada de Colltort que, si bé està senyalitzat amb marques grogues, són força complicades de veure enmig de tants arbres, les fulles dels quals esborren el rastre del camí. A més a més, alguns trams del camí poden estar una mica embardissats, i discórrer per pendents força abruptes, de manera que cal estar atents en tot moment. A part d'això, les vistes que ofereixen els llocs elevats són fantàstiques, i les roques i la vegetació de la zona volcànica de la Garrotxa, incloent els diversos volcans i les fagedes, són gairebé màgiques.