Ordal

Subirats - Serra de Ordal

Can ravella, un lledoner - Avenc d'Ordal - Castell de Subirats - Santuari de la Mare de Deu de la Fontsanta- Flandes de Casots (avencs) - Cocó d Montserrat - Alzina de Can Ros - Turó de Can Docte 514m.



Deixem el cotxe a les 6'30h del matí al desconegut Can Ravella.La masia de Can Ravella es remunta als segles XIII-XIV. El lledoner centenari ens dona la benvinguda. Cal surtir aviat per evitar les pitjors hores de sol.

Remuntem una sendera costeruda pero progressiva i ens aproximem al Avenc d'Ordal.Esta fora de la pista, pero ben senyalitzat a la nostra esquerra, veurem el forat a terra. Pel seu fàcil accés, la cavitat és coneguda de temps immemorials. Una boca arrodonida, d'uns 6 m de diàmetre dóna accés a una única sala d'uns 30 m de llarg i una amplada màxima de 16 m, en suau inclinació cap al fons. Té una alçada constant, entre 3 i 4 m. Tota la sala està coberta per sediments i blocs disseminats, de major mida cap al fons.
A la part més baixa trobem una gatera, producte d'una desobstrucció realitzada per espeleòlegs anònims.
Fem visita rapida amb llum frontal i tornem al camí on el grup ( que ja l'han vist molts cops) ens espera.

Seguim caminant fins trobar una residencia o centre de dia, i seguim llavors la carretera que porta al Castell, on podriem haver deixat el cotxe també.
El Castell de Subirats és un esplèndid mirador sobre el Penedès i les muntanyes de Montserrat.Encara que avui la boira ens fa la guitza, i de Montse nomes veiem les puntes que toquen el cel.

El castell de Subirats s'alça a 300 metres d'altitud damunt la plana del Penedès en una molt bona situació estratègica.

Documents històrics del segle X parlen del castell com a part del sistema defensiu del Penedès. Posteriorment va ser ampliat en diverses etapes. Probablement la seva coneguda torre de l'homenatge es construí el segle XI. Fou construït cuan s' inicià la conquesta del Penedès als sarraïns. El castell de frontera, amb una imponent torre de 19 metres d’alçada i l’església romànica de Sant Pere del Castell, avui Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa, són el testimoni de les històries que s’amaguen fins que la fortificació pervisqué, acabada la Guerra dels Segadors (s. XVII). D'aquest conjunt tan imponent, que ocupava tot el cim, només queda dempeus part de la muralla de llevant, de la construcció anomenada baluard i del nucli principal. Les restes corresponents al castell s'estenen al llarg d'un petit esperó allargat de roca calcària que queda aixecat entre la vall i el pla penedesenc.

Despres de la parada al Castell baixem per la cara oposada i en el camí trobem un desviament que ens porta als avencs.

Los Flandes de Casots son avencots, escletxes de roca, espectacular de visitar però sense surtida. Hi ha una fletxa a terra feta amb branques per senyalització, adjunto la foto. Aquest és un paratge natural amb uns impressionants blocs de pedra calcària esquarterada, formats per l’esllavissada d’una roca compacta on hi ha túnels i passadissos, de formes capricioses d’una singular bellesa i que passen inadvertits des de les vinyes que l’envolten. És per aquest motiu que pràcticament s’havia perdut la memòria d’aquest exponent de patrimoni natural fins a desaparèixer el camí d’accés. Despres tornarem pel mateix camí. No son tan magnifics com los de la Febró, pero tenen el seu encant.

Seguidament trobarem una caseta de pedra seca o "cocó" , que al wikiloc apareix amb el nom de Montserrat. I una mica mes endavant, la Alzina.

L'Alzina de Can Ros era un arbre monumental no gaire conegut. Situat en un marge i envoltada de vinyes. Encara la silueta imponent del tronc mort fa intuir el seu esplendor passat. Li va caure un llamp i patí un incendi. Des de l'any 1990 fins el 1999 va ser tractada sense gaire bons resultats, atès que era un arbre al final de la seva vida. L’any 1999 era gairebé morta. Encara (2015) resten al lloc: el tronc sec i les besses principals.

Era considerada la núvia del Roure de Can Codorniu (Sant Sadurní d'Anoia). Es podien veure l'una a l'altre, malgrat la gran distància que els separava (Estan separats gairebé 4 km en línia recta i una diferència de 250 m d’altitud).

Per tornar al cotxe pasarem per camins amb vinyes i despres fem pujades i baixades pel turó del Docte, fins al cotxe, hora de finalització les 11'00 h.