ORDAL : COLL CREU DE L'ORDAL - PUIG D'AGULLES - MONTCAU -POBLE DE L'ORDAL - COLL CREU DE L'ORDAL

Després de fer les últimes Rutes per senders molt tancats per la vegetació, avui he fet una Ruta per pista pel volta'ns de les muntanyes de l'Ordal, pujant al Puig d'Agulles i al Montcau.
El cotxe l'he deixat en un lloc que és pot aparcar perfectament on he arribat per la carretera N-340 sortida Urbanització LLADONER.
Començo la Ruta en el Coll de la Creu de l'Ordal, on hi ha una Creu de Terme i un recordatori del bicentenari de la Batalla de L'Ordal l'any 1813, seguint les marques del PR-C156-3 que em portaran a passar a prop de la Torre del Telègraf, pel mig de vàries cimenteres, per davant de l'Ermita de la Verge del Roser i a pujar fent la volta al Puig d'Agulles on es troba una gran bola del Servei de Meteorologia, un Vèrtex Geodèsic i les restes d'una caseta de Vigilància.
Continuo la Ruta, si bé en principi no tenia intenció de pujar al Montcau després de passar per una barraca de pedra seca he agafat la primera pista a la dreta que em portarà al Collet del Montcau, lloc on arriba un sender marcat amb pintura de color taronja que ve des del Coll del Portell i que passa pel Roc de Forellac.
Continuo per pista amb algun tram amb bastant pendent i pedra solta fins a arribar al Montcau on aprofito per esmorzar.
A partir d'aquí el camí és de baixada, primer amb la pista cimentada i després de terra solta.
Deixo la pista per agafar l'únic corriol del dia que passa per la Creu del Martirs, lloc ben a condicionat amb una bona indicació.
Continuo el corriol per enllaçar amb la pista que em portarà al poble de L'Ordal, després de passar pels carrers arribo a la carretera N-340 que la travesso, per anar a agafar una pista que va casi paral·lela a la carretera creuen-la de costat a costat per diferents ponts, fins a arribar al punt d'inici de la Ruta on l'he donat per acabada.
Ruta agradable i a més avui que el dia no ha sigut calorós amb una mica de núvols.

LA BATALLA DE L'ORDAL: Any 1813 i 1939
El Port o Coll de L'Ordal va ser un lloc estratègic durant la Batalla de L'Ordal que va tindre lloc el 12 i 13 de setembre de l'any 1813, com a part de la Guerra de la Independència, per intentar frenar entre l'Ordal i El Lledoner a l'exercit francès, el qual va resultar victoriós.
Posteriorment la història es repeteix el 22 i 23 de gener de l'any 1939 l'Ordal va ser un lloc estratègic perquè un miler de Republicans intentaren frenar l'avanç de les tropes de Franco cap a Barcelona, d'aquest uns 200 varen acabar morts i enterrats en fosses comunes.
Pels voltants dels boscos de Subirats s'han descobert amagades pel pas del temps, multitud de trinxeres i nius de metralladores.
Aquesta va ser l'última defensa de Barcelona.