Oristà ruta d'en Perot Rocaguinarda

Excursió circular que sortint i acabant a Oristà, segueix els vestigis d'en Perot Rocaguinarda. El Lluçanès i Osona són terres de bruixes i bandolers. Un dels bandolers coneguts per la comarca és en Perot Rocaguinarda, conegut també com a Perot lo Lladre. L'excursió als esgrafiats d'en Perot Rocaguinarda recorre una de les rutes de la xarxa de senders del Lluçanès. Una caminada fàcil i agradable entre masies, camps i alzines que us durà fins els famosos gravats a les roques. Aquests no són senyals que els bandolers feien per comunicar-se entre ells sense que les autoritats els desxifressin. Durant la caminada podreu visitar, des de fora, la masia Rocaguinarda, on es creu que va nàixer el famós bandoler.

La ruta comença des de la mateixa població d'Oristà. Sortir de la població, seguint el sender senyalitzat.
El camí creua la riera Gavarresa i segueix el seu curs durant una estona. Podreu gaudir d'un paisatge mosaic que alterna camps i masos amb pinedes i alguna cinglera.

El sender continua i passa a prop de la Masia La Quintana, una bonica i típica construcció del segle XVIII. Al costat del camí, força amagat, hi ha un pou de glaç.
Continuar caminant fins arribar al Mas Rocaguinarda. Diu la llegenda que aquí va nàixer en Perot que, al no ser-ne l'hereu marxà a buscar fortuna per acabar finalment com a bandoler. Actualment el Mas es troba en runes.
Una mica més enllà de la Mas Rocaguinarda, amagat al cingle, hi ha uns gravats a la roca, els esgrafiats. Per arribar-hi cal seguir les marques verdes que trobareu al Mas, marques mig esborrades però encara visibles. En unes hi ha el nom d’en Perot Rocaguinarda. Segons la llegenda popular va ser el mateix bandoler qui els va fer. Sembla que les creus i altres símbols que hi ha gravats a la paret eren senyals que servien a la seva banda per comunicar-se, sense que les autoritats poguessin desxifrar els missatges. En tot cas sempre són curiosos d'observar i ben carregats de misteris i llegendes. No totes les marques són antigues, n'hi ha algunes de més actuals.

Tornem enrere i visitem la casa natal del bandoler, Mas Rocaguinarda. Casa que sembla que era fortificada, ara malahuradament en ruïnes encara que quedan algunes parets que ens indiquen que va ser una important mansió.
Seguim pista fins a La Gallinera, i una mica més endevant trobarem a la dreta el camí que ens portarà de retorn al punt de sortida, bonic camí en mig de pinedes i finalment seguint el riu Bassí.
Ruta fàcil i entretinguda amb bonics paratges.

'Espai Perot Rocaguinarda
*La passejada és un bon moment per parar atenció amb la fauna i flora de l'entorn. Flors com ara el guixó cigroner, abellera aranyosa, la cua de gat i la prunera que podeu veure fotografiades pel biòleg Xavier Blancafort.
*Si voleu conèixer una mica millor la vida i la llegenda del bandoler podeu visitar L'Espai Perot Rocaguinarda que hi ha a Olost.

Perot Rocaguinarda (Oristà, Lluçanès, 1582 - Nàpols?, 1635?) va ser un bandoler català. Fou també conegut com a Perot lo Lladre.

Com que no era l'hereu de la família, se'n va anar de casa a cercar fortuna, i per culpa d'un malentès es va haver de fer bandoler. Era nyerro (estava a favor dels senyors de Nyer, del llinatge dels Banyuls i en contra dels cadells). Des de ben jove, es va veure implicat en lluites entre senyors del bàndol nyerro.

Era un bon estrateg, hàbil i audaç, temut pels soldats i per l'autoritat, estimat pel poble i molt odiat pels seus nombrosos enemics. Posseïa uns excel·lents dots de líder i de comandament; si no, no hauria aconseguit ser el cap del bandolerisme català durant gairebé deu anys. Sense aquesta habilitat, tampoc no se n'hagués sortit de les contínues persecucions a què va ser sotmès per part de tots els virreis i de molts comissaris. Entre 1605 i 1609, les campanyes contra ell des de Catalunya varen estar dirigides per Joan de Queralt i de Ribes, governador general de Catalunya.
Més enllà dels Països Catalans, Rocaguinarda és considerat com un dels grans bandolers populars europeus.
No se sap quan va morir exactament, però se suposa que la seva vida fou llarga (consta que encara era viu el 1635). Se'n va anar del país amb 29 anys i a 53 anys potser encara era capità a Nàpols.

Biografia
Perot era fill de pagès, d'una família benestant propietària del mas Rocaguinarda d'Oristà, Lluçanès. Als 19 anys, va tenir problemes amb les autoritats d'Oristà i se n'anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas, per aprendre un ofici; allà ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic (al servei del qual treballava una seva germana, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard. L'any 1602, destacà en l'atac i la presa del palau episcopal i començà la seva vida de bandoler.

Entre 1603 i 1604 formà una quadrilla, i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins al 1611; lloctinents importants seus foren Jaume Alboquers, Gabriel Galí, àlies Barceló, i Joanot Gili de Vilalleons. El lloctinent duc de Monteleone creà a Vic el 1605 la Unió o Santa Germandat contra els bandolers, i això obligà Rocaguinarda a abandonar la ciutat i a amagar-se a les muntanyes; actuà pel Lluçanès i Osona, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès i la Conca de Barberà.

Sovint Rocaguinarda llançava cartells de desafiament autògrafs contra els seus perseguidors. Moltes vegades actuà en connivència amb l'abat de Ripoll, contra el capitost cadell Trucafort, amb els cavallers de Sant Joan de Jerusalem del castell de Barberà, amb parents del Sant Ofici, i també amb els canonges augustinians de Sant Joan de les Abadesses contra el bisbe de Vic.

Està documentat que en aquell temps restava amagat a Santa Magdalena de Conangle, i cap a febrer de 1610 assetjà Vic amb 200 nyerros, imposant l'hegemonia d'aquests sobre la ciutat. Tingué topades amb les forces del lloctinent i causà la mort dels seus perseguidors, els comissaris Bofill i Torrent dels Prats; també foren capturats o moriren socis de la seva quadrilla (Pere Roca de Muntanyola el 1608, Roqueta de Taradell, la Mandra el 1610).

Pel juny de 1610 el duc de Monteleone, sabedor que Rocaguinarda considerava acollir-se a un indult a canvi d'anar a servir el rei, cursà la petició d'indult a Madrid, (Castella), però el Consell d'Aragó la denegà. Prosseguí, doncs, la persecució i, arran d'una topada amb el batlle de Vilalleons (juliol del 1610), se li obrí un procés de regalia. Durant la lloctinència del bisbe de Tortosa, Pedro Manrique, després d'un sometent general, aconseguí que Rocaguinarda i Morell, que havien reunit llurs quadrilles, s'acollissin a un perdó el 30 de juliol de 1611 i que Rocaguinarda embarqués a Mataró amb els seus guerrillers com a capità dels terços hispànics vers Nàpols, on encara hi era el 1635.

Informació extreta del blog totnens, https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/orista-ruta-de-perot-rocaguinarga-23096260 I Viquipèdia