Oristà-Sant Nazari-Rocaguinarda-Mare d Déu dels Dolors

Sortida\Arribada

Font de la Baga

Antigament, bona part de la població d'Oristà utilitzava aquesta font per beure i per a usos domèstics. Les grans dimensions del dipòsit reforcen la idea que aquesta font era la principal punt d'aigua del nucli d'Oristà.

la Guàrdia

Palmeres de Cal Vigatà

El carrer de la Ruixeda es va formar als peus del camí ramader i camí ral que provenia de Santa Maria d'Oló. Probablement es va anar construint entre finals del segle XIX i principis del XX i conserva alguns elements d'estètica modernista. La tina de vi de cal Xanec es troba adossada a la façana nord de la casa de cal Xanec del carrer de la Ruixeda. La tina està formada per una estructura rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i amb una cavitat interior cilíndrica d'un diàmetre de 2'30 metres i una profunditat d'uns 2'50 metres. Per la part interior de la casa, al celler, es conserva la boixa per on treien el most una cop havia fermentat.

Casanova de Solà-segalers

La Casanova de Solà -Sagalés va ser construïda, segons fonts orals, a mitjans del segle XX al costat del camí ramader

Solà-segalers

Serrat de Sant Nazari

Sant Nazari

Es tracta dels Goigs en honor a Sant Nazari, màrtir, que es venera a la capella de Sant Nazari de la Garriga, actualment dins la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius florals i vegetals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Nazari representat de peu, vestit amb una armadura i empunyant una espasa amb una mà i la palma del martiri amb l'altra. Flanquejant el dibuix hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. En elles s'hi pot resseguir els episodis de la vida i el martiri del Sant. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha, a la part inferior, la partitura amb la música.

Cal Moliner

Les restes del molí d'oli de Sant Nazari de la Garriga estan situades a pocs metres de l'església, en un turó on encara es conserven algunes oliveres, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'un molí d'oli del que es conserven tres peces monolítiques, repartides en l'entorn proper de l'església, on queden vestigis de diverses estructures construïdes amb maçoneria de pedra, una de les quals correspondria a la cel·la de l'ermità de Sant Nazari de la Garriga. La peça que anava a la part inferior, anomenada sotamola o mola sotana i semblant a les de la premsa de vi, està conservada a uns metres de la façana principal de Sant Nazari de la Garriga, en una zona ocupada actualment per arbustos on s'intueixen diversos murs del que haurien estat estructures relacionades amb l'església. Aquesta peça, completament circular, amida uns 135 centímetres de diàmetre, amb un orifici central de 16 centímetres de diàmetre i una paret lateral d'uns 10 centímetres d'alçada que ressegueix tot el perímetre de la peça deixant únicament un punt de sortida. Les altres dues peces, que són les moles de forma tronco-cònica o trulls que giraven sobre la peça inferior o sotamola, estan conservades just davant de la façana principal de l'església, una integrada en el banca de pedra que ressegueix part de l'església i l'altra al bell mig del petit pati que hi ha davant la façana principal. Aquesta última amida uns 70 centímetres de diàmetre a la part superior (a la inferior és més estret), amb un orifici central de 16 centímetres de diàmetre i una alçada pròxima als 30 centímetres. L'altra mola, de menors dimensions, amida en el seu extrem més ample uns 60 centímetres de diàmetre amb un orifici central de 14 centímetres de diàmetre i una alçada també propera als 30 centímetres.

Obertes

"A la Guàrdia d'Oristà hi havia un noi que feia de pastor. Quan tancava el ramat a la casa d'Obertes, al vespre, i tornava a casa seva se li apareixia un boc i l'encalçava. Per més que li tirés rocs, el boc continuava darrera seu. El seguia un bon tros i tot d'una desapareixia. Aquest boc també empaitava un noi d'Oristà que anava a festejar a Oló, el seguia durant un tros, si fa o no fa en el mateix lloc on empaitava el pastor. Un home ja molt gran deia: "Jo amb això m'hi vaig trobar més d'un cop, anaves caminant tan tranquil pel camí i de cop i volta et sortia un boc negre molt gros i se t'acostava molt, semblava com si d'un moment a l'altre t'hagués de clavar una banyada. Jo tenia molta punteria tirant rocs, quasi mai els fallava, però aquell boc mai el podia tocar, li tirava uns rocs tan grans com podia, el boc ni cas, em semblava que el tocava ben bé de ple, però res, ell m'anava seguint de molt a prop, quan era en un punt assenyalat el boc quedava fos, sempre apareixia i desapareixia en el mateix punt". Deien que això ho feia una dona que sabia fer màgica i vivia en una casa molt a prop d'on apareixia el boc. Per aquest camí diu que hi passava molta gent, però es veu que la dona amb el que més es divertia era fent encalçar pastors, i el que sobretot li agradava amb bogeria era fer córrer i esporuguir els festejadors que el diumenge al vespre tornaven de veure la xicota."

Clot de l'Infern

la Mallorca

La Mallorca apareix documentada en el fogatge de 1553, en el que hi ha una relació de noms de caps de casa on hi ha Gaspar Quintana, que està al mas Rocha Mallorcha. L'edificació actual data probablement dels segles XVI o XVII amb reformes i ampliacions posteriors.

Riera Gavarresa

Mare de Déu dels Dolors

La capella de la Mare de Déu dels Dolors es troba situada a 20 metres davant la façana principal de la masia de la Quintana. Es tracta d'una petita església neoclàssica d'una sola nau, amb absis carrat, coberta amb volta de creueria i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular amb grans carreus delimitant les cantonades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de lloses a plec de llibre i damunt s'obre un òcul. A la part dreta de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya amb una campana. A la façana oest hi ha un cos adossat de teulada d'una sola vessant i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra.

Cal Miquelet

Rocaguinarda

Gravats de Rocaguinarda

Els esgrafiats de Rocaguinarda es troben al cingle dels Tres Còdols, una petita i amagada cinglera d'un gres tou i vermellós, prop de la casa de Rocaguinarda. En una estreta lleixa horitzontal d'aquesta cinglera hi ha uns grafits gravats a la roca; són inscripcions relacionades amb el bandoler Perot Rocaguinarda, un petit testimoni d'impressions d'algun bandoler amic d'en Perot o del propi Rocaguinarda. Els esgrafiats són diversos i s'hi poden observar entre altres inscripcions: Rocaguinarda; Perot; bandoler, Joseph, Moliner, així com algunes dates: 1582 (data del naixement de Perot) i 1614 (data en la què la majoria de bandolers van marxar a l'exili) i els dibuixos de creus i cases fautores (cases que suposadament cooperaven amb al causa del bandoler Perot Rocaguinarda).

la Rierola

Tot i no trobar documentació antiga de la Rierola, es pot considerar, per tipologia constructiva, que la masia va ser construïda probablement al segle XVII.

Molí de la Quintana

Pou de Glaç

el Tin

El Tin va ser construït durant la segona meitat del segle XVIII, tal com ho indiquen dues llindes de l'edifici datades l'any 1773. Es troba documentat en la relació de masies de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà feta a mitjans del segle XIX.

Repetidor Puigcornador