Osona: Salts d’en Cardona, Cabrit, Nara, Dimonis, Tornall, Eixerit, Afrau dels Teixidors, Barra de Ferro, Simó - Bauma Freda

Ruta espaterrant, molt intensa, amb dosis d’aventura i amb moltes coses per veure, en la que gaudiràs de 10 espectaculars salts d'aigua, nombrosos torrents i rieres, fonts, ponts, restes de molins fariners, un antic camp de tir al plat, una ermita, passos equipats amb cordes, cadenes i grapes, i fins i tot una remullada als peus per creuar un pas per la riera.

És una ruta plena de sensacions, una darrera l'altra, sense descans.

La ruta recorre indrets d’una gran bellesa, amb vegetació exuberant i unes vistes fabuloses.

Nosaltres l'hem gaudit moltíssim.

Els passos equipats són molt divertits i no tenen gaire complicació.

Ens hem basat en una esplèndida ruta de Jep Boix, sobre la que hem aplicat nombroses variacions per visitar més gorgs, més salts i més passos equipats.

La majoria de rutes que passen per aquesta zona no baixen a l'Afrau dels Teixidors. Nosaltres hi hem anat i val molt la pena. És un lloc espectacular.

___________________________

A TENIR PRESENT:

Convé fer aquesta ruta després d'una època de pluges, per gaudir de més aigua als gorgs i als salts d'aigua.

Alguns trams a l'obaga són una mica relliscosos. Cal anar amb cura. Anar amb pals ajuda molt a mantenir l'equilibri.

Cal travessar rieres en diverses ocasions, però nosaltres només ens hem hagut de descalçar en el Pas dels Còdols. Novament, els pals ajuden molt a travessar alguns d'aquests passos, per mantenir l'equilibri mentre saltem de pedra en pedra per evitar mullar-nos.

Algun tram té un pendent fort, especialment el que descendeix a l'Afrau dels Teixidors (equipat amb cordes, grapes i escala) i el que baixa al peu del Salt de la Barra de Ferro (equipat amb cadenes). Per això he considerat que la ruta és de dificultat moderada.

___________________________

RESSENYA:

Aparquem a la casa del Pont de la Teuleria i iniciem la ruta pel Camí Ral de Vic a Olot. Resseguim el camí ral uns pocs metres i ens desviem a la dreta per un sender que es va estretint.

Al cap de pocs metres, ja sentim la remor d'aigua i albirem el gorg d'en Cardona a la nostra dreta.

Girem a la dreta per un corriol i visitem el Salt d'en Cardona.

Retrocedim uns metres i anem per un corriol en direcció sud per veure el Salt del Cabrit des de la seva part superior. És força alt i la caiguda fa impressió. El rugit de l'aigua caient és fort.

Tornem al sender principal i resseguim el marge est de la Riera de les Gorgues, caminant en direcció sud.
Gaudim d'esplèndides vistes del Salt del Cabrit i de la riera des del Mirador del Cabrit.

Aprofitant que el nivell de l'embassament no és molt alt, descendim per un corriol a la Riera de les Gorgues i quan arribem al marge, resseguim el marge de la riera en direcció nord, cap al Salt del Cabrit. Les vistes del Salt del Cabrit des d'allà són fabuloses. Sembla que estiguem en un amfiteatre de roca i aigua.

Tornem sobre les nostres passes i enllacem de nou amb el sender principal. Mentre caminem, anem fent petites desviacions del camí per visitar tres miradors, amb magnífiques vistes sobre la riera engorjada.

Prosseguim per un bonic corriol en direcció nord, amb cada cop més vegetació, i arribem a la Riera de les Paganes.

La travessem passant per sobre de les roques mirant de no mullar-nos i seguim el marge est de la riera, en direcció riera amunt, i arribem a l'esplèndid Salt d'en Nara. Ens hi acostem per la dreta fins que gairebé arribem al seu peu.

Tornem enrere i resseguim un corriol en direcció sud i després un sender en direcció est fins que arribem a un pal indicador. Allà girem a la dreta i anem en direcció sud per un camí que inicialment no és evident, però que després es converteix en un corriol que baixa fins la llera de la Riera de les Gorgues, al lloc anomenat Pas del Còdol, un indret preciós.

Ens descalcem sobre la roca i travessem el Pas del Còdol mullant-nos els peus.

Ens tornem a calçar i pugem per una canal equipada amb dues cordes nuades. És un pas senzill, aventurer i molt divertit.

En arribar al cim de la canal, donem la volta a la roca de la nostra esquerra i ascendim al Mirador del Pas del Còdol, on gaudim de vistes magnífiques sobre el pas i sobre la riera.

Caminem 1,3 Km per un preciós corriol, amb vegetació abundant i on hem d'esquivar branques de tant en tant.

Arribem a una barrera i un pal indicador. Girem a l'esquerra, vorejant la barrera i seguim una pista que ens duu al Mas de Sentfores, un bonic mas amb un petit pou d'aigua a la dreta del sender que l'envolta.

Ens dirigim per un prat a dos miradors del Salt de la Barra de Ferro, el salt més alt de tots els que veurem durant la ruta. Les vistes del salt i del barranc per on discorre la riera de les Gorgues són fabuloses.

Tornem enrere i ens trobem amb un primer corriol descendent a l'esquerra que no agafem, i amb un segon corriol pla a l'esquerra que sí que seguim.

Aquest corriol passa per indrets preciosos i recorre uns 700 metres entre el Bac o Cingle de Sant Bartomeu (a la nostra dreta) i el precipici que cau sobre la riera de les Gorgues (a la nostra esquerra).

El corriol finalitza al Grau de Sant Bartomeu. Hi ascendim pel Camí de l'Escaleta. Arribem a un prat verd preciós dalt del qual s'hi troba l'església de Sant Bartomeu Sesgorgues. L'entorn és molt bonic.

Les primeres notícies documentals que es tenen de l’església de Sant Bartomeu Sesgorgues és del segle XI. En aquestes mencions, es parla de Sant Bartomeu Gorga o Ça Gorga. No és fins al segle XVIII que es parla de Sant Bartomeu Sesgorgues. Rep el nom de la riera de les Gorgues, que passa sota l’església. L’església és en part romànica (s XII), però fou ampliada i reformada el 1769.

Un cop travessat el prat del voltant de l'església, prenem un camí asfaltat a mà esquerra, caminem uns 400 metres i prenem un corriol a l'esquerra en un entorn preciós, envoltat de galzeran.

El corriol ens duu al Mas del Vilar. Allà agafem el camí del Vilar, un corriol descendent i serpentejant molt bonic envoltat de vegetació exuberant. Passem per la Font del Vilar i continuem corriol avall fent ziga zagues.

Creuem el Torrent del Viver i continuem corriol avall fins que arribem al preciós Gorg dels Dimonis i al Salt del Gorg dels Dimonis. Primer els veiem des de dalt i després baixem per un corriol per veure'ls des de baix, intentant acostar-nos al salt tant com ens és possible. El salt, el gorg i l'entorn són de gran bellesa.

Tornem al corriol superior i el resseguim en direcció nord, riera amunt, fins arribar al Salt dels Tornall, un salt preciós, al peu d'una imponent paret de roca. Aquest cop, primer visitem el salt des de sota i després des de dalt. Quan el visitem per sota, anem de pedra en pedra mirant de no mullar-nos fins arribar al peu del salt.

Tornem al corriol i el resseguim riera amunt en direcció est i després nord-est i visitem les ruïnes del Molí de l'Eixerit i el Salt de l'Eixerit. En aquest salt és més fàcil arribar al peu del salt. Després d'arribar-hi, pugem per una escala metàl·lica situada a l'esquerra del salt, just al costat d'una paret de roca.

Des d'allà mirem el salt des de dalt, i resseguim la riera amunt uns metres per veure un altre salt, més petitó.

Tornem al corriol i continuem riera amunt. Arribem a un bonic lloc de descans amb cadires i taula fetes de troncs, envoltat de verd.

Travessem la Riera de les Gorgues i passem per sota i després per dalt del Pont Vell del Molí de la Bertrana.

El Pont del Molí d'en Bertrana és un pont de dos arcs per on passava el camí cap a Sant Bartomeu Sesgorgues i abastia a nombrosos molins fariners dels quals en queden poques restes. L'any 1940, a causa d'una riada, en caigué la meitat i es canvià el curs fluvial, per aixó el pont ara de poc serveix, ja que el riu passa per l'altra banda.

Seguim un sender ascendent, després una drecera que enllaça amb el mateix sender però més amunt i al cap d'uns centenars de metres arribem a un mirador, al peu del qual hi ha les restes d'una antiga caseta de tir al plat.

Retornem per on hem vingut uns metres i girem a la dreta per veure l'interior de la caseta.

Tot seguit prenem un corriol descendent amb molt pendent, equipat amb grapes i cordes. Quan hi hem passat nosaltres estava una mica humit i relliscava força. Cal anar amb cura i subjectar-se als arbres per no relliscar en alguns punts.

Al final del corriol trobem una escala metàl·lica, per la que baixem, i arribem al fabulós Afrau dels Teixidors.

L'Afrau dels teixidors és un dels llocs més salvatges de tota la riera de les gorgues. Està enclotat entre imponents parets de roca, el creua un preciós salt d'aigua que desemboca en un fabulós gorg. A més, en la part superior, hi ha un espectacular caos de roques per on s'hi escola la riera i que deixa passos inferiors i superiors per on s'hi pot passar. És un lloc esplèndid.

Ascendim a la part superior de l'Afrau ajudats per unes grapes, passant pel mig del caos de roques. Arribem a un pas estret on la riera passa entre dues roques. Allà hi ha un prim cable d'acer, que fa les funcions de passamans i que ens ajuda a flanquejar la roca de l'esquerra per arribar a un petit pont metàl·lic sobre la riera. Aquest tram de la ruta és aventurer i molt divertit.

Aquesta ruta és sobretot coneguda pel Salt del Cabrit i el Salt de la Barra de Ferro, però l'Afrau dels Teixidors és un indret espectacular que cal visitar. A nosaltres ens ha entusiasmat.

Reculem, pugem l'escala metàl·lica, ascendim pel corriol ajudant-nos de les cordes i grapes, i caminem pel sender per on hem vingut fins que arribem a un trencall senyalitzat amb un pal indicador.

Prenem el camí de la dreta i seguim pel sender, desviant-nos en algun mirador natural per gaudir de les vistes del barranc al fons del qual hi passa la Riera de les Gorgues.

Ens desviem del sender per un corriol poc evident a l'esquerra, just al costat d'una tanca de fusta lateral, que ens duu a un primer mirador del fabulós Salt de la Barra de Ferro. A la nostra dreta veiem aquest salt, de 80 metres d’alçada, per on es precipita el torrent de la Font Nova.

El nom de Barra de Ferro ve de l'època dels carboners, moment en què es van instal•lar unes barres de ferro a banda i banda que subjectaven una corda, la qual servia per passar les sàrries de carbó del cantó de Tavertet al de L'Esquirol.

Reculem i tornem al sender, i travessem el Torrent de la Font Nova, que precisament duu l'aigua que cau pel Salt de la Barra de Ferro.

Arribem a un nou mirador sobre el Salt de la Barra de Ferro.

Des d'aquí prenem un corriol descendent amb un fort pendent i equipat amb cadenes que davalla fins la Riera de les Gorgues. Travessem la riera saltant per unes pedres i gaudim de la impressionant vista del Salt de la Barra de Ferro des de sota. L'aigua cau des de 80 metres.

Anem riera amunt i arribem a la preciosa Bauma Freda, una enorme cavitat a la paret de roca per sota de la qual corre l'aigua de la riera. És un indret de gran bellesa, amb vegetació exuberant.

Resseguim la riera, aigua avall, per un corriol al marge dret, recorrent llocs preciosos.

Arribem al Torrent d'en Simó i el seguim uns metres amunt per visitar el bonic Salt del Torrent d'en Simó.

Continuem pel corriol, resseguint el marge dret de la riera, fins que arribem a una bifurcació. Prenem el corriol de la dreta.

Uns metres després, arribem a una clariana de roca amb unes fites. Aquí no hem de continuar pel corriol. Hem d'ascendir per la roca seguint les fites.

Continuem ascendint per un sender i tornem a estar sobre la part alta del cingle.

El sender es converteix en corriol i arribem al mateix sender que havíem resseguit a l'inici de la ruta. Continuem per aquest sender fins arribar al lloc on hem aparcat el cotxe, finalitzant així aquesta extraordinària ruta.




(en procés)