Osor: El Sobirà de Santa Creu-Coll del Cirerer-Santa Creu d'Horta-Roure de Ca n'Iglésies.

Feia temps que volíem conèixer els voltants del Sobirà (o Subirà) de Santa Creu a Les Guilleries i avui ens hem decidit a fer-hi una volta.
Atenció: hem pujat fins al Subirà des de Sant Hilari Sacalm, és la millor opció per la bona pista per qualsevol mena de vehicle. Des d'Osor fa falta un bon 4x4.
En principi volíem fer una ruta circular, però passat el Roure de Ca n'Iglésies ens hem quedat sense cobertura i com que no estàvem segurs de quin camí prendre, hem donat una volta explorant la zona i hem tornat pel mateix camí de l'anada.
Hi tornarem un altre dia per veure si la ruta circular que volíem fer és possible i no s'han perdut els camins.
Es a dir que heu de comptar des del Subirà fins al Roure Gros i tornar, 6 kilòmetres.
Dit això passo a la descripció de la ruta. Hem aparcat al Subirà i hem anat seguint la pista que baixa suaument cap a Can Mont.
Passat Can Mont hem agafat una drecera a l'esquerra de la pista, que ens ha baixat directament fins al Coll del Cirerer, una cruïlla de camins.
En aquest punt si seguíssim la pista cap a l'esquerra aniríem a Osor. Nosaltres hem seguit per la pista en millor estat cap a la dreta.
Hem passat per sobre de la Casilla i poc després ja hem arribat a Santa Creu d'Horta.
Aquesta església forma part de la ruta de les Ermites de Santa Coloma, encara que no estigui en el terme de Santa Coloma, com altres.
Està documentada des de l'any 902 i era sufragània de Sant Pere d'Osor fins que va esdevenir parròquia independent el 1855. Com la major part d'edificis del terme, es va veure afectada pels terratrèmols del segle XV. L'edifici actual és del segle XVIII, barreja de barroc i neoclàssic. Al segle XIX s'hi va construir adossada la rectoria.
Hem seguit uns 150m. per la mateixa pista que passa per darrere de l'ermita fins a Ca n'Iglésies, una masia habitada, afortunadament, i hem fet mitja volta fins a Santa Creu altra vegada.
Un cop de nou allà hem creuat el pati davanter i hem seguit per un estret corriol de considerable baixada, en direcció al Roure de Ca n'Iglésies.
Hem anat baixant durant uns 700m. aproximadament fins a arribar al esplèndid exemplar de roure, el més alt de Catalunya segons el cartell que hi ha al seu peu.
Veritablement val la pena arribar fins aquí, hem vist molt d'arbres monumentals, però aquest és espectacular. Aquestes són les seves mesures: Alçària total = 38,5 m; Volt de canó = 4,75 m; Capçada mitjana = 26,5 m.
Hem creuat la riera de La Molina que passa just per sota del roure (per cert, hem de dir que no entenem com un arbre com aquest no té una escala de fusta o pedra al seu costat per baixar a la riera per evitar haver de baixar-hi fent servir d'escala les arrels de l'arbre).
I també s'ha de dir que l'arbre no és en el lloc indicat en el mapa de l'ICGC, sinó abans, (veieu track).
En aquest sector ens hem quedat sense cobertura i no hem pogut consultar el mapa que anàvem seguint per fer la ruta circular. O sigui que ens hem dedicat a "explorar" una mica la zona, (hem vist un altre arbre monumental, sense estar catalogat i un salt d'aigua, entre altres bonics racons), i hem decidit tornar pel mateix camí de l'anada.
Només hem fet una petita variant abans d'arribar al Subirà, i hem passat pel costat del mas el Viurevol en lloc de pujar per la drecera.
Les Guilleries, com sempre, sorprenents.
I per acabar us recordo una dita antiga:
Si voleu saber qui són / els més rics d'aquesta terra: / el Noguer de Segueró, / el Sobirà de Santa Creu / i l'Espona de Saderra.
Cosa que confirma que en temps pretèrits tenir molt de bosc era sinònim de riquesa.