Osor, Puigdefrou, Sant Gregori del Turonell, Coll de Nafré, la Mare de Déu del Part, Osor

Ruta circular de molt bon fer perquè l'hem feta tota per pista. L'únic problema que té és que no hi ha llocs planers; estem la primera meitat de la ruta pujant i la segona meitat baixant.

La ruta surt d'Osor (quan s'entra al poble per un revolt d'esquerres hi ha un petit aparcament a l'esquerra on vam deixar el cotxe)i cal agafar el primer carrer que es troba a la dreta i que ens porta al camp de futbol. Ben passat el camp de futbol, la pista s'enlaira a l'esquerra de la muntanya i ja no es deixa fins a Puigdefrou. (En l'ascensió hi ha diferents trencalls i pistes; però és impossible perdre's perquè sempre se segueix la pista principal, molt més ben cuidada). La pista passa entre els boscos de la Mata i dels Bancs al començament, per seguir cap als boscos dels Mas Ferrer, passa per sota el Bosc dels Ortiguers fins que del Pla del Roure s'enfila fàcilment fins a Puigdefrou (La Cellera de Ter -La Selva-, 843 m). Si es fa la ruta en aquest sentit, contrari a les agulles del rellotge, és aconsellable menjar un mossec aquí perquè és l'indret de tota la ruta que té més bones vistes: el Castell d'Estela, Amer, Santa Brígida, la cinglera de Sant Roc, Rocacorba, els Pirineus, Girona,Santa Bàrbara... i, sobretot, sobretot, Les Guilleries (un ramat de muntanyes que sembla que es vagin apropant lentament per empresonar-nos en el seu paradís) i el Montseny.

Després de la joia natural, gran regal nadalenc de Les Guilleries,desfem el camí uns tres-cents metres i voregem per la dreta un camp perdut, però molt gran on podem gaudir uns grèvols gegantins i uns cireres altíssims. Quan acabem de vorejar-lo el gaudi es converteix en "patiment lleuger" perquè comenem a enlairar-nos cap a Can Serra del Turonell. La pista continua essent molt bona, però hi ha algun desnivell considerable fins a l'ermita de Sant Gregori del Turonell (abans la carretera passa entre la masia enrunada de Can Serra del Turonell i la seva ermita, ara només imaginable). L'ermita es troba a 1.081 m. i en molt bon estat; darrere l'ermita hi ha la Piràmide d'en Vinyes (comentada a la fotografia). Desfem el camí i emprenem l'última fase de l'ascens per arribar a la pineda de Sant Gregori del Turonell (1.091 m). A partir d'aquí i seguint sempre la pista principal anem baixant envoltats de diferents tipus de pins al començament i d'enormes perxades de castanyers al final fins al Coll de Nafré (617,4 m) que separa els municipis selvatans de Susqueda i Osor. Al Coll de Nafré hi ha una cruïlla important de camins i la carretera asfaltada que puja al Santuari de la Mare de Déu del Coll. Seguim el rètol que indica Nostra Senyor del Part i d'aquí baixem cap a Osor seguint el Camí Ral, que és el GR-83 que surt de Mataró i acaba al Canigó. Passem per la Perxada de Can Peret on hi trobem en un estat molt execrable i ruïnós la capella de la Nostra Senyora del Part. I seguim davallant pel GR fins a Osor, on passegem pels carrerons antics, molt ben conservats, fins al cotxe.

Una ruta fàcil i de bon fer que es pot gaudir qualsevol moment de l'any.

BONA CAMINADA, espero que la gaudiu com la vam gaudir els Senyderistes Ilusos.