Pais Basc; 5ena etapa de la Ruta del queso de Idiazabal-de Lizarrusti a Ordizia

Se surt del Parketxe de Lizarrusti Mendatea, just vora la carretera GI-130 que va de Beasain a Etarri-Aranatz, Ull amb el camí que es segueix, doncs en aquest punt coincideixen els GR 283, el GR 12 i el GR 20. Hi ha l’anècdota de que a la masia que hi a la vora, la Isabel benta, te una teulada amb dues caigudes, la gota que cau en un costat de la teulada va a Navarra i la que cau a l'altra costat va a Guipúzcoa.
Les coordenades UTM del lloc son: 30T
E 573431,1
N 4756828,0
El nostre camí surt just del darrera del edifici, vora un simulat paller, de seguida trobarem un pal indicador. Un bonic i ample camí ven senyalitzat de blanc i vermell ens durà pel mig d'un fantàstic bosc de faig fins el estany de Lareo Urtegia el qual travessarem per damunt de la presa.
Seguim per ampla pista fins deixar-la per entrar a un barranc on apreciarem un terra ven empedrat que du a Intxusti tot seguint el PR-Gi 2003 nosaltres seguirem el GR girant cap a la dreta i superant una forta pujada entre roques i pedres fins trobar un nou sender que seguirem cap a la esquerra. A estones es perdedor per culpa del fang i de petites variants, però seguint sempre cap el nord-est no perdent el bon camí sortirem del bosc i arribarem finalment a Enirio, una aldea de poques cases en un bonic paratge de verdor i amb magnífiques panoràmiques; aquí el nostre recorregut canvia de direcció per anar uns pocs metres per ample camí en direcció nord-oest que aviat el deixarem per un sender a la dreta creuant pastures i deixant a la nostra dreta una font entre arbres.
Una suau baixada ens durà fins Oidui, unes poques cases de pastors on ens podem resguardar si hi ha tempesta o si pel que sigui ens agafa la nit. A poca distància i a la nostra dreta es troba una antiquíssima cabana de pastors símbol de la forma de vida de temps immemorables.
Seguint la suau baixada el sender fa cap a una pista i a la dreta veiem un dels mes espectaculars dolmens d'aquesta zona. Som a Jentillari. Seguim per pista baixant suau fins fer cap a una petita aldea partoril, els cavalls i les ovelles latxas ens envolten, a dalt al turó podem observar unes antigues cabanes i corrals de pastors, es Pikoeta. Seguim baixant i ara per verds prats fins fer cap a una altra aldea mig abandonada, es Arrantsaoko Bordak, algunes barraques estan en ruïnes. El sender ara segueix en franca baixada, trobem alguns arbres tombats en mig del camí, seguim per ampla camí rodejats d'una bonica fageda vers les bordes de Urrustiarreko, poc abans deixarem a mà dreta la font de Iturixo, un corrent subterrani on fa una mica de por posar-hi la mà per a tal de treure un grapat de aigua.
Poc a poc ens apropem a les bordes, un grup d'antics edificis arran de camí. Aquest ara força ample també s'omple de rocs i pedres soltes. Deixem a la nostra dreta la font i abeurador totalment secs de Luisola el camí a cops estret passa per un magnífic mirador panoràmic entre roques. La font de Gaintzolako Iturria ens calma la set; el camí mena enllosat amb pedres planes, es un camí construït en l’època del rei Carlos II, passem una gran porta metàl·lica i fem cap a un ample camí cimentat just on trobem els grans depòsits que donen aigua principalment a la central elèctrica d'Arkaka.
El camí baixa i fa cap a l'entrada del Park Natural de Aralar, hi ha un gran parc infantil i zona de pícnic amb boniques vistes panoràmiques del Ausa Gaztelu de 904 m i de la piràmide rocallosa del Txindoki Larrunarri de 1346. Ull en aquest punt si se segueix el track facilitat per la organització ja que baixa camp a través, de fet, les marques de GR baixant per l'asfalt fins que el deixem per una pista de terra a l'esquerra a l'esquerra que en successives ziga-zagues fa cap a una carretera que seguim cap a la dreta, la deixem per baixar a l'esquerra vers la central hidroelèctrica on hi accedim per una porta de ferro vermella.
Passem parets, canals, presa, pont i zona de pícnic molt humida sempre seguint marques de GR, PR i SL ja que de tot hi ha. Tot això ens durà a seguir la corrent del Amundarain fins Zaldibia, sempre vora les seves aigües.
Deixem a la dreta un pal vertical i seguim direcció Zaldibia, aviat fem cap a unes cases, en front veiem un edifici que hi diu Anxieta Telei, el deixem a l'esquerra i sempre seguin marques de GR iniciem el camí per pista asfaltada vorejada de pastures, així arribem a Zubialde, es reconeix fàcilment per un bonic pont de pedra que travessa el riu, nosaltres seguirem recte sense passar el pont.
Deixem a l'altra riba Errekalde, un conjunt de cases difícil de veure pels arbres alts que hi ha en aquest lloc. Poc a poc fem cap a Unanubieta que deixem a l'esquerra i ja entrem en el longitudinal parc que entra a Zaldibia, però poc abans d'arribar-hi i un cop passat un enorme i interessant casalot girem cap a l'esquerra.
Ull també en aquest punt ja que passat el darrer edifici de mà dreta, per arribar al Okobio tant el mapa de l'any 2013 entregat per la organització, com el track, segueixen un sender per la muntanya. Actualment ja no es així, sinó que s'ha d'anar per una costeruda i avorrida carretera vers Miranda i un cop allí girar 90 graus cap a la esquerra per fer cap després d'una bona pallissa a Okobio i a San Juan, l’únic positiu, les magnífiques panoràmiques de la emblemàtica i majestuosa muntanya del Txindoki Larrunarri.
Seguim per asfalt fins l'encreuament a Lizargarate on deixarem la carretera per seguir el camí de la dreta vers una zona de esbarjo amb bar i parc infantil, som a la zona anomenada Lazkaomendi, lloc de excel·lents panoràmiques del Txindoki Larrunarri. Voltem la zona per la dreta i ens arribem a Albitsu Bekoa, petita aldea on s'alternen edificis de segles amb modernitats actuals. Un nou pal ens indica que hem de girar a la esquerra per seguir un camí vorejat de faig i sempre trepitjant la suau estora de la tardor mentre anem baixant vers Ordizia.
Finalment creuem el Oainguko parkea, un acollidor parc que dóna pas al darrer sender o Lazkaomendi Kalea i l'entrada al carrer Zumalakarregiren, que seguirem fins fer cap a un pont q l'esquerra que travessa la carretera i les vies de Renfe anant a parar just en una parada de bus que comunica amb molta freqüència amb Beasain i amb Zaldibia.
De fet, i amb el canvi sofert a la sortida de Zaldibia per un recorregut per carretera, més val la pena fer aquest trajecte amb autobús fins a Ordizia o Beasain, degut a la industrialització d'aquesta zona i seguir amb la següent etapa.