Paisatges d’en Perot de Rocaguinarda: esgrafiats, masos, la Gavarresa,. Oristà, Lluçanès.

Dissabte passat vam anar a Vallfogona de Riucorb (La Conca de Barberà) i vam “conèixer” el seu famós rector -el rector de Vallfogona.
Aquest dissabte anem a Oristà i “coneixem” el bandoler Perot de Rocaguinarda.
Resulta que aquests dos personatges aparentment tan contraposats van ser coetanis, quatre-cents anys enrere, i resulta que es van conèixer. Quina casualitat! (*)

En aquesta ruta trescarem entre el paisatge característic del Lluçanès, fet de serres, plans i rases, solcat per la Gavarresa, guarnit amb bells i pintorescos masos, conreus i boscos. Albirarem el Pirineu sota el cel blau (si el dia és clar) i enyorarem el brogit dels molins fariners (perquè resten abandonats i/o desapareguts, i perquè l’aigua que els feia cantar, ara és massa absent)

Descripció de la ruta

Eixirem d’Oristà, pel davant de l’església de Sant Andreu cap a fora la vila. Anem a trobar la carretera, la seguim cent metres i la deixem per la dreta. Aviat trobem El Tin, un mas ben guarnit, a l’esquerra de la Gavarresa. Travessem la riera pel nou pont i trenquem a l’esquerra.

Arribem al domini del gran mas La Quintana i la capella de la Mare de Déu dels Dolors. També ens sorprèn la volta del pou de glaç. Més avall veiem l’edifici que allotjava el molí de Baix. Al seu interior encara es poden llucar desmanegats alguns elements del maquinari de la molta.

Travessem la Gavarresa i pugem per l’altre costat. Ens acostem a les restes de La Rierola (ens agrada fer costat als antics masos). Tornem a travessar la Gavarresa i arribem al domini de Cal Miquelet. Ens acostem al que fou el molí i tot seguit passem pel costat del mas. Sembla que s’està condicionant. El paratge és bucòlic.

Anem endavant, fem un canvi de direcció i atansem el mas de Rocaguinarda. Ací nasqué el nostre bandoler Perot. La casa presenta belles arcades. D’allí ens dirigim a veure els afamats esgrafiats que Perot i algú més gravà a les roques de la cinglera.(*)

Retornem al mas i seguim camí amunt, sobrepassem La Gallinera –mas habitat- i arribem a la cruïlla de l’Alsina del Pujalt. Continuem amunt i arribats al pla a les envistes de Serrajòrdia trenquem de biaix enrere a la dreta per a visitar el gros i bell roure, ferm i sa. És un portent.

Retornem i seguim. Veiem Serrajòrdia des del camí, amb els seus dos xups (un xup és un aljub. Probablement de la paraula àrab aljub se’n deriva xup)

A partir de Serrajòrdia, a les envistes de Sant Feliu Sasserra emprenem el retorn. Seguim la pista en baixada, fent algunes amples giragonses.
Avancem paral·lels a la llenca d’un camp (per la dreta) i comença un tram de corriol brut de vegetació. Aquí algú va decidir baixar al camp i avançar pel llindar per evitar-lo. Naltros insistim pel corriol, però no baixem al camp fins un tros enllà.
Seguim pel llindar del camp fins atansar la pista que hi mena i la seguim. Després d’un ample gir a l’esquerra trobem una bifurcació. Es pot seguir per la dreta i anireu per pista, que fa una llarga revoltada. Naltros optem per l'esquerra, anar a sortir al camp, el travessem per la seva part més estreta i atansem una pista a l’altre costat del conreu. Seguim per l’esquerra dels camps, els revoltem cap a la dreta i recuperem la pista.

A partir d’aquí seguim baixant i arribem a la Quintana. Fem un tram de camí comú amb l’anada però no arribem al pont, sinó que trenquem a l’esquerra pel camí paral·lel a la Gavarresa.

Veiem el Tin a l’altre costat, passem per sota del pont d’Oristà i seguim el bonic passeig de la ribera. Travessem la Gavarresa (avui sense cap dificultat) i atansem la resclosa del molí de la Quintana. El camí fa un ample tomb a la dreta i anem a trobar el camí que véw de l’altre costat, on hi ha el molí del Solà.

Prenem el ramal a la dreta i pugem a la carretera. Per l’esquerra del revolt seguim el rastre que es va enfilant cap el turó on jeu l’ermita de Sant Sebastià. Fem l’ampla ziga-zaga i ens plantem dalt. Val la pena la vista que es té d’Oristà i el seu terme.

Refem les passes fins la carretera i ens entaforem cap a trobar el carrer del Pas Nou, per arribar tot seguit al poble i donar per acabada la caminada. Aquest darrer tram és aconsellable anar a revoltar per la carretera.

La ruta no és difícil de seguir, tanmateix hi ha força cruïlles i per això és molt aconsellable seguir el trac, ja sigui amb aparell GPS o amb el telèfon.

Notes
Ens trobem en terra de bruixes, vull dir que la qüestió de les bruixes en el seu context històric hi és ben present. No debades a Sant Feliu s’hi celebra una lluïda i molt concorreguda festa per tots sants centrada en el tema. Ressenyo a sota un fragment que il·lustra molt bé aquest llegat.

Aquesta versió, de títol complet "Les bruixes de la bauma de la Quintana i els temporals", va ser recollida i escrita per Jordi Torres i Sociats, de Sant Feliu Sasserra, en el llibre "Bruixes a la Catalunya interior"

"Les reunions que celebraven els dissabtes de lluna plena a la nit les bruixes lluçaneses eren conegudes amb el nom de "samaniat".
Un d'aquests indrets era la bauma de les bruixes de la Quintana d'Oristà. Allà es diu que hi preparaven les malifetes que farien fins que la lluna tornés a fer el ple. En aquest lloc també congriaven fortes pedregades a l'estiu.
Quan hi havia un temporal sortien de la bauma i anaven fins a la Gavarresa, concretament en el revolt que fa la riera davant mateix de la Quintana, un lloc d'aigües tranquil·les i manses, cosa que les bruixes aprofitaven per fer els seus conjurs. Quan el temporal arribava damunt mateix de la Gavarresa, sortien de l'aigua i pujaven damunt de les bromes que anaven davant del temporal per tal de provocar grans pedregades. Si el temporal no travessava la Gavarresa, no hi tenien res a fer; en canvi, si aconseguien que el temporal travessés la Gavarresa de llevant a ponent, pedra segura. La pedregada que queia destrossava totes les collites: era un temporal amb gran quantitat de pedra, molta aigua, vents huracanats i molts llamps i trons. La pagesia de la banda de ponent de la Gavarresa, quan hi havia el temporal a la banda de llevant, afirmava "Ja podeu anar a fer fum de llorer i encendre el ciri del monument, que les bruixes no puguin travessar la Gavarresa i, d'aquesta manera, puguem aturar la pedregada". Si els campaners dels pobles tocaven ben fort les campanes, entre el fum i el so de les campanes les bruixes quedaven molt atabalades i perdien el control de la tempesta i no pedregava.
Aquesta creença es va arrelar de tal manera que encara avui hi ha persones que quan veuen temporal a l'altra banda d'Oristà, solen dir: Si arriba a travessar la Gavarresa, pedra segura"

(*) Els esgrafiats de Rocaguinarda es troben al cingle dels Tres Còdols, una petita i amagada cinglera d'un gres tou i vermellós, prop de la casa de Rocaguinarda. En una estreta lleixa horitzontal d'aquesta cinglera hi ha uns grafismes gravats a la roca; són inscripcions relacionades amb el bandoler Perot Rocaguinarda, un petit testimoni d'impressions d'algun bandoler amic d'en Perot o del propi Rocaguinarda. Els esgrafiats són diversos i s'hi poden observar entre altres inscripcions: Rocaguinarda; Perot; bandoler, Joseph, Moliner, així com algunes dates: 1582 (data del naixement de Perot) i 1614 (data en la què la majoria de bandolers van marxar a l'exili) i els dibuixos de creus i cases fautores (cases que suposadament cooperaven amb la causa del bandoler).

Imatge extreta del llibre Perot Rocaguinarda cap de bandolers.
L’enllaç de sota du al sonet que el rector de Vallfogona escrigué pensant en Perot Rocaguinarda, al qual conegué personalment.
http://rector-vallfogona.cat/perot.htm