Pala del Teller (100 cims) de la vessant sud (Torre de Tamurcia )

Limitada per la Noguera Ribagorçana a ponent , mes al nord del Montsec d'Ares i paral·lel a ella trobem la poc coneguda serra de Sant Gervàs. Domina cap el Sud , la Terreta, limitada a llevant per la serra de Gurb. Buscant "100 cims" l'hem trobada. Terra de voltors.
La Pala del Teller es un cim de 1889 m , límit entre l'Alta Ribagorça i el Pallars Jussà. Generalment l'accés es des el poblet d'Adons, al Nord. Nosaltres ho farem des Torre de Tamúrcia per la cara solana, amb una mica més de desnivell.
Aproximació. Per la N-230 direcció Pont de Suert, un cop passat Aren (Huesca), un cartell a la dreta, en una recta, ens indica Torre de Tamurcia. Bona carretera de muntanya.
Passeu el poble direcció Espluga de Serra i un trosset desprès d'una granja trobareu un bon lloc per aparcar.
Cal agafar la pista que baixa al Barrac de Miralles (indicació trencada de Sant Gervàs), el pal indicador nou es mes avall. Travessar un petit riuet i trobem una area de lleure (Ein del Barranc de Miralles), te una font que raja (finals setembre 2020).
Seguim una estona la pista, passant vora un lloc per arreglar el bestiar fins que en sortim (Waypoint 101).
Un sender costerut amb bones marques, tant del GR-3 com groges (Camins del Jussà nº28). Trobem un pal indicador de la ermita de Sant Gervàs. Pujant i vorejant cap a la nostra dreta (llevant) la trobem. El terreny es calcari, una mena de caliza que fa làmines tipus pissarra, i el camí está molt desfet. Sort de les marques grogues.
El sender deixa la ermita a la esquerra i puja, seguint la mateixa direcció, fins que en un lloc despejat gira direcció nord. Vista del Pui de Lleràs.
Amunt i crits (uf!) fins arribar a la base de la majestuosa cinglera.
Ara torna a girar cap a la dreta i canvia, es un lloc frescal entre boixos.
Sorpresa, arribem a l'embocadura del Portús, una esquerda entre les roques i antic camí ramader on contaven les ovelles. Ho passem fàcilment i al poc ja som dalt la carena de la serra de Sant Gervàs..
Espectaculars vistes del Pirineu (ahir va fer la primera nevada de la tardor) i encara barrufa.
A la dreta, destaca l'Avedoga de Adons, el nostre objentiu queda a l'esquerra. Caiem en la tentació de anar entre la espesa boixeda, pero aconsello tenir paciencia. Millor baixar un tros el camí cap Adons fins trobar una gran fita de pedres , es el millor camí (ho varem fer a la tornada, waypoint 110)
Encara queda un trosset, es passa una plana i per pujar al cim, busqueu un gran Pi cap a l'esquerra, es el millor lloc per encarar la pujada final a la Pala del Teller. Nosaltres varem vorejar massa i despès ens calgué pujar una mica al dret.
Vértex geodèsic amb fantàstiques vistes cap el sud, ponent i Pirineu.
Un altre 100 cim al sac.

Hem tingut molta sort, doncs a la pujada la temperatura era baixa, malgrat el sol i dalt la carena i el cim no feia gens de vent. La tornada la fem pel mateix camí, una mica més de calor. Porteu molta aigua.
PS. Hem menjat i dormit a la fonda Domenc del poble d'Areny de Noguera, molt BÉ. Aprofitem per visitar el Museu dels Dinosuares. Demà anirem a fer el Pui de Lleràs.