Pala del Teller
near Xerallo, Catalunya (España)
Viewed 623 times, downloaded 47 times
Trail photos
Itinerary description
La serra de Sant Gervàs probablement sigui un dels elements del paisatge menys coneguts de Catalunya. El seu punt culminant, la Pala del Teller és un mirador de primera sobre la Terreta i les grans muntanyes del Pallars i l'ascensió té premi amagat: el sorprenent Portús, una fenedura a la cinglera que permet passar d'una banda a l'altra de l'alta muralla (30 metres al seu punt més baix). El Portús no és l'únic efecte ben visible de l'erosió, la serra és plena de bòfies (dolines) que evitem en el nostre recorregut per estalviar-nos esforos innecessaris.
La Pala del Teller és accessible des del sud (Torre de Tamúrcia) i des del nord (Adons) nosaltres, que hi arribem des de la Vall de Boí, optem per aquest darrer accés. Adons és un petit poble pertanyent al municipi de Pont de Suert (Pont pels locals). Hi accedim des de la carretera N260 entre el Port de Viu i el Coll de la Creu de Perves per una estreta carretera; en aquest racó del terme de Pont de Suert hi ha quatre poblets: Adons, Abella d'Adons, La Beguda d'Adons, Corroncui i Pinyana.
Adons [1336 m], amb 6 habitants censats, són 9 cases i una petita església arrapades a una penya amb alguna resta d'un castell i gran prat als peus. Aparquem al marge d'aquest prat (on està prohibida la pernocta), el nostre camí arrenca de l'extrem sud d'aquest prat; el camí està senyalitzat amb pals indicadors a l'inici, fites de fusta en el trajecte intermedi i fites de pedra esparses a la resta.
El nostre camí fins al Portús el farem seguint el GR-3 (etapa 9) tot i que el marcatge és desigual i trobarem fites de molts tipus. Comencem a caminar entre prats de pastura fins a una desviació senyalitzada amb un pal indicador [8 min; 1336 m], a l'esquerra (E) cap a la Creu de Ferri i a la dreta (W) al Portús. Seguim, doncs cap a ponent, en un parell de llaçades el camí ens deixa en un replà enlairat [21 min; 1402 m]. Seguim en direcció sud entre boixos i per un torrent sec per tot seguit travessar una zona erma [40 min; 1511 m] (fites de pedra) que acaba en un sender que en forta pujada ens duu cap al punt més alt de la carena (SE). A l'esquerra veiem el cim de l'Avedoga d'Adons; la Pala del Teller (que no veiem) és a una distància similar però a la dreta del coll que ja intuïm.
Ja a prop del coll el camí s'aplana i gira al SW, a mà dreta podrem veure algun petit corriol i, fins i tot alguna fita de pedra, nosaltres seguim pel camí, ben marcat, fins a coronar la carena [1h 11min; 1686 m]. De sobte, el camí comença a baixar i ens trobem amb uns esgaló de roca d'uns tres metres que baixem ajudats per una grapa. Som en un clot de no més de tres o quatre metres de diàmetre rodejats de parets de roca i boixos, a mà dreta (E) el clot continua en forma de passadís encaixat entre dues parets de roca, gairebé sembla un tunnel. Som al Portús, el pas ens permet passar la banda sud de la serra, als peus de la cinglera [1h 20 min; 1660 m].
Els pastors de la zona ens han confirmat que per aquest punt hi passava la cabanera i que aquest pas estret servia per comptar els caps de bestiar de cada ramat durant la transhumància. Sortim a la part baixa del pas, un cop a fora girem a l'esquerra, arrapats a la roca fins un espai lliure de vegetació des d'on gaudir de les vistes sobre la vall, als peus la Torre de Tamúrcia i a l'esquerra, a l'ombra del Pui de Lleràs, Espluga de Serra antic cap de municipi de la vall. Ara tot pertany al terme de Tremp.
Reprenem el camí seguint les nostres passes Portús amunt fins arribar de nou al coll [1h 27 min; 1685 m]. En quan comencem a baixar per la banda nord ens fixem de nou amb aquells corriols i fites que haviem vist al pujar, ara són a la nostra esquerra, prenem-ne un. Entrem en un laberint de rascler i boixos que haurem de seguir bo i evitant entrar a les bòfies (dolines) que ens trobarem a banda i banda, tot plegat seran uns 300 m de laberint amb la vista posada en el nostre objectiu (ja s'albira el vèrtex geodèsic) fins a sortir a un camí més net, sobre terra vermellosa [1h 40 min; 1694 m], que aplega els diferents corriols. Seguim el sender sense apuntar directament el cim. Força ressenyes parlen que el terreny és de mal caminar fins al cim nosaltres evitarem aquest problema mantenint-nos al camí; fixeu-vos al davant vostre, el llom que baixa del cim es veu pelat, només amb matolls arrapats i tres o quatre arbres que semblen formar una línia imaginària de dalt a baix. El camí passa a tocar d'un d'aquests arbres. Aquesta línia imaginària ens marca aproximadament un canvi en el sòl i la vegetació: abans de la línia domina el rascler, pedrots i boixos, després un terra de granulometria més fina amb ginebres rastrers, de molt millor caminar.
Seguim, doncs, el nostre camí fins arribar a l'arbre que hem triat com a fita [1h 50 min; 1745 m] i a partir d'aquest punt anem remuntant la pala per alguna de les desenes de diagonals obertes a cops de peülla. A mesura que guanyeu alçada us apareixerà un clap de boixos, és el cim, dirigiu-vos cap a ell. Segons com feu les llaçades els boixos us amagaran el vèrtex però ja sereu a tocar del cim [2h 10 min; 1881 m].
La Pala del Teller és d'aquells cims panoràmics que, per la seva posició avançada a altres muntanyes més altes us permetrà veure amplis paisatges. Salta a la vista la Maladeta i el Valliberna, que segur que ja heu vist mentre pujàveu així com el cordal que tanca pel sud l'alta muntanya pallaresa: Corronco, Cervi, Paiasso, Montsent de Pallars, Torreta de l'Orri. Al sud, a prop, el Pui de Lleràs i el Montsec. Més enllà podem reconèixer, entre tants cims, muntanyes clarament identificables pel seu perfil com la Tossa Plana, la Torreta del Cadí, Pedraforca, Moncayo, Turbón...
Després de gaudir de les vistes iniciem el descens amb un avantatge respecte la pujada, ara veiem més fàcilment els corriols de peülla que hem aprofitat a la pujada i triem el camí que ens resulti més còmode cap al camí principal (vermellós) als nostres peus.
Seguim endavant seguint les fites de pedra i evitant de nou les dolines fins a desembocar de nou al GR-3 [2h 40 min; 1675 m] que seguirem en sentit nord per retornar al punt d'inici [3h 34 min; 1336 m].
La Pala del Teller és accessible des del sud (Torre de Tamúrcia) i des del nord (Adons) nosaltres, que hi arribem des de la Vall de Boí, optem per aquest darrer accés. Adons és un petit poble pertanyent al municipi de Pont de Suert (Pont pels locals). Hi accedim des de la carretera N260 entre el Port de Viu i el Coll de la Creu de Perves per una estreta carretera; en aquest racó del terme de Pont de Suert hi ha quatre poblets: Adons, Abella d'Adons, La Beguda d'Adons, Corroncui i Pinyana.
Adons [1336 m], amb 6 habitants censats, són 9 cases i una petita església arrapades a una penya amb alguna resta d'un castell i gran prat als peus. Aparquem al marge d'aquest prat (on està prohibida la pernocta), el nostre camí arrenca de l'extrem sud d'aquest prat; el camí està senyalitzat amb pals indicadors a l'inici, fites de fusta en el trajecte intermedi i fites de pedra esparses a la resta.
El nostre camí fins al Portús el farem seguint el GR-3 (etapa 9) tot i que el marcatge és desigual i trobarem fites de molts tipus. Comencem a caminar entre prats de pastura fins a una desviació senyalitzada amb un pal indicador [8 min; 1336 m], a l'esquerra (E) cap a la Creu de Ferri i a la dreta (W) al Portús. Seguim, doncs cap a ponent, en un parell de llaçades el camí ens deixa en un replà enlairat [21 min; 1402 m]. Seguim en direcció sud entre boixos i per un torrent sec per tot seguit travessar una zona erma [40 min; 1511 m] (fites de pedra) que acaba en un sender que en forta pujada ens duu cap al punt més alt de la carena (SE). A l'esquerra veiem el cim de l'Avedoga d'Adons; la Pala del Teller (que no veiem) és a una distància similar però a la dreta del coll que ja intuïm.
Ja a prop del coll el camí s'aplana i gira al SW, a mà dreta podrem veure algun petit corriol i, fins i tot alguna fita de pedra, nosaltres seguim pel camí, ben marcat, fins a coronar la carena [1h 11min; 1686 m]. De sobte, el camí comença a baixar i ens trobem amb uns esgaló de roca d'uns tres metres que baixem ajudats per una grapa. Som en un clot de no més de tres o quatre metres de diàmetre rodejats de parets de roca i boixos, a mà dreta (E) el clot continua en forma de passadís encaixat entre dues parets de roca, gairebé sembla un tunnel. Som al Portús, el pas ens permet passar la banda sud de la serra, als peus de la cinglera [1h 20 min; 1660 m].
Els pastors de la zona ens han confirmat que per aquest punt hi passava la cabanera i que aquest pas estret servia per comptar els caps de bestiar de cada ramat durant la transhumància. Sortim a la part baixa del pas, un cop a fora girem a l'esquerra, arrapats a la roca fins un espai lliure de vegetació des d'on gaudir de les vistes sobre la vall, als peus la Torre de Tamúrcia i a l'esquerra, a l'ombra del Pui de Lleràs, Espluga de Serra antic cap de municipi de la vall. Ara tot pertany al terme de Tremp.
Reprenem el camí seguint les nostres passes Portús amunt fins arribar de nou al coll [1h 27 min; 1685 m]. En quan comencem a baixar per la banda nord ens fixem de nou amb aquells corriols i fites que haviem vist al pujar, ara són a la nostra esquerra, prenem-ne un. Entrem en un laberint de rascler i boixos que haurem de seguir bo i evitant entrar a les bòfies (dolines) que ens trobarem a banda i banda, tot plegat seran uns 300 m de laberint amb la vista posada en el nostre objectiu (ja s'albira el vèrtex geodèsic) fins a sortir a un camí més net, sobre terra vermellosa [1h 40 min; 1694 m], que aplega els diferents corriols. Seguim el sender sense apuntar directament el cim. Força ressenyes parlen que el terreny és de mal caminar fins al cim nosaltres evitarem aquest problema mantenint-nos al camí; fixeu-vos al davant vostre, el llom que baixa del cim es veu pelat, només amb matolls arrapats i tres o quatre arbres que semblen formar una línia imaginària de dalt a baix. El camí passa a tocar d'un d'aquests arbres. Aquesta línia imaginària ens marca aproximadament un canvi en el sòl i la vegetació: abans de la línia domina el rascler, pedrots i boixos, després un terra de granulometria més fina amb ginebres rastrers, de molt millor caminar.
Seguim, doncs, el nostre camí fins arribar a l'arbre que hem triat com a fita [1h 50 min; 1745 m] i a partir d'aquest punt anem remuntant la pala per alguna de les desenes de diagonals obertes a cops de peülla. A mesura que guanyeu alçada us apareixerà un clap de boixos, és el cim, dirigiu-vos cap a ell. Segons com feu les llaçades els boixos us amagaran el vèrtex però ja sereu a tocar del cim [2h 10 min; 1881 m].
La Pala del Teller és d'aquells cims panoràmics que, per la seva posició avançada a altres muntanyes més altes us permetrà veure amplis paisatges. Salta a la vista la Maladeta i el Valliberna, que segur que ja heu vist mentre pujàveu així com el cordal que tanca pel sud l'alta muntanya pallaresa: Corronco, Cervi, Paiasso, Montsent de Pallars, Torreta de l'Orri. Al sud, a prop, el Pui de Lleràs i el Montsec. Més enllà podem reconèixer, entre tants cims, muntanyes clarament identificables pel seu perfil com la Tossa Plana, la Torreta del Cadí, Pedraforca, Moncayo, Turbón...
Després de gaudir de les vistes iniciem el descens amb un avantatge respecte la pujada, ara veiem més fàcilment els corriols de peülla que hem aprofitat a la pujada i triem el camí que ens resulti més còmode cap al camí principal (vermellós) als nostres peus.
Seguim endavant seguint les fites de pedra i evitant de nou les dolines fins a desembocar de nou al GR-3 [2h 40 min; 1675 m] que seguirem en sentit nord per retornar al punt d'inici [3h 34 min; 1336 m].
Waypoints
Waypoint
0 ft
Ascens
Fondo
Waypoint
0 ft
Bòfia
Fondo
Waypoint
0 ft
Bòfia 3
Waypoint
0 ft
Bòfia1
Fondo
Waypoint
0 ft
Bòfia2
Park
0 ft
Línia d'arbres
Park
0 ft
Línia d'arbres 1
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Un bon dia com avui és gairebé necessari per fer una ruta com aquesta. Es un gran mirador del Pirineu occidental i aragonès.
Igualment, les vistes cap al sud són espectaculars. Amb raó és un essencial dels 100 cims.