Pala del Teller i Avedoga d'Adons. Serra de Sant Gervàs. 100 cims.

5 de març de 2023

Interessant sortida hivernal a la Serra de Sant Gervàs, en ple Prepirineu entre el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça. La ruta proposada accedeix a la Pala del Teller de 1889m. (cim essencial) i a l'Avedoga d'Adons de 1839m. (Nou, no essencial). Tots dos a la carena de la Serra de Sant Gervàs, separats per l'espectacular pas del Portús.

Aproximació: A la N-260 (Eix Pirinenc) entre Pont de Suert i la Pobla de segur, i entre els nuclis de Perves i Viu de Llevata, prenem una pista asfaltada al km 335, que en direcció sud ens conduirà al petit poble d'Adons, dins el terme municipal de Pont de Suert, a 1356m d'alçada. Podem deixar el cotxe a la gran esplanada que hi ha al costat del poble.

Itinerari: Després de visitar la petita esglèsia de Sant Vicenç d'Adons i les quatre cases que configuren el petit nucli prenem el sender que creua una gran esplanada en direcció sud. Allà hi trobaré els indicadors dels indicadors dels itineraris al Pertús i a la Creu de Ferri, que seguiré en bona part en el mateix ordre. De fet l'itinerari de pujada al Coll del Pertús també coincideix amb l'etapa 9 del GR 3, entre La Torre de Tamurcia i Adons. Per tant es un camí força trescat i clar, tot i que l'he agafat quasi tot cobert de neu en ser la cara nord de la serra.
A un indicador proper al poble prenc l'opció de la dreta que remunta per les Marrades, el Cumó i l'Avedogueta, suaus colladetes on trobo petits pals indicadors. El sender remunta fort, sempre trepitjant un bon tou de niu fins a la gran Collada del Pertús. Aquí es fa "imprescindible", deixar un moment l'objectiu "aparcat". Cal passar l'espectacular escletxa del Pertús que s'obre entre la cinglera i que em permet guanyar la cara sud de la serra. El pas em deixa als peus de la gran cinglera rogenca que tanca aquesta cara de la serra. Em sorprén que la cinglera està cosida de xapes per fer escalada esportiva. L'escenari és espectacular, però l'aproximació a peu de via també!. Destaca cap a l'oest una singular agulla de pedra, que sobrevolen incansables un estol de voltors.
Torno a creuar l'escletxa per emprendre la carena de la serra, a la vora de les grans cingleres, cap a l'oest.
Les cingleres s'aboquen a la meva esquerra cap al fons del Solà de Sant Gervàs, on destaquen les restes de l'ermita de Sant Gervàs, 500 metres més avall!!
Passo a tocar de la Roca de Sant Gervàs i sense perdre el fil de l'esmolada carena faig cim a la Pala del Teller, a 1889m. Un magnífic contrast entre el gran pendent de la cara nord i l'esfereïdor tallat de roca de la cara sud d'aquesta serra. Cap a l'oest la Roca del Migdia i la carena que s'aboca al Pantà d'Escales. A l'est, i com la Pala, perfectament retallada a la carena, l'Avedoga d'Adons i l'avantcim del Faro d'Avall. Al nord, espectacular, tot el Pirineu cobert d'un mantell de neu, destacant per sobre de tot l'Aneto.
Cal tornar cap al Coll del Pertús. Ara ho faig separant-me una mica de la carena i passant per les Planelletes de Castellveire. Un altre cop al coll, ara també segueixo la carena però en sentit contrari. Per la Pala de l'Avedoga vaig guanyant alçada cap al Faro d'Avall, l'avant cim de l'Avedoga, de 1820m. En aquesta empinada pala la neu ja no és tant divertida i passa a ser perillosa al estar fortament endurida per acció del vent en aquesta cara nord, i que m'obliga a extremar les precaucions. Faig cim a l'Avedoga d'Adons, de 1839m. segon 100cim de la jornada. Des del seu vèrtex geodèsic es pot gaudir de l'espectacular carena que acabo de trepitjar, mirant cap a ponent, i de la gran collada de la Creu del Ferri cap a llevant.
Ara comença la part més delicada de l'itinerari perquè baixo "a saco" per la Pala de l'Avedoga en direcció nord. La presència d'un bon tou de neu em facilita el descens. Cal estar atents al GPS perquè a la cota 1600 cal trencar a la dreta per anar a visitar la Cova de l'Avedoga, una balma que s'obre en un cingle rocós mirant cap al barranc del Clot de la Creu del Ferri. Ara a l'hivern és espectacular la multitud de caramells de gel que flanquegen l'accés a la cova.
Des de la cova, i sense sender evident a causa de la neu acumulada, avanço cap a la collada de la Creu del Ferri, però sense arribar tant amunt trenco cap a l'esquerra en fort pendent per creuar un petit bosquet i arribar a la llera del barranc del Clot de la Creu del Ferri, on torno a trobar petits pals indicadors, en aquest cas de l'itinerari al coll.
En suau pendent descendeixo pel Clot de la Creu del Ferri, i al davant s'aixeca, com una postal, el poblet d'Adons.
El sender baixa a la collada de Comallonga i ara cal prendre un sender que per l'esquerra sembla que baixa com un petit barranc però aviat va guanyant terreny cap al nord primer i després cap a ponent, a la vora de pastures i prats.
Retorno al pal indicador, que ara per la dreta, em torna a deixar a Adons.

Una preciosa diada de muntanya amb l'afegit de la neu acumulada a la cara nord de la serra, que ha posat el toc hivernal a l'ascensió.

Salut i muntanya!!!