Pala del Teller i l'Avedoga d'Adons des de Torre de Tamúrcia (Serra de Sant Gervàs)

Ascensió a les dues principals elevacions de la Serra de Sant Gervàs, formació prepirinenca que fa de frontera natural entre els termes municipals de Pont de Suert (Alta Ribagorça) i Tremp (Pallars Jussà).

Es tracta d'una serralada amb dos vessants molt contrastats: mentre el meridional, per on ascendirem des de la vall del Terrer, és una muralla calcària d'aparença inexpugnable, el vessant nord, en canvi, presenta un relleu suau. Una espectacular escletxa d'origen càrstic, lo Portús, comunica els dos vessants.

La ruta, d'altra banda, és força variada pel que fa al terreny (pista, camins i corriols pedregosos i exigents), al pendent (combina trams de desnivell suau amb costeruts) i a la vegetació (roures, alzines i matollar mediterrani al vessant sud, en contrast amb el predomini dels llenyosos bàlecs, força densos, al vessant nord).

Finalment, el recorregut ofereix extensíssimes panoràmiques tant a la pujada (cap al sud destaquen les serres de Montsec, a l'horitzó, la de Gurp i Castellet, més properes) com dalt de la carena, en les ascensions a la Pala del Teller i l'Avedosa d'Adons (enormes vistes que van des del Turbón, Posets i Maladetes fins als principals cims d'Aigüestortes i la Serra de Boumort, entre d'altres).

Començarem la ruta passat Torre de Tamúrcia, en un marge de la pista (1060 m) que comunica aquest poblet amb el d'Espluga de la Serra (1). Des d'allà davallarem per una pista que, després de travessar el llit del barranc de Miralles (945 m), passa per la font homònima (960 m) i comença a remuntar cap a la part alta de la serra.

En un revolt proper de la pista ens desviarem per un costerut corriol que fa drecera (1010 m) i que surt novament a la pista (1070 m). En el següent revolt pronunciat de la pista (1110 m) tornarem a fer drecera per un altre costerut corriol que desemboca en el camí (pal indicador, 1200 m) que, en suau flanqueig, ens portarà fins a l'ermita de Sant Gervàs (1265 m), voltada de les ruïnes d'un antic cenobi.

Des de Sant Gervàs un flanqueig ascendent cap a l'est (trobarem pintura groga) ens portarà fins a un collet (1385 m) a l'extrem nord del petit Serrat de la Cabanera, des d'on girarem decididament en sentit nord per ascendir per terreny exigent, pedregós i costerut (atenció a les marques grogues i alguna fita) fins a la base de la muralla (1635 m).

Arribats a la base de la muralla girarem a la dreta, cap a l'est, per un fressat camí entre la vegetació per trobar l'espectacular escletxa que trenca la muralla: estem a El Portús (1680 m), un estret pas d'uns 3 metres d'amplada i uns 20 d'alçada, camí tradicional de l'activitat ramadera de la zona que permetia passar el bestiar de les pastures baixes de l'hivern a les altes de l'estiu, comptabilitzant de pas els caps del ramat.

Un cop a la banda nord de la Serra, les panoràmiques que se'ns obren són espectaculars. Davallant uns metres pel fressat camí cap a Adons, trobarem una desviació fitada a l'esquerra (1675 m) que ens permetrà seguir les traces de corriol, també fitat en alguns punts, que ens ajudaran a travessar la densa vegetació de bàlecs fins al pla de Panelletes de Castellveire (1700 metres). Per assolir finalment el vèrtex geodèsic de la Pala del Teller (1889 m), punt culminant de la Serra de Gervàs, ens haurem d'esforçar pel costerut vessant que hi porta (sortosament amb vegetació llenyosa més esclarissada) seguint algunes traces de camí (un isolat arbre ens pot servir de referent).

Des del cim de la Pala del Teller les vistes en totes direccions són enormes: massissos del Turbón, Posets i Maladeta, Aigüestortes, serres de Gurp, Castellet, Boumort, Montsec... a més de les valls d'Adons, el Terrer...

Després de tornar al camí principal (1675 m), si les forces i els ànims ens acompanyen, val la pena pujar a l'Avedoga d'Adons (1839 m), tant per contemplar els impressionants precipicis que cauen dels cims principals del sector oriental de la serra (les del Faro d'Avall i de la mateixa Avedoga) com per completar les magnífiques panoràmiques anteriors ara cap a l'est (serres de Boumort, de Carreu, de Prada...). En la primera part de l'ascensió cap a l'Avedoga d'Adons la densa vegetació ens dificultarà la progressió (atenció a les fites) tot i que a mesura que pugem es va esclarissant i se'ns farà menys feixuga.

Per acabar, després de tornar a l'escletxa de El Portús, davallarem pel mateix camí de pujada fins a l'aparcament, completant els aproximadament 16 km i 1300 metres des desnivell positiu d'un itinerari molt recomanable per una de les serres prepirinenques més desconegudes i espectaculars de la geografia catalana.


------

(1) Una opció alternativa amb vehicle tot terreny es evitar part del tram inicial de pista, sortint de la Font del Barranc de Miralles (hi han habilitat una zona de pícnic).