(Palafolls) Forn de Calç - Turó de Montagut - Turó d'en Serra - Mines de Can Palomeres

Església de Sant Genís

El petit nucli de Sant Genís està presidit per l'església homònima, la qual apareix documentada des de l'any 947, depenent del monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser refeta cap a l'any 1079, quan consta que va ser consagrada pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona. De l'obra romànica es conserva la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals. Al mur de migdia es poden veure les arcuacions llombardes i el perfil de la porta original, ara tapiada. Va ser reformada a començament del segle XVI, època a la qual pertany la capella gòtica situada a la banda de migdia, així com el campanar i la torre rodona que emmarquen la porta principal, també coetània. Aquesta és feta amb 13 gran dovelles, ornades amb un guardapols que es clou amb mènsules esculpides.Damunt d'ell hi ha un Sant Crist de pedra, molt desgastat. També es va allargar la capçalera i es va bastir un nou absis.

Can Gibert

Masia de planta rectangular i teulada a dues aigües. Té portal de llinda recta i conserva algunes finestres amb l'emmarcament original de pedra. Ha estat restaurada i ampliada i actualment és un restaurant.

Lledoner de Can Gibert

Arbre Monumental

Ermita de la Miraculosa

Can Borrell

Mas documentat ja el S.XIII, ara molt transformat, comparteix unes característiques molt semblants amb Can Gibert i Can Vall de Juli, delimitats pel nord amb la Riera de Sant Genís i pel sud amb la carena, amb bosc per sobre la masia i cultius entre el mas i la riera.

Cantera Petita

Cantera Gran

Torre Montagut

Torra de telegrafía óptica civil construido al segle XIX. Formava part de tota una línea de comunicació de torres, la número 213, que anava de Barcelona a la Jonquera. El seu ús va ser molt efímer, la transmisió de señal òptics va quedar obsoleta amb l'arribada del telègraf.

Terra ennegrida

Un cop passat el diposit podem fixar-nos com la terra te una coloració ennegrida, estem en una zona molt rica en Ferro, al llarg de diferents èpoques se n'ha extret a les dues bandes de la muntanya, a la banda de Malgrat hi va haver l'explotació més gran.

Forn de Calç de Can Borrell

Documentat ja el 1714 es un dels forns de calç més ben conservats del Montnegre. Hi ha constància de la seva activitat fins a la primera meitat del segla XX. La seva situació no és gens casual, es troba en una zona rica en pedra calcària, la matèria prima per l'obtenció de la calç, i la llenya, el combustible per convertir aquesta pedra amb calç viva. Té una amplada de tres metres a la base i dos a la part superior, amb una alçada de vuit metres. En destaquen els dos contraforts a cada banda de la boca.

Turó d'en Serra

Antigament anomenat Turó de la Guàrdia, no era envà, d'aquí tenim una vista privilegiada del tram baix de La Tordera, castell i la Vall de Sant Genís. Un cop passat el diposit podem fixar-nos com la terra te una coloració ennegrida, estem en una zona molt rica en Ferro, al llarg de diferents èpoques se n'ha extret a les dues bandes de la muntanya, a la banda de Malgrat hi va haver l'explotació més gran.

8 Mina Gran

Veurem una tanca de plàstic taronja a la nostre dreta, la boca està a sota, s'ha de passar de llarg, baixar una miqueta més i trobarem un corriol a la dreta que ens hi porta. Molt de compte que hi ha una mica de barranc, on antingament hi havia la rampa de baixada de la càrrega

Construcció

Esplanada de Triatge

3 Mina Angelita

2 Mineta

1 Mineta

7 Mineta

6 Mineta

Es pot passar pel costat del mur. Durant la guerra civil es varen fer servir de bunquers

5 Mineta

Es pot passar pel costat del mur. Durant la guerra civil es varen fer servir de bunquers

4 Mineta

14 Mina Oriental

La Pilona

És la base de l'estació receptora per la descàrrega directa a vaixells. Es troba a 400m de la costa.

16 Oriental Boca Tap de llaunes i Boca Amagatall

La boca de l'esquerra porta al Tap de llaunes. L'altre boca és un pou que d'una banda porta al respirador i de l'altra a l'amagatall

13 Petites Mines sense importància

15 Mina Oriental Superior

Aquesta boca també porta a la Mina Oriental, cal passar entre les roques i després baixar un pou de 3m per continuar avançant.

17 Mina Diablo

Al final descansen les restes d'una Derbi Diablo cremada i les restes del que crec és un gos. A l'altre costat hi ha un despreniment que per la direcció que porta, és molt possible que comuniqui amb el pou 13-1, és el més proper a la boca 15

12 Mina Charo

Entrada a la Mina Charo. És un conducte de ventilació molt estret i força llarg que fa molta baixada sense arribar a ser pou. De nou cal treure's la motxilla per pujar. Més al fons hi ha una zona de despreniment molt inestable que connecta amb la sala del caos, una sala caòtica de túnels, pous i sales a diferents alçades i adreces.

11 Mina Loli

Entrada a la mina Loli. Aquesta mina fa 144m i just darrere l'entrada i un pou molt profund d'uns 15m. Compte amb el pou que hi ha a l'entrada, pq està tapat per la vegetació

10 Accés intermig a Mina Gran

La mina 10 és l'entrada intermèdia de la Mina Gran. Es una galeria d'amplada considerable que per un petit pou de 4 metres, connecta amb la Mina Gran. Longitud de la mina: 15 metres aprox.

9 Accés superior a Mina Gran

Aquesta és lentrada superior a la Mina Gran. Té 3 pous d´uns 15 metres que connecten directament amb la sala gran de la Mina Gran. Es poden veure molts ratpenats des dels pous.

Pi de l'Esquena

Can Palomeres

Damunt la carretera, l'antic camí ral, hi ha les restes de la que degué ser una important masia, construïda probablement del segle XIV, però molt reformada i ampliada cap al segle XVII. D'aquesta època és la imposant garita defensiva i les finestres que encara es conserven, emmarcades amb pedra. Actualment es troba enrunada i un estat de total abandó.

Carregador de l'Aeri

Detall de la sortida d'una vagoneta de l'estació de càrrega. A la imatge s'hi observa l'estructura d'abocament del material (part superior de la imatge), l'edifici principal de l'estació (part dreta), i l'estació impulsora del sistema de transport aeri des d'on arribaven les vagonetes buides i sortien plenes cap a la Pilona

La Fundició de Can Valldejuli

Aquestes restes són el que queda d'una foneria que va funcionar entre 1861 i 1862. La societat "la amistad" comptava amb dos ports per produir lingots de ferro, el combustible per fondre el material i era la llenya de la zona el que edevenir el fracàs de l'empresa per poca productiva. Aquesta foneria es troba dins la finca de Can Valldejuli on encara es conserva la masia amb una torre de defensa del S.XVI. Encara podem veure als murs les antigues fnestres, ara tapiades, que havien format part de les dependències de la foneria

Can Florit de Sant Genís

Can Florit de Sant Genís és una masia gòtica de Palafolls inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una petita masia situada davant l'església de sant Genís de Palafolls, formant el petit nucli de Sant Genís. Masia coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és de mig punt adovellat i centra la composició de la façana, al seu damunt hi ha una finestra esculpida amb llinda amb arquets lobulats. Queden restes de l'arrebossat original a la façana.