(Palafolls) La Fundició - Ermita de la Miraculosa - Forn de Calç de Can Borrell - Font de Can Cabreta

Església de Sant Genís

El petit nucli de Sant Genís està presidit per l'església homònima, la qual apareix documentada des de l'any 947, depenent del monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser refeta cap a l'any 1079, quan consta que va ser consagrada pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona. De l'obra romànica es conserva la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals. Al mur de migdia es poden veure les arcuacions llombardes i el perfil de la porta original, ara tapiada. Va ser reformada a començament del segle XVI, època a la qual pertany la capella gòtica situada a la banda de migdia, així com el campanar i la torre rodona que emmarquen la porta principal, també coetània. Aquesta és feta amb 13 gran dovelles, ornades amb un guardapols que es clou amb mènsules esculpides.Damunt d'ell hi ha un Sant Crist de pedra, molt desgastat. També es va allargar la capçalera i es va bastir un nou absis.

Can Florit de Sant Genís

Can Florit de Sant Genís és una masia gòtica de Palafolls inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una petita masia situada davant l'església de sant Genís de Palafolls, formant el petit nucli de Sant Genís. Masia coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és de mig punt adovellat i centra la composició de la façana, al seu damunt hi ha una finestra esculpida amb llinda amb arquets lobulats. Queden restes de l'arrebossat original a la façana.

Can Cabreta

Can Cabreta ha estat sempre un casal de pes a Sant Genís i per extensió a tot Palafolls, ha estat una de les famílies amb més propietats del municipi. Pagesos d’aquells que no treballaven, és a dir, que tenien masovers i jornalers que els feien la feina als camps i servei a la casa. L’aspecte urbanístic de l’actual Sant Genís es deu, de fet, a aquesta família, el que ara és la urbanització Ciutat Jardí, que aniria de tot just a la sortida del poble fins a dalt la serra de Miralles i de Montagut fins al Turó Gros, havien estat terres de can Cabreta, encara podem veure la masia al bell mig de la urbanització. Històricament el nom del mas era un altre, Mas Alsina de la Cals o de las Cabres, i és d’aquet últim que en deriva el nom de cabreta, que s'hauria començat a utilitzar a mitjans del segle XIX.

Font d'en Cabreta

Al segle passat s’hi va posar unes rajoles dedicades a Sant Sebastià, sant que es venera a Sant Genís des d’antic quan el poble li va demanar protecció per la pesta que assolava aquestes terres, a la meitat del segle XVII.

Grans Falgueres

Can Borrell

Mas documentat ja el S.XIII, ara molt transformat, comparteix unes característiques molt semblants amb Can Gibert i Can Vall de Juli, delimitats pel nord amb la Riera de Sant Genís i pel sud amb la carena, amb bosc per sobre la masia i cultius entre el mas i la riera.

Forn de Calç de Can Borrell

Documentat ja del 1714 és un dels forns de calç més ben conservat del Montnegre. Hi ha constància de la seva activitat fins a la primera meitat del segle XX. La seva situació no és gens casual, es troba en una zona rica en pedra calcària, la matèria prima per l'obtenció de la calç, i la llenya, el combustible per convertir aquesta pedra amb calç viva. Té una amplada de tres metres de la base i dos a la part superior amb una alçada de 8 metres. Es destaquen els dos contraforts a cada banda de la boca.

Ermita de La Miraculosa

Font de Can Gibert

Arbre monumental

Can Gibert

Masia de planta rectangular i teulada a dues aigües. Té portal de llinda recta i conserva algunes finestres amb l'emmarcament original de pedra. Ha estat restaurada i ampliada i actualment és un restaurant.

Camí de Ferredura

La Fundició de Can Valldejuli

Aquestes restes són el que queda d'una foneria que va funcionar entre 1861 i 1862. La societat "la amistad" comptava amb dos ports per produir lingots de ferro, el combustible per fondre el material i era la llenya de la zona el que edevenir el fracàs de l'empresa per poca productiva. Aquesta foneria es troba dins la finca de Can Valldejuli on encara es conserva la masia amb una torre de defensa del S.XVI. Encara podem veure als murs les antigues finestres, ara tapiades, que havien format part de les dependències de la foneria

Pont per sota la carretera

La Casa Gran

Can Jordà

La Passera