Palafolls (Maresme): Mas Xuclà - Font del Bolet - Riera de Reixac - Roques d'en Vinyals.

Ruta molt agradable i bonica per Palafolls (Maresme). Avui a tocar de casa.
Si venim de Tordera i anem direcció a Malgrat per la N-II, quan arribem a l'altura del Restaurant Reverter deixem la carretera fent un brusc gir a la dreta i seguirem la carretera vella fins a Can Bolet. Un cop allà, seguim per la dreta de la casa per una pista asfaltada, travessem el pont de l'autopista i aparquem.
Seguim la pista que s'enfila una mica fins a arribar a Mas Xuclà, en estat de ruïna total.
Reculem fins a recuperar-la i l'anem seguint una mica menys de 2 km fins a trobar un trencant a la dreta que ens endinsa per un corriol molt bonic pel mig del bosc i que ens estalvia la pista, que és més avorrida.
Aquest corriol l'anem seguint aproximadament un km i mig i ens tornarà a la pista que hem deixat abans. Però el camí val la pena.
La seguirem poca estona, ja que quan gira cap a l'esquerra, nosaltres ho fem cap a la dreta, per un corriol amb baixada i força xaragallat que ens portarà a la Font del Bolet.
(Faig notar aquí que al mapa de l'ICGC la Font figura més al sud del lloc a on realment es troba).
Abans d'arribar a la font ja comencem a descobrir en els arbres, talles de fusta d'éssers mitològics penjades. Fins a la font i un cop passada, ens acompanyen faunes, sirenes, dimonis, serps, llops, ratpenats i un llarg etc.
La font avui no raja. Al seu costat hi ha una taula de pedra.
Continuem pel bonic camí fins a anar a parar a sobre del Mas Vinyals. En aquest punt fem un gir a la dreta i anem seguint un tram de pista fins a deixar-la per endinsar-nos de nou al bosc per un corriol a l'esquerra.
Aquest corriol ens porta a la Riera de Reixac, no hi ha cap indicador de les roques, esteu alerta a l'itinerari i al waypoint que he marcat, per baixar a les Roques d'en Vinyals.
Les Roques d’en Vinyals constitueixen un fenomen natural força espectacular. Es tracta d’un enorme caos de blocs granítics que es desenvolupa al llarg d’uns 80 m tot seguint l’eix d’un torrent, el qual transcorre entre els blocs, de vegades a cel obert, de vegades de manera subterrània. La zona presenta un aspecte caòtic de blocs amuntegats, de manera que entre ells es formen cambres i passadissos complexos, de vegades oberts pels laterals, de vegades oberts pel sostre, de vegades totalment subterranis.
Ens hi hem passat força estona, ficant-nos per sota dels blocs, endinsant-nos per passadissos estrets i amb l'aigua de la riera als peus, però avui no en baixava massa, d'aigua.
Hen entrat per un costat i hem sortit pel contrari, no obstant això, segur que ens hem deixat racons per veure'ls.
Continuem el camí fins a arribar a la pista de l'inici de la ruta, tanmateix, per evitar el tram que ja hem fet a l'anada, la travessem i seguim per un corriol que ens porta de nou a les ruïnes del Mas Xuclà i d'allà sí que entrem de nou a la pista fins a arribar al cotxe.
La ruta l'hem trobat molt interessant, la teníem a tocar i ens era desconeguda fins avui.