(Palafolls) Sant Pere del Bosc - Santuari del Vilar

Mina Gelpí

Casa d'en Pere Botero (Mas Portes)

Pere Botero fou un personatge real que va viure entre els segles XVI i XVII al mas Porter, a l’antic veïnat de Gasolves, conegut actualment com Sant Daniel, prop de la carretera que uneix Tordera amb Blanes. http://mitologiacatalans.blogspot.com/2014/04/les-calderes-den-pere-botero.html

Ermita de Sant Daniel

Oratori

Oratori

Oratori

Oratori

Cruïlla de Camins

Oratori

Punt d'interés

Intersección

Límit del terme de Blanes

Intersección

Intersección

Panorámica

Mas Palau

Torre de Can Toni Joan

Torre de planta rodona, atalussada a la base i coronada amb corsera. Conserva la porta adovellada al nivell del primer pis, així com una finestra rectangular a cadascun dels dos pisos superiors, a més de diverses troneres. Va ser construïda l'any 1557, en època de la vescomtessa Anna II de Cabrera, casada amb Luís Enríquez, duc de Medina de Rioseco. Formava part del sistema defensiu costaner i es comunicava, amb fogueres, amb les torres veïnes de Blanes i Palafolls. L'actual masia de can Toni Joan és de construcció moderna. L'antiga va ser destruïda durant la guerra civil per un obús llençat des d'un vaixell.

Santuari de la Mare de Déu del Vilar de Blanes

Documentat des del segle XIV, l'edifici actual del santuari correspon a una reconstrucció feta entre 1609 i 1612. Incendiat l'any 1936, va ser restaurat després de la Guerra per Isidre Puig Boada i decorat amb ceràmiques de Josep Roig. La imatge de la Mare de Déu, del segle XIII, es va salvar gràcies a la intervenció de Sebastià Llorens, assassinat posteriorment. L'edifici té una sola nau rectangular amb un ampli porxo a l'entrada, decorat amb esgrafiats. El portal és d'arc rebaixat, flanquejat per pilastres i amb una gran petxina central. Cada dimarts de pasqua florida s'hi celebra un aplec, d'ençà del del segle XVII. https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Vilar

Sant Pere del Bosc

És un edifici de grans dimensions, aïllat, de tres plantes i terrassa, i format per la capella, l'estada, l'asil i diverses dependències al voltant d'una plaça amb un monument al reformador del lloc a finals del segle xix, Nicolau Font. L'edifici religiós és d'estil neogòtic, amb obertures ogivals i campanar amb pincle estilitzat. La seva estructura és de tres naus, i la central és més alta que les laterals. A banda i banda de l'església hi ha una gran construcció porticada de dues plantes i golfes que fou la residència particular de Nicolau Font. L'església té un gran portal d'entrada cobert amb un atri o rebedor. El portal, de grans dimensions està datat de 1759 i té una gran llinda formada per tres blocs de pedra. La façana conté una obertura d'òcul i una decoració de lesenes esglaonades i angulars (16). El campanar és de planta quadrada i decoració també lesenada i d'arcs apuntats. La teulada és de teula vidriada i pintada. Acaba amb un llarg pinacle de base octogonal i una creu. Adossat a la dreta de la capella hi ha la casa de Nicolau Font, l'actual restaurant. És un edifici de planta rectangular, format per tres parts o seccions, amb les obertures en forma d'arc de mig punt motllurades. A la planta baixa hi ha sis obertures o arcades de gran mida. A les zones de llinda de les arcades, en unes estructures de ferro forjat, hi ha les inicials de Nicolau Font (NF) i la data de construcció (1890). Al primer pis hi ha 12 finestres, dues per cadascuna de les obertures del pis inferior. A la segona planta hi ha també 12 finestres, encara que de mida molt més petita. Dalt hi ha una terrassa amb una part de balustres a la secció central de l'edifici. Adossat a la part esquerra de la capella hi ha l'asil de Sant Pere del Bosc, construït posteriorment a la casa anterior. Segueix la mateixa disposició que l'anterior edifici, però la part dreta l'ocupa el campanar i, per tant, no hi ha les mateixes obertures i la part de l'esquerra culmina amb una torreta de teulada de quatre vessants. A la planta baixa també hi ha, a les arcades amb estructura de ferro, la data de construcció, en aquest cas 1921. Els ràfecs estan formats per sis nivells de motllures.[1] A part d'aquest sector i del Monument a Nicolau Font, hi ha tres edificis més al voltant de la casa principal, dues cases de planta rectangular i una mena de torreta que sembla un dipòsit o torre d'aigua. https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_Sant_Pere_del_Bosc

Creu de Terme (El Calvari)

La Creu de Sant Pere del Bosc és una creu de terme del municipi de Lloret de Mar (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Abans d'arribar a la plaça de l'ermita de St. Pere del Bosc, tot anunciant i assenyalant el Santuari, podem contemplar la Creu de terme de pedra preciosa de Montjuïc obra d'estil modernista, dissenyada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch

Mare de Déu de Gràcia

Mare de Déu de Gràcia és un petit edifici religiós de Josep Puig i Cadafalch situat a Lloret de Mar (Selva) i que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció És un petit edifici rectangular fet de rajol, amb una teulada de doble vessant a laterals, obra de Josep Puig i Cadafalch. Té una base esglaonada de granit, el cos de maons i una culminació també esglaonada de pedra i un teuladet de teules àrabs vidriades i pintades de color blau i grana. Aquest teulat està sostingut per bigues de fusta pintades de blau amb extremitats decorades amb caps de lleó de color blau. Centra l'oratori un plafó de ceràmica amb imatges de la Verge amb el nen, enreixat amb decoració floral i flors reals que, amb els ciris i altres elements de devoció i litúrgia, completen la seva decoració. A la base d'aquest plafó hi ha la llegenda: "Mare de Déu de Gràcia pregueu per nosaltres" A la part inferior hi ha quatre plafons de pedra sorrenca gravats amb la data (1898), les inicials de Nicolau Font (N. F.), els atributs de Sant Pere (dues claus) i l'emblema de Lloret (un llorer). Tot això està inserit en una decoració vegetal entrellaçada. Història Es tracta d'una capella-oratori projectada per Josep Puig i Cadafalch, encarregat per l'indiano Nicolau Font i Maig (propietari de la finca de Sant Pere del Bosc) i inaugurada el dia 1 de maig de 1898, junt amb la Creu de Sant Pere del Bosc i la reforma del Santuari de Sant Pere del Bosc.[1] Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) fou arquitecte modernista, historiador de l'art medieval i polític conservador.[