Palafrugell-Búnquers-Llafranc-Calella-Pedra de Rapinya-Ermedàs

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Aquesta ruta ens ha permès visitar el refugi antiaeri de la guerra civil situat al paratge de Farena, sobre el Puig-rodon i els dos nius de metralladores enclavats al paratge del Coral. Després de creuar Calella per la costa ens hem dirigit cap a Ermedàs per fer la descoberta d’un paratge prou curiós amb una sèrie de roques molt singulars.
Aparquem els cotxes al gran aparcament de terra situat al davant del pavelló esportiu de Palafrugell i del supermercat Carrefour Market i comencem a caminar travessant la autovia Llafranc-Calella fins la cantonada de la caserna dels mossos d’esquadra, on girem a la dreta per seguir entre camps de conreu fins el Puig-rodon on es troba el refugi antiaeri excavat a la muntanya, amb una entrada encarada al sud-oest i una altra al noroest, ambdues de mig punt i reforçades amb obra de rajola. En aquest túnel, tallat a la roca, s'obre un habitacle més ampli. L'estat de conservació és força bo, però els accessos s'han anat colgant rebaixant l'alçada de les entrades.
També es conserva, en aquesta estructura del Puig-rodó, la base de formigó que sostenia un tancament de filferros per protegir una trinxera. Aquest mur es conserva davant de l'entrada encarada a sud-oest i al nivell del mur de tancament s'obre un espai circular, probablement per ubicar-hi una bateria.
Ens dirigim, després cap el paratge del Coral, molt a prop de Llafranc on trobem la posició més avançada, amb dos nius de metralladora connectats per una trinxera. El seu estat de conservació és excel·lent llevat l'entrada d'un d'ells, on ha cedit una paret de protecció però que no impedeix l’accés al seu interior. El creixement descontrolat de la vegetació cobreix, en alguns llocs aquestes construccions.
Visitats aquest vestigis de la passada guerra civil, ens dirigim des de la autovia a Llafranc, fins l’aparcament municipal situat al carrer Lluís Marquès Carbó, i d’aquí al camí de ronda que connecta amb Calella (GR-92), on a la alçada de la Torre de Guaita de l’Hotel La Torre, s’alça l’escultura dedicada a la Gent del Mar, cedida l’any 2002 a la ciutat de Palafrugell per l’artista Rodolfo Candelaria.
Seguim el agradable camí de ronda i en arribar al mirador sota els Tres Pins, trobem l’escultura dedicada en honor al periodista Carles Sentís, nom que també te el mateix mirador i des d’on podrem admirar la platja del Canadell i dels Canyissos o la Guitarra com en diuen els palafrugellencs....Carles Sentís es va enamorar de Calella on passava llargues temporades. L’escultura del mirador la va realitzar el seu net i es tracta d’un monòlit en acer corten d’un munt de llibres oberts en referència a l’obra del seu avi i de cent centímetres d’alçada en homenatge als cents anys que va viure.
Ara ens toca resseguir tota la costa...La platja del Canadell, el mirador de Manuel Juanola a la Punta del Cunill, el Port de Malaespina, les platges de Malaespina, Port Bo o de les Barques, d’en Calau, la Platgeta, el mirador de la Punta dels Burricaires i el Port Pelegrí, on deixem la costa per endinsar-nos per carrers de Calella, buscant la part alta del poble...com a referencia, passem pel davant del hotel Garbí i un xic més enllà deixem els carrers per seguir un corriol dins el bosc, sota una línia elèctrica.
En el pla, entre el Puig Pelegrí i el Puig Rodonell, fem una aturada per esmorzar abans de continuar cap a Ermedàs
Abans d’arribar al veïnat d’Ermedàs, ocult entre els pins de un petit turó (dreta), hi ha un paratge prou singular, la primera parada (dreta), la fem davant una curiosa roca que li dona a tot plegat un aire de misteri. A la part superior d’aquesta, una cassoleta que podria no ser natural indueix a pensar si no estaríem davant d’una pedra de sacrifici?. Per la seva forma se la coneix amb el nom de pedra Sofà. Ens desplacem un xic a l’esquerra i als nostres peus, el terra esdevé de cop rocallós i, sense adonar-nos, som a sobre d’un enorme dom de pedra granítica, de més de trenta metres de llargada que en fort pendent ens empeny cap als límits del bosc.
Una autèntica panxa de pedra, completament llisa i gairebé simètrica, coberta de molsa i líquens que poden convertir-la fins i tot perillosa quan hi ha humitat. Alguns l’anomenen l’Esquena de l’elefant i d’altres el Dors de la Balena. Les dues versions descriuen a la perfecció la sorprenent troballa enmig del bosc.
A ponent de l’Esquena de l’elefant, veurem una altre roca prou destacada i que dona nom al paratge, se la coneix com la Pedra de Rapinya, on una sèrie de marques que formen una autèntica escala de pedra, permeten accedir al seu cim. És una mena de monòlit vertical d’uns quatre metres d’alçada. A tocar de la roca, a la seva cara nord, hi ha una altre pedra de dimensions més reduïdes que presenta un parell de rebaixos difícils de precisar si són naturals o treballats i que li donen l’aparença d’un tron reial.
Tot indica doncs, que, segurament ens trobem davant les restes d’una antiga pedrera, datada entre els segles XIV i XVI, que hauria fornit material per a construir els habitatges de la zona.
Tornats al camí d’Ermedàs, continuem fins assolir aquest llogarret, passant per davant del Mas Fina i la seva torre de defensa, declarada com a bé cultural d'interès nacional. La torre adossada al mas, és una construcció de planta quadrada, formada per grans carreus regulars de granit, que ha perdut els merlets de coronament i en l'actualitat presenta coberta de teula a una vessant. S'hi conserven algunes espitlleres quadrades i un matacà a la part superior de la façana de llevant. Al davant de Can Fina es troba la església de Sant Ramon d’Ermedàs, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Seguim camí amb la vista fixada en el poble de Palafrugell que el tenim a la llunyania i que és el fi de la ruta d’avui, el camí no te pèrdua, anem baixant per la pista asfaltada fins arribar al pont sobre la petita riera de Santa Margarida on girem a l’esquerra i resseguint tot el perímetre de la finca de Can Vilar aconseguim l’aparcament, donant així per finalitzada aquesta interesant i variada ruta...
Salut i bones caminades!!