Palafrugell - Esclanyà - Saltseseugues - Begur – Font de Sa Bruixa – Roca de la Bruixa - P. Pals - Regencos 2020-07-25 7:35

Palafrugell - Esclanyà - Saltseseugues - Begur – Font de Sa Bruixa – Roca de la Bruixa - Platja de Pals - Regencos 2020-07-25 7:35

Aquest dies post-confinament he fet unes camines que podríem definir con clàssiques, de retrobament amb el territori: Sant Sebastià-Llafranc, una altre al Crit-Calella, una pujada a Fitor, i avui tocava anar a veure els bacanars. He sortit de bon matí, quan el sol ja s’havia aixecat però encara no picava de valent, per trescar per un camí que en dic de les bruixes, paratges on les dones remeieres vivien i treballaven.

Fa uns anys l’amic Josep Maria Farreró ens explicava a Wikiloc que havia anat a fer un tomb entre Begur i Pals, i ens deia que havia vist un “empelt de bruixa” molt gran... una d’aquestes boles espesses que tenen alguns pins. Avui he anat a fer un tomb des de Palafrugell per veure si encara hi era. La meva sorpresa és que ja ha caigut, i s’ha emportat el seu hoste per davant... ;-(

He passat per la rajoleria, la Font Gran d’Esclanyà, he vist alguns terregals que fan suposar que hi havia mines al Pratgrau, he vist les Mines d’en Vilanova on podem intuir diversos forats ara enrunats que segurament eren el punt on picaven els miners a cel obert. He fet un tomb per corriols amb pendent. M’he arribat a sa Barraca d’es Fum (cada vegada més enrunada), just al costat de la riera de Saltseseugues, aquest cop es veia molt poc el seu bonic color taronja que en indica una forta presencia de ferro. Poc més a munt trobem una mina-dipòsit d’aigua d’on surten diferents tubs. Des d’aquest punt i seguint el llindar d’antigues sorreres, ara replantades de coníferes, arribem a un corriol que mena a dalt de tot de la Pedrera Suberolita. La vista des del punt geodèsic, a dalt del precipici, és impressionant. La ferida que han fet al terreny és sagnant, irreparable, com si hagués caigut una bomba, un enorme forat!! El preu que hem de pagar per tanta construcció -destrucció-.

En arribar a Begur resseguim el camí envoltats de "bruixes"... Vaig mirant enlaire per veure si encerto tornar a veure l’empelt de bruixa... i finalment allà on abans hi regnava un exemplar enorme ara tan sols hi ha un munt de llenya!! Ja dèiem que estava frenant el creixement del propi hoste, i finalment l’ha mort. No havia vist res semblant, de tant gran. Els empelts de bruixa són malformacions ocasionades per paràsits. També s’anomena granera de bruixa o escopinada de gegant . En castellà, francès i anglès s'anomenen "escombres de bruixa".

Seguim el camí de bruixes arribem, entre pins per fitxar les dunes i botànica mediterrània, a la coneguda Font de sa Bruixa, ara en un estat lamentable, amb el broc tallat i emparedat. Crec que a l'estiu ho aprofiten per l'oci nocturn. El nom de la font, fet amb ferro, ens queda pel record ... era un paratge de passeig i de berenar molt agradable abans de l'arribada del turisme massiu.

Un xic més a vall ens retrobem de nou amb les bruixes... és la Roca de la Bruixa o Roca Negra -un bon amic de Pals em comenta que ells en deien la Roca de la Rata-. En Josep Mª Farreró ens citava a Narcís Subirats que a la revista Baix Empordà nº 53 explicava que a la nit de Sant Joan (solstici d’estiu) …“les noies que volien iniciar-se com a bruixes anaven, la nit de Sant Joan, a la platja ; es treien la roba i es rebolcaven nues per la sorra, com boges. Després pujaven damunt la Roca Negra i passaven la nit ballant sobre la roca , fent sacrificis d’animals i menjant-los fins a quedar extasiades. L’endemà a la matinada, abans que sortís el sol se’n tornaven a casa seva per no ser vistes pels pescadors de la vila que passaven pel camí ral”. També s’esmenta que la gent més gran de la vila havia sentit a dir que fa uns 300 anys una dona que havia estat bruixa i van trobar morta sobre la Roca Negra, vivia en una barraca de vinya al “Puig de la Guilla” i es guanyava la vida venent herbes remeieres i de la caritat de pescadors i mariners que compraven licors, elixirs i ungüents per a millorar la seva salut i la seva virilitat.

Vista la roca, he reprès el camí, aquest cop resseguint les línies elèctriques que creuen directes el sistema dunar fins a Regincós (Regencós). Cal recordar que les "muntanyes de Begur es movien", abans de fitxar-les amb coníferes. Allà he creuat de nou la Riera de Satlsesegugues pel seu bonic i ample pont..., que és im'pont'nent !! De tornada podem veure un parell de forns més de calç.

Tot caminant entre bruixes, també podríem haver vist: una gita de bruixa (Clathrus ruber) bolet vermell en forma de reixa, o la patata de bruixa (Aetheorhiza bulbosa) o Griffe de sorcière -ungles de bruixa, en francès- (Carpobrotus edulis)... les bruixes han donat moltes històries.


El sol ha lluït de valent tot el dia, tan sols amb un xic de vent a partir del migdia... i cal dir que caminar amb aquesta temperatura (quasi 30ºC)... amb terreny sorrenc... i amb trams de fortes pendents... i algun petit tram un xic embardissat o d'aventura ... et deixa molt cansat ;-))

Salut i Cames!!