Palafrugell - Llofriu - Mas Vidal - Monestir de Sant Climent - Font de la Teula 2012-07-07 8:05

Palafrugell - Font d’en Catalanet o d'en Jofra- Llofriu - Font de Can Torró – Rajoleria de Can Frigola - Mas Vidal - Antic monestir benedictí carolingi de Sant Climent – Font dels Monjos o dels Frares - Puig d’en Torroella - Dolmen de la Vinya Gran - Font de la Teula 2012-07-07 8:05
Aquesta ruta cal dir que té tres parts: dues que es veuen i una que no es veu. Una és l’anada des de Palafrugell al paratge del Mas Vidal passant per la Font d’en Catalanet o d'en Jofra i Llofriu, i tornant pel Dolmen de la Vinya Gran i la Font de la Teula –que he fet en una segona jornada-. La segona és la pròpia passejada dins la Finca privada del Mas Vidal, gràcies a la gentilesa dels seus propietaris –grans coneixedors de molts dels racons de les Gavarres i que tenen una gran estimació al seu paisatge, les seves gents, les seves histories i el seu territori-. Ells organitzen tot un conjunt d’activitats de lleure dins la seva extensa propietat (podeu consultar la seva web www.finca-fitor.com, on trobareu molta informació)–recorregut que varem fer a mitjans de juny amb un grup de companys-. I finalment, lluny del recorregut del track penjat, varem anar (el mateix dia de la visita al Mas Vidal) a un indret a “visitar” de la ma de dos bons coneixedors del terreny els marcòlics –flor que la benvolguda companya de wikiloc "Cuca de Llum" anomena, molt encertadament- “la vergonyosa de les Gavarres” doncs s’amaga, és poruga i molt fugissera.
El camí per arribar i tornar és prou conegut (Font d’en Catalanet o d'en Jofra, Llofriu, Font de Can Torró, Dolmen de la Vinya Gran, Font de la Teula, ...), si bé he fet algun tram que mai havia fet i he caminat per algun corriol embardissat sense sortida -per provar-. La font que he anomenat del Mas Torró (que no surt al llibre de les Fonts de les Gavarres) m'han dit que hi ha un dipòsit de 5000 m3 pel Mas -jo diria que el que es veu a l'exterior té una capacitat d'uns 150 m3) i té una clau dins la tapa del registre per on es desvia el sentit de l'aigua.
El més interessant varen ser les explicacions dels propietaris de la finca, el senyor Joan Botey i la seva amable senyora, Mª José, sobre l’antic monestir benedictí carolingi de Sant Climent (finals del VIII), la construcció annexa que feia de zona de vivenda i de treball dels monjos (molí i llar de foc), les tombes paleocristianes de pedra cobertes amb “tégules” i els restes d’una construcció romana-visigòtica (segle III), la mina d’aigua bicarbonatada de la Font dels Monjos o dels Frares (segons el llibre de les Fonts de les Gavarres), molts de llorers -segurament relacionats amb el propi monestir-, l’antic poncem (Citrus medica) que probablement és dels cítrics més antics d’Europa,... Una visita magnífica en un paratge que segur va ser triat pels antics per fer el cenobi donada la seva esplèndida ubicació: a redós de la Tramuntana, amb aigua de font, amb una riera a prop, rodejat de muntanyes amb frondosos boscos i amb una excel•lent orientació al sol i allunyat de camins concorreguts. Precisament les mateixes qualitats que va fer que aquest monestir, ja convertit en parròquia, fos unes de les més pobres del bisbat, i que provocaren que a principis del segle XVIII s’abandonés per traslladar-se a l’actual Sant Climent de Peralta.
Una bonica i cultural ruta, acompanyat de dos gossos que m’ha seguit des de Llofriu ... tots tres hem arribat a Palafrugell a l'hora de dinar.