Palafrugell - Mina Descarregador dels Raïms - PEA del Carrony - Pont Riera d'Aiguadolços 2020/01/25 9:26

Palafrugell - Mina Descarregador dels Raïms - PEA del Carrony - Pont Riera d'Aiguadolços 2020/01/25 9:26

Abans de res recordar que aquests boscos estan plens de mines i pous de ventilació, cal anar amb molta de precaució i entrar-hi comporta un risc.

Aquesta setmana en Remi m’havia informat que ja havia localitzat el pou de ventilació que havíem vist des de dins d’una de les boques de la Mina del Descarregador dels Raïms, que també havia finalment retrobat el PEA (Proyecto de Evaluación Arqueológica) del Carrony i a més m’havia ensenyat unes fotografies d’un pont de rajols que en aquests moments està en un fondal totalment perdut. Calia doncs anar-hi ;-) a fer un tomb.

Quan he arribat al cementiri, com que estava obert (doncs eren les 9 passades) he anat a visitar el cementiri laic que hi ha al final, zona Oest amb una porta feta a l'exterior per tal de poder arribar-hi sense passar per dins del cementiri principal, i he intentat anar a veure la fita de terme que hi ha just al darrera de la paret Sud del cementiri, no ho he aconseguit, però sí que l’he pogut veure en perfecte estat des del cementiri.

Dit i fet, després d’unes pluges de llevant que han estat un malson (a terra i a mar) i regalimant aigua a dojo per totes les rieres i corriols m’he endinsat a les boniques i estimades Gavarres de nou. Abans de res he tingut interès en anar a visitar les obres de la Casa Regàs i el Belvedere Georgina obra del arquitecte Oscar Tusquets, fa uns anys estava totalment abandonat i en un estat lamentable. Cal dir que en aquests moments han fet una bona feina, han mantingut (al menys exteriorment) la idea original amb la piscina al mig i han finalitzat els treballs a la masia de pedra de Can Catalanet (que mai va emprendre l'Oriol Regàs). El singular Belvedere Georgina està pràcticament acabat. He visitat la Font d’en Catalanet i he anat cap a la Font de la Teula, el corriol totalment enfangat ha posat a proba les meves noves botes de muntanya (i cal dir que més endavant he tingut una relliscada que m'ha lesionat el genoll... a veure si millora aviat). Al arribar, una sorpresa... hi havia un bon grup de cineastes gravant una pel·lícula ... joves amb veritables aires de professionals, molt amables. He netejat les botes amb l’aigua de la font i cap a munt. He passat a veure el Dolmen de la Vinya Gran.

Al arribar a les boques de la Mina del Descarregador dels Raïms, ràpidament he localitzat el terrible forat ... un pou de ventilació d’una de les mines. Això ens reafirma que aquests bosc és realment perillós i cal trescar-hi amb molta, molta cura. Aquest pou és realment profund i té uns bons metres de caiguda en vertical. Després he anat a netejar una rasa que podia acabar en una nova boca, però una vegada mig net he vist que no tenia boca (o era simplement una rasa o s’havia esfondrat).

Després he anat a veure el Fals Menhir de Fitor, en Remi m’havia comentat que hi havia un corriol per darrera, però sincerament crec que s’ha emboscat. He continuat per anar fins el PEA de Carrony, renoi quina sorpresa, realment les pedres semblen portades fins aquell punt, una d'elles sembla que està clavada dreta, hi ha un bon forat que podria ser una antiga galeria, el paratge és dolmènic, allà dalt amb una bona vista... i totes les pedres al voltant. He tornat pel mateix corriol, ara molt ben fitat i netejat pel Remi.

M'he arribat a Cal Carrony per continuar fins a Can Torroella (que han “enclaustrat dins d’un clos de verdor” per mantenir la intimitat dels clients) i he anat a veure si localitzava un antic pont en una riera d’un dels fondals. En Remi m’ho havia deixat fàcil (amb unes bones indicacions) i ho he trobat a la segona ;-) Impressionant aquest antic pont de rajols, que segurament feia servei quan encara no existia la pista forestal (doncs sobre el mapa es veu que tira pel dret), ara està realment perdut. Crec que el nom de la riera és: d’Aiguadolços.

I tot seguit he fet un tram de la pista (“autopista”) que feia molt de temps que no hi transitava... i m’he endinsat per corriols fins apropar-me al Mirador de Mont-ras i anar a veure una boca de mina esfondrada que vàrem trobar fa uns pocs dies, just a uns dels anomenats Puig de les Mines (en aquest paratge n'hi han varis de "Puig de les Mines"). A partir d’aquest punt... directes cap a casa que ens esperaven uns bons amics per dinar plegats a Cala Marisa al Carrer Estret.

Un dia magnífic, gràcies Remi per compartir els teus coneixements amb generositat.

Salut i Cames!!