Palafrugell - Mines d'en Bernat i Bofill - Quermany Gros - Pals - Fontclara - Palau-sator - Creu de l'Estany 2021-08-12 7:47
near Palafrugell, Catalunya (España)
Viewed 247 times, downloaded 8 times
Trail photos
Itinerary description
Palafrugell - Mines d'en Bernat - Quermany Gros - Mines d'en Bofill - Pals - Fontclara - Palau-sator - Creu de l'Estany 2021-08-12 7:47
Avui amb en Jordi ens hem llevat aviat -intentant evitar la forta calor que s’esperava- i abans de les 8 ja estàvem de camí cap a la Creu de l’Estany, on ens esperaven de nou la colla de la Barraca de l’Avia Cuca.
Hem sortit del terme de Palafrugell i hem vist la bonica pedra de terme que separa Begur de Palafrugell. Hem vist un forn de rajols, un parell de forns de calç, el tronc de la ginesta de La Calera (que era realment monumental) i pel pont de la Riera de Saltseseugues hem arribat a Regencós. Vista la font hem anat per diferents corriols i pistes a trobar les primeres mines.
Les Mines d’en Bernat han estat actives de principis de segle passat fins a els anys 50, s’extreia una argila blanca anomenada caolinita que s’emprava a la propera indústria de terrissa de La Bisbal d’Empordà per fer engalba blanca.
Després directes al Quermany Gros, amb unes vistes excel·lents. Al baixar hem anat a fer un xic d’aventura grimpant als Roquissars i hem visitat les segones mines. Les Mines d’en Bofill eren de terra ferruginosa i s’empraven per fer atuells domèstics i càntirs.
Hem seguit un tram de PR fins a trobar el GR que ens mena a Pla. Allà a la vista de l’Empordanet hem esmorzat. La calor ja era prou aclaparadora. Hem seguit el GR cap a Can Bach i Fontclara -s’agrairia un punt d’aigua a Fontclara, però no l’hem sabut veure, si és que hi és-. Per asfalt fins a Palau-sator, on hem tingut l’oportunitat de remullar-nos el cap.
Un tram més de GR, i hem agafat el camí que ens porta a la Creu de l’Estany, on podem contemplar la vessant de l’antic estany d’Ullastret, el poblat ibèric i una vista del Massís del Montgrí.
Ben a prop ens esperaven els dos Lluïsos, en Miquel, en Jaume i en Jordi -per poc no hem fet una parella complerta de noms-. Uns musclos, una amanida de l’horta -tot acabat de collir-, un guisat de galta de vedella i de porc, un meló, cafè i licors... i el més especial... una magnífica companyia, amb un seguit d’anècdotes sempre interessants i divertides. Moltes gràcies per acollir-nos de nou!!
Salut i Cames!!
Avui amb en Jordi ens hem llevat aviat -intentant evitar la forta calor que s’esperava- i abans de les 8 ja estàvem de camí cap a la Creu de l’Estany, on ens esperaven de nou la colla de la Barraca de l’Avia Cuca.
Hem sortit del terme de Palafrugell i hem vist la bonica pedra de terme que separa Begur de Palafrugell. Hem vist un forn de rajols, un parell de forns de calç, el tronc de la ginesta de La Calera (que era realment monumental) i pel pont de la Riera de Saltseseugues hem arribat a Regencós. Vista la font hem anat per diferents corriols i pistes a trobar les primeres mines.
Les Mines d’en Bernat han estat actives de principis de segle passat fins a els anys 50, s’extreia una argila blanca anomenada caolinita que s’emprava a la propera indústria de terrissa de La Bisbal d’Empordà per fer engalba blanca.
Després directes al Quermany Gros, amb unes vistes excel·lents. Al baixar hem anat a fer un xic d’aventura grimpant als Roquissars i hem visitat les segones mines. Les Mines d’en Bofill eren de terra ferruginosa i s’empraven per fer atuells domèstics i càntirs.
Hem seguit un tram de PR fins a trobar el GR que ens mena a Pla. Allà a la vista de l’Empordanet hem esmorzat. La calor ja era prou aclaparadora. Hem seguit el GR cap a Can Bach i Fontclara -s’agrairia un punt d’aigua a Fontclara, però no l’hem sabut veure, si és que hi és-. Per asfalt fins a Palau-sator, on hem tingut l’oportunitat de remullar-nos el cap.
Un tram més de GR, i hem agafat el camí que ens porta a la Creu de l’Estany, on podem contemplar la vessant de l’antic estany d’Ullastret, el poblat ibèric i una vista del Massís del Montgrí.
Ben a prop ens esperaven els dos Lluïsos, en Miquel, en Jaume i en Jordi -per poc no hem fet una parella complerta de noms-. Uns musclos, una amanida de l’horta -tot acabat de collir-, un guisat de galta de vedella i de porc, un meló, cafè i licors... i el més especial... una magnífica companyia, amb un seguit d’anècdotes sempre interessants i divertides. Moltes gràcies per acollir-nos de nou!!
Salut i Cames!!
Waypoints
Comments (3)
You can add a comment or review this trail
Comentàvem mentre fèiem la ruta, Miquel, que en la vida coincideixes en persones amb qui vas fent trossos de camí que, a més de ser plaents, et formen en tots els sentits: cultura, gastronomia, paisatge, geografia... I el camí que anem fent plegats des de fa uns anys és així.
La ruta, malgrat la tòrrida calor, ha estat impressionant com sempre, segurament, com deia en l'altre comentari, perquè la faig amb un dels millors cronistes de l'època Wikiloc. I, totalment d'acord, el poble de Fontclara no fa honor al topònim si és que no hi ha una font al bell mig d'algun carrer (per on vam passar no la vam pas trobar).
Gràcies per deixar-me'l compartir i, especialment, per la comanyia de la colla de la barraca de l'Àvia Cuca, ben amanida de musclos, ceba de l'hort, meló i uns queixos de porc i de vedella que feien cantar els àngels.
Els que tot sovint caminem sols Jordi, apreciem molt més quan tenim l'oportunitat de caminar ben acompanyats, compartint a cada pas el que veiem, aprenent de qui tenim al nostre costat. Caminar és salut, caminar és cultura, caminar és assequible, caminar és descobrir, caminar és viatjar, caminar és pensar, caminar és compartir...
Un autèntic plaer compartir amb vosaltres el temps, els espais, les idees i la taula.
Salut i Cames!!
Rectifico. El poble de Fontclara té una font pública preciosa, que no ens va anar de camí en aquesta ruta però que sí que vaig tenir l'oportunitat de veure aquest dijous passat.
Encara fa més bell i joliu el poble de Fontclara. Quina meravella!!!