Palafrugell - Poblat Ibèric Punta des Mut - Aiguablava 2015-10-24 7:53

Palafrugell – Jaciment-Poblat Ibèric Punta des Mut – Aiguablava – Mas Llord (Marxa de la Garoina 2015) 2015-10-24 7:53

Avui en format de quartet (amb en Jordi, Cris i Mei) han vingut a fer una visita a Palafrugell. Hem fet una ruta inspirada a la Marxa de la Garoina del 2015, teníem ganes d’anar a fer una visita al jaciment retrobat de la Punta des Mut i poder fer un tram de camí de ronda que mai havíem fet. De camí hem anat a visitar la Font d’en Cruanyes, els arbres monumentals del Mas Llord, les petites gorgues de les Rieres de Tamariu i del Mas Batllia, i d’aquest mateix mas: el Forn de Pega, la Font, la Mina d’aigua, unes pedres que diuen varen fer algunes troballes neolítiques... La zona d’aquest mas és ombrívola, amb arbres espectaculars.

Dic que aquesta ruta és difícil per un petit tram que hi ha de grimpada per pujar a dalt del Turó d’Aiguablava que crec té un cert risc (no hi aniria amb mainada). És possible que a la Marxa de la Garoina vagin posar alguna corda, però ara mateix no està equipada i tan sols hi ha l’ajut d’algunes fites de pedres.

Quan hem arribat al Jaciment de la Punta des Mut, ens hem aturat uns minuts. L’emplaçament és espectacular, molt fàcil de defensar, bastant humit tot hi ser un indret molt exposat als vents. Hi ha algunes parets de pedra seca que semblen antigues. La troballa d’aquest jaciment va ser a través d’una carta postal d’en Lluis Pericot al seu deixeble en Lluís Esteve (veure fotografia).
Les conclusions a que han arribat els investigadors en aquests moments són: ”Les dades que coneixem permeten afirmar l’existència d’un jaciment arqueològic a l’entorn de la punta des Mut, al costat de la platja d’Aiguablava. Les restes ceràmiques indiquen que l’indret ja era freqüentat durant el Calcolític-Bronze inicial, si bé la fase d’activitat més important se situa al període de transició entre l’edat del Bronze i l’edat del Ferro antic, moment en què sembla haver-hi hagut un assentament que ocuparia, al menys, la part alta del turó i el seu vessant meridional. Sembla que el lloc es va abandonar, per raons desconegudes, durant el segle VI aC. Tanmateix, i en èpoques posteriors, la cala va continuar essent freqüentada com a fondejador per embarcacions de cabotatge. Durant la primera meitat del segle XVIII la zona ocupada pel jaciment va ser transformada per conreus en feixes, dels que encara es conserven unes magnífiques parets de pedra seca. Esperem que futures excavacions permetin esclarir les dimensions reals del jaciment, ajustar-ne la cronologia i determinar-ne la rellevància en el marc territorial del Baix Empordà i, per extensió, del nord-est de Catalunya. (“EL JACIMENT DE PUNTA DES MUT (BEGUR). UN NOU ASSENTAMENT DEL PERÍODE DE TRANSICIÓ ENTRE L’EDAT DEL BRONZE I LA DEL FERRO ANTIC AL NORD-EST DE CATALUNYA” Francesc Aicart, Enriqueta Pons, Xavier Rocas i Carles Roqué)”.

Fins la propera companys.

Salut i Cames!!