Palafrugell - Sa Riera - Ses Negres - Aiguafreda - Sa Tuna - Begur - Salt Ses Eugues - Esclanyà 2018-04-02 8:25

Palafrugell - Camí de l'Aigua - Sa Riera - Ses Negres - Aiguafreda - Sa Tuna - Begur - Salt Ses Eugues - Esclanyà 2018-04-02 8:25

Aquest matí he sortit amb l’únic pensament de caminar a ran d’aigua de mar i cremar un xic les botes noves.

Trobareu les explicacions a cada waypoint d’interès, ordenats tot seguint l’itinerari.

M’he decidit per anar direcció Regincós (o Regencós -oficialment-) i després anar cap a la pedrera de Suberolita o sorreres del Puig Brocà, on estant fent una repoblació forestal a la part de dalt. Després he anat a buscar el Camí de l’Aigua que des de Begur mena a sa Riera. És curiós que no baixa aigua fins que arribem a la surgència, on hi ha un antic safareig i un pou amb una sortida d’aigua en permanència, a partir d’aquí la riera va plena d’aigua.

A sa Riera hi ha una font amb aigua, i començem a fer el camí de ronda (a vegades SL i altres tan sols amb marques de color blau). Anem baixant fins els recs i després pujant de nou. Així passem a tocar la Font de Fontanelles i arribem a ses Negres on podem veure l’horrorosa i faraònica construcció de Cap sa Sal. Continuem fins Aiguafreda i sa Tuna. Aquí anem per asfalt fins la Font del Poeta i continuem fins a trobar el corriol del SL. Aquest camí és realment bonic (millor que el nou GR). Ens aturem de nou a uns safareigs totalment en runes i continuem fins a tocar el Mas d’en Pinc.

A partir d’aquí travessem Begur fent una parada al mirador que hi ha just al davant de Sant Ramon. Avui tenia els Pirineus a tocar totalment nevats, i estava ple de gent admirant el paisatge. Torno a fer una petita parada per veure Begur des del mirador amb l’escultura dedicada a Carmen Amaya (que va triar Begur com a lloc de residencia al Mas d’en Pinc). Anem per darrera les escoles fins a trobar l’inici de la Riera de Salt Ses Eugues. Fa uns mesos caminant amb en Montagut, em va dir que segurament podríem passar per dins de la riera, però jo que sóc més prudent vaig dir d’anar per asfalt... però avui m’he decidit a fer-ho per dins de la riera, i tal com deia en Montagut, es pot fer sense problemes. De fet és molt agradable doncs està totalment colgada de sorra.

Hi ha un punt que per no creuar-me amb la ruta d’anada he agafat un corriolet (a voltes inexistent) fins a trobar el camí que mena a la Barraca d’es Fum. Passem per les mines i després d’uns metres de camí trenquem a l’esquerra per anar a buscar un bonic corriol que ens portarà directament fins el Veïnat Domingo. Anem per la Font Gran d’Esclanyà fins el Veïnat Argiles d’Esclanyà i directes per Can Pipes a Palafrugell.

Una magnífica ruta que aprofita tot de corriols i un tram de camí de ronda. He trobat un parell d’orquídies diferents. Tota la botànica està florida i plena de color. El temps amb sol i ombra, sense vent, molt agradable.

Salut i Cames!!