Palau-Sator, Fontclara, Sant Julià de Boada, Pantaleu i Palau-Sator 03/08/2023

Torre de les Hores.

La Torre de les Hores o Torre Portal és una obra del municipi de Palau-sator (Baix Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. Descripció La torre de les Hores està situada a la sortida de migdia del recinte medieval de Palau-sator. És una torre de base quadrada que s'eleva sobre un pas cobert del carrer Major. A la part interior té volta apuntada, i una escala a la dreta que condueix a una petita terrassa on està situada la porta d'accés a la part superior; s'hi pot distingir l'arc apuntat original de la part alta, posteriorment aparedat. Aquesta façana de la torre es completa amb tres merlets de coronament. L'arc exterior és capalçat, de mig punt i escarser. Damunt la porta hi ha espitlleres i les restes d'un rellotge de sol, i a la part superior el campanar de paret i un rellotge fet amb trencadís que porta la data de 1936. La torre és parcialment coberta amb teulada a una vessant. El material amb què es va construir la torre és la pedra, irregular i disposada en fileres horitzontals als paraments, i de carreus regulars als angles. Història La torre de les Hores de Palau-sator és l'element millor conservat de la muralla medieval del nucli, i encara avui serveix d'accés a l'interior del recinte antic. Es tracta d'un element que pot ser datat el segle XIV.

Bifurcació. Girem a la dreta, però primer visitem la vila de Fontclara.

Fontclara és un poble al nord-est del municipi baix-empordanès de Palau-sator. El 2021 tenia 53 habitants. L'edifici que en destaca és el monestir de Sant Pau de Fontclara.

Església de Sant Pau.

Sant Pau de Fontclara és una església romànica enclavada a Fontclara nucli proper a la població de Palau-sator, dins la comarca del Baix Empordà. És un monument inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Història Sant Pau de Fontclara era un cenobi benedictí existent darreries del segle IX. L'any 889 el seu primer abat, Saborell, acudí a Orleans on recaptà un precepte del rei Odó en el qual li són confirmades diverses possessions al Baix Empordà amb el mateix lloc on hi ha la font "Clara, in ipso monasterio defluente". S'hi fa constar que Saborell havia fundat el monestir amb l'ajut dels veïns de l'indret. La vida independent del cenobi fou efímera, car en un precepte del rei Carles el Simple de l'any 908 consta com a depenent de l'abadia occitana de Santa Maria de la Grassa. Es desconeix en quin moment desaparegué la comunitat monàstica. A darreries del segle XII és citada com a parroquial. Durant els segles xvi i XVII en unes reformes que es van fer, es van afegir unes capelles laterals. Edifici És una església romànica d'una nau amb absis de planta semicircular, devorat externament amb lesenes o faixes llombardes (però sense arcuacions). Hi ha tres finestrals de doble biaix. La volta de la nau és apuntada i seguida, però l'arc triomfal és de mig punt i la coberta absidal de quart d'esfera. Al presbiteri hi ha pintures murals romàniques. Al mur meridional hi ha la portada primitiva, d'arc de mig punt, de dovelles curtes. La portada actual, en el frontis, és oberta en època tardana: pilastres i frontó amb boles ornamentals i la imatge del patró en baix relleu; a la llinda hi ha gravat l'any 1639. També són fruit de reformes la finestra d'aquesta façana i l'espadanya que la corona. A la nau s'hi afegiren dues capelles laterals a cada banda, dues amb volta apuntada i les altres de creueria, sobre una de les quals hi ha un escut i una inscripció datada el 1627. El parament romànic és de carreus petits i rectangulars. (carreuó)

Font de Fontclara.

Església de Sant Julià de Boada.

L'església de Sant Julià de Boada és una església mossàrab catalana, situada al poble de Sant Julià de Boada, pertanyent a Palau-sator. Es tracta d'una de les capelles més antigues baixempordanenques i està testificada per un document del 934. En un document de 1362, aquesta església rebia el nom de Sant Joan de Buadela i l'historiador Manuel Gómez Moreno l'anomena Sant Julià de Buada. L'edifici no constitueix un exemple com a obra d'art, però té un gran recorregut històric i com a estudi del desenvolupament de l'arquitectura rural d'aquesta època. Descripció de l'edifici En origen (possiblement visigot) constava d'una sola nau separada de l'absis per l'arc triomfal de 36 dovelles de pedra que van a punts diversos, amb poca regularitat. Les impostes s'adornen amb relleus com de dents de llop: aquest és un model gairebé únic a Catalunya i cosa insòlita entre els monuments coneguts que poden correspondre a la mateixa època. Una segona reconstrucció ja mossàrab del segle x va afegir l'altre tram separat per l'arc mossàrab, i n'eliminà la porta primitiva. Es va fer llavors un reforçament de murs i pilastres. En tota aquesta segona obra es veu la mà d'un mestre format en el gust islàmic del moment. L'església està construïda amb materials pobres. La seva planta és irregular, així com l'espessor dels murs i consta de tres trams diferents. La nau està coberta per volta de mig canó, lleugerament sobrepassada en l'absis. Pot veure's encara el senyal de les cintres de les canyes que s'hi van usar. L'arc més antic és el triomfal de l'absis, sobrepassat en un terç, que pot ser visigot, la curvatura del qual harmonitza amb la de la volta. Les juntes de les dovelles estan orientades de manera confusa. Tant la capella com el seu arc mostren vestigis de pintures al fresc de sants en què dominaven els colors vermell i groc. Gómez Moreno creu que podrien datar del període romànic. L'arc del centre de la nau té estructura i característiques mossàrabs: està sobrepassat en un mig i les 30 dovelles que el formen convergeixen cap al centre de la línia d'impostes. En l'absis s'obre una finestra axial en ull de pany que recorda les que es veuen dins les esglésies mossàrabs de Galícia.

Església de Sant Julià de Boada.

L'església de Sant Julià de Boada és una església mossàrab catalana, situada al poble de Sant Julià de Boada, pertanyent a Palau-sator. Es tracta d'una de les capelles més antigues baixempordanenques i està testificada per un document del 934. En un document de 1362, aquesta església rebia el nom de Sant Joan de Buadela i l'historiador Manuel Gómez Moreno l'anomena Sant Julià de Buada. L'edifici no constitueix un exemple com a obra d'art, però té un gran recorregut històric i com a estudi del desenvolupament de l'arquitectura rural d'aquesta època. Descripció de l'edifici En origen (possiblement visigot) constava d'una sola nau separada de l'absis per l'arc triomfal de 36 dovelles de pedra que van a punts diversos, amb poca regularitat. Les impostes s'adornen amb relleus com de dents de llop: aquest és un model gairebé únic a Catalunya i cosa insòlita entre els monuments coneguts que poden correspondre a la mateixa època. Una segona reconstrucció ja mossàrab del segle x va afegir l'altre tram separat per l'arc mossàrab, i n'eliminà la porta primitiva. Es va fer llavors un reforçament de murs i pilastres. En tota aquesta segona obra es veu la mà d'un mestre format en el gust islàmic del moment. L'església està construïda amb materials pobres. La seva planta és irregular, així com l'espessor dels murs i consta de tres trams diferents. La nau està coberta per volta de mig canó, lleugerament sobrepassada en l'absis. Pot veure's encara el senyal de les cintres de les canyes que s'hi van usar. L'arc més antic és el triomfal de l'absis, sobrepassat en un terç, que pot ser visigot, la curvatura del qual harmonitza amb la de la volta. Les juntes de les dovelles estan orientades de manera confusa. Tant la capella com el seu arc mostren vestigis de pintures al fresc de sants en què dominaven els colors vermell i groc. Gómez Moreno creu que podrien datar del període romànic. L'arc del centre de la nau té estructura i característiques mossàrabs: està sobrepassat en un mig i les 30 dovelles que el formen convergeixen cap al centre de la línia d'impostes. En l'absis s'obre una finestra axial en ull de pany que recorda les que es veuen dins les esglésies mossàrabs de Galícia.

Font de Sant Julià de Boada (una mica amagada).

Bifurcació. Agafem el camí del cementiri, a la dreta.

Bifurcació. A la dreta.

Pou. A la bifurcació anem a la dreta per un camí asfaltat.

Entrada a Palau-Sator amb la torre del rellotge de les Hores.

Palau-sator és un municipi de la comarca del Baix Empordà. El terme municipal aplega els petits pobles de Palau-sator, Fontclara, Sant Julià de Boada i Sant Feliu de Boada, juntament amb el veïnat de Pantaleu. El municipi es troba emplaçat al bell mig de la rica plana al·luvial de la dreta del riu Daró, al sector pròxim a l'estany de Pals, un territori que ha estat la font tradicional de riquesa d'aquests pobles, de marcat caràcter agrícola i ramader. Com altres pobles de la rodalia, els conjunts arquitectònics dels seus nuclis són d'extraordinari interès històric. Palau-sator il·lustra perfectament la disposició urbanística d'un antic nucli medieval, amb el recinte murallat ben definit, encara es poden observar restes de muralles i defenses i l'estructura dels carrers al voltant de la torre de l'antic castell, que presideix tot el conjunt. L'accés al nucli medieval es fa per la imponent torre de les Hores, d'on surt el carrer del Portal, que porta fins a la plaça del Castell, ben bé al cor del poble. Un sector a llevant del municipi forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Palau-Sator, Fontclara, Sant Julià de Boada, Pantaleu i Palau-Sator 03/08/2023

Trail photos

Author

Trail stats

Trail photos

Itinerary description

Waypoints

Torre de les Hores.

Bifurcació. Girem a la dreta, però primer visitem la vila de Fontclara.

Església de Sant Pau.

Font de Fontclara.

Església de Sant Julià de Boada.

Església de Sant Julià de Boada.

Font de Sant Julià de Boada (una mica amagada).

Bifurcació. Agafem el camí del cementiri, a la dreta.

Bifurcació. A la dreta.

Pou. A la bifurcació anem a la dreta per un camí asfaltat.

Entrada a Palau-Sator amb la torre del rellotge de les Hores.

Comments