Palau-Sator: la Muntanya Seca (Forest pública).

Una Forest és un terreny forestal que pertany a entitats de dret públic: Generalitat de Catalunya, ajuntaments, diputacions, etc. També es consideren boscos públics el terrenys forestals comunals, l’aprofitament dels quals correspon al comú de veïns d’una població.
Aquesta té 43 ha de superfície i va pertànyer als municipis de Sant Feliu i Sant Julià de Boada. Actualment la titularitat és de l'ajuntament de Palau-sator. Durant segles l'extracció de pedra calcaria va ser el recurs més important juntament amb les pastures, les vinyes i els olivars.
Sortim de Pantaleu, a la Plaça de les Bruixes. Aquí hi ha un panell informatiu (caigut, un arbre l'aguanta) i la primera de les 66 fites numerades que anirem trobant a la ruta circular.
Val a dir però, que la ruta està molt descuidada, amb trams quasi perduts i amb molta bardissa i brots d'alzina a bona part del recorregut, que t'esgarrinxen les cames si vas amb pantaló curt.
La ruta, si estigués ben cuidada, és fàcil, només cal seguir les fites numerades, 66 en total, però hi ha trams molt perduts i embardissats que ens han acabat la paciència i hem optat per seguir per pista a partir de la fita 41.
En una bona part del recorregut es segueix la paret de pedra seca que fa de partició de la Forest, en alguns trams per sobre de la mateixa paret.
Les fites són ben visibles i la majoria numerades.
Quan hem arribat a la fita 34 hem volgut baixar a l'antiga pedrera, però ens hem ben embolicat, dons està molt abandonat. El camí correcte hauria sigut el de vorejar la pedrera per la dreta sense baixar-hi, però com que hi hem baixat, hem sortit seguint el fons de la pedrera i pel mig del bosc fins a trobar la pista i girant a la dreta hem recuperat la fita 36.
Hem continuat baixant cap a la Riera del Plà, (fites 37,38) i hem passat la riera seca però amb certa dificultat per la quantitat de bardisses que hem trobat.
Ja una mica cansats a l'arribar a la fita 41 hem decidit deixar el corriol i girar a la dreta per trobar-nos amb la pista i hem decidit no deixar-la fins tornar al cotxe, vist el mal estat dels camins.
Hem fet una "U" per pista fins a recuperar les fites, concretament la 46 i les següents, però ja sense sortir de la pista.
Resumint: la deixadesa de l'ajuntament de Palau-sator ferà que aquesta ruta en un parell d'anys com a màxim hagi desaparegut.