Palau Sator: Muntanya seca -Forest

Avui, acompanyats de les petites de la casa , hem anant fins al terme de Palau-Sator i hem resseguit una de les poques forests públiques de la Mediterrània, la de la Muntanya seca.
Situada al sud-oest del terme de la població i amb una superfície total de 43ha , aquest indret és un cas singular, ja que la majoria de forests municipals de les comarques gironines són al Pirineu.
Durant segles, l'extracció de pedra calcària va ser el recurs més important d'aquesta forest. Les pastures, aprofitades en règim col.lectiu, també van tenir una gran importància.
A finals del S. XIX pràcticament no hi quedaven arbres, i era una zona de pastura envoltada de vinyes i olivars, delimitada per parets de pedra seca que en bona part s'han conservat.
Comencem la nostra passejada a la Plaça de Les Bruixes, passat el Mas Chicot de Pantaleu. Just sota el rètol que ens indica la ruta hi ha la primera fita. En trobarem 66 en total, totes numerades, que ens guien perfectament el camí. La paret de pedra seca també ens ajuda a no perdre'ns, i ens alguns trams hi caminem per sobre.
Pel camí també trobem restes d'antigues pedreres, algunes totalment cobertes per la vegetació, sobretot llentiscle, arítjol i garric.
Gairebé tot el recorregut és ombrívol, i la molsa s'estén fins i tot sobre les pedres que formen la paret de pedra seca. Hem trobat també unes quantes bàrlies( Himantoglossum robertianum) , que tot i que encara és aviat, ja tenen ganes de treure els seus preciosos poms de flor.
Quan arribem a la part sud de la forest, ens desviem per anar fins al Dolmen del Puig Roig, o Cementiri dels moros com es coneix localment, ja al terme municipal de Torrent. Es tracta d'un gran sepulcre megalític situat al cim d’un turó poc elevat, al NE del terme. Del tipus de galeria coberta, és un dels megàlits més grans de Catalunya. Les troballes han estat abundants: objectes de sílex, ceràmiques fetes a mà (alguns fragments de vas campaniforme, peces de collar, etc). Al voltant del dolmen, es poden veure perfectament les lloses alineades en forma radial que configuraven el cromlech .
Refem el camí i tornem a resseguir la forest per arribar a la fita número 66 que tanca el recorregut. En el darrer tram, passem pel camí que va paral.lel a la paret de pedra seca, molt ben conservada .
Ruta molt recomanable , fàcil de seguir i entretinguda, us la recomano!

Fins la propera!