Palau-sator-Peratallada-Sant Feliu de Boada-Fontclara

Es tracta d'una caminada circular que ens permet obtenir una àmplia panoràmica del paisatge que envolta aquesta part de l'Empordanet, així com visitar alguns dels seus principals nuclis urbans medievals. El desnivell és mínim i la ruta transcorre per àmplies pistes i alguns trams de carretera asfaltada.
La millor època és a la primavera. La temperatura és agradable mentre que als cims pirenencs encara hi ha neu. El cereal ha crescut una mica i entre ell i la colza tenyeixen el paisatge de verd i groc. Arreu els marges estan pigallats de flors. L'ocelleria està en plena apoteosi cantaire.
Iniciem la caminada a la Torre de les Hores de Palau-sator. Entrem dins del nucli del poble i seguim el Carrer Major fins que, a la dreta, trobem un curt carrer que ens duu fora muralla. Hem de seguir les indicacions cap a Ullastret. Uns dos-cents metres més enllà la carretera es bifurca, i prenem el brancall de l'esquerra (Ullastret). Després de passar un pont, hem d'agafar un camí de terra que hi ha a la dreta. Per ara sempre tenim el massís del Montgrí a la nostra dreta, amb el Rocamaura damunt l'Estartit i, a mesura que s'enlaira el camí, podrem veure la part superior de les Illes Medes. No veiem el mar però el sabem present.
Deixem a l'esquerra uns coberts per a xais i arribem a una pista perpendicular a la nostra. A la dreta aniríem a Fontanilles. Nosaltres hem d'anar a l'esquerra i, uns vint metres més enllà, altre cop a l'esquerra (a la dreta seguiríem cap a Llabià). En aquest punt la panoràmica canvia: en primer terme veiem el Turó de Sant Andreu, amb el poblat ibèric d'Ullastret, als peus del qual hi ha l'antic estany d'Ullastret. El teló de fons el constitueix el Pirineu amb el Canigó com a protagonista principal. Seguim cap el sud, amb el bosc a la nostra esquerra i camps a la dreta. En aquest costat, cap a ponent, veiem, en primer terme, Ullastret, darrere seu el massís de les Gavarres amb el Santuari dels Àngels i més enrere encara, el Montseny.
El camí arriba a la carretera de Palau-sator a Ullastret, que travessem, i pel camí que ens queda enfront seguim, entre camps i bosc, cap a Peratallada.
Arribem a Peratallada al costat de l'església de Sant Esteve, i entrem al poble per la porta monumental. A Peratallada ens hi dediquem tanta estona com vulguem. A l'hora de seguir el camí ens hem de situar a la Plaça de les Voltes, sortir del conjunt medieval i seguir un camí que veiem a l'altre costat de la riera, una mica a la dreta.
Poc a poc anem deixant Peratallada enrere, amb algunes cases a la nostra esquerra. Al cap d'una estona tenim els camps a l'esquerra i el bosc a la dreta, ja que el camí en segueix la llinda. Recuperem de nou la visió del Montgrí.
El camí desemboca en una pista asfaltada. A l'esquerra retornaríem a Palau-sator, però nosaltres seguim a la dreta, vorejant la finca del Mas Ventós. La carretera es va enfilant lleument fins arribar a l'anomenada Plaça de les Bruixes. En aquest punt hem de deixar la pista asfaltada i prendre la pista de terra que arrenca a l'esquerra. Poc a poc s'enfila fins arribar a la carena. Aquí la vista és espectacular. A sota nostre hi ha Sant Feliu de Boada. Una mica més enllà, Pals. Cap a l'esquerra, seguint la línia del campanar de Sant Feliu, les Illes Medes i, ara sí, el mar.
El camí va baixant cap a Sant Feliu. Altre cop, com a Peratallada, una bona ocasió per badar pel poble. Per seguir la ruta ens hem de situar al Carrer de la Font i baixar cap a la plana. Pals s'enlaira davant nostre i al seu darrere s'alça el Quermany. La pista s'obre pas entre conreus fins arribar a un camí asfaltat. El seguim cap a la dreta, acostant-nos a Pals i, després d'un pont, deixem la ruta asfaltada i tombem a l'esquerre, per baixar a un còrrec que haurem de seguir uns metres. Quan el camí s'enfila altre cop als conreus prenem la ruta de l'esquerra que s'adreça cap a un gran casalot, Can Bach.
Arribats a Can Bach (celler i restaurant) seguim per un tram asfaltat fins arribar a la carretera GI-651. L'hem de travessar i seguir pel camí de l'esquerre. Ja fa una estona que hem arribat al terreny dels arrossars i és fàcil veure aus d'aiguamoll, com també és fàcil veure-hi rapinyaires.
El camí desemboca en una carretera que, cap a la dreta, ens duu fins a Fontclara. A Fontclara val la pena deixar-se seduir per la plaça de l'església de Sant Pau. L'interior conserva uns frescos medievals (cal demanar la clau per accedir-hi).
Arribats a una placeta (més o menys enfront del carrer que duu a l'església) on hi ha un senyal de parada de taxi, agafem el carrer/carretera que s'enfila i que ens ha de retornar, finalment, a Palau-sator, un altre poble que cal explorar (i un indret magnífic per a dinar).