Palau-saverdera - Cova veta negre - Roses - Palau Saverdera

Font de dalt

Dreta

Rec de les Trilles

Sender

Foto

Vistes a l'Ermita de Sant Onofre

Encimbellada en un dels vessants de la serra de Verdera, s'hi pot accedir des d'un camí estret que surt del poble, o bé per una pista forestal que parteix del mas Ventós, des de la carretera de Sant Pere de Roda. Està documentada des de l'any 1362 però l'edifici actual degué ser bastit durant el segle XVII. Té una sola nau coberta amb teulada a dues aigües i un petit campanar d'espadanya. Hi hagué ermitans des del segle XV fins al XIX. S'hi celebra un aplec anual el segon dissabte de maig. Anteriorment a l'edifici actual ja hi havia una capella, perquè segons consta al "Llibre Vert" de la catedral de Girona, l'any 1362 l'església de Sant Onofre ja era, com avui, una sufragània de la parròquia de Palau-saverdera. Originàriament, aquesta capella era un senzill oratori a la forma dels primitius temples romànics. La seva evolució estructural es va anar modificant, reparant i engrandint al llarg dels segles. Tenim notícies dels anys 1448, 1459, 1476, 1479 i 1480, on a través de diferents documents parroquials, el bisbe autoritzà a l'ermità fra Bernat Batlla a bastir una nova capella dedicada a la Mare de Déu de la Consolació i a construir un retaule a l'altar, un pal·li i ornaments que dignifiquessin el culte a Sant Onofre.

Dreta

Puig de retorn

Muntanya dels Castanyers d'en Queló Mateu

Vistes a la Badia de Roses i la Plana de l'empordà

Cova de la veta negre

Cavitat artificial de 28 m. de recorregut a Palau-saverdera (Alt Empordà) La cavitat presenta 3 boques d'accés. El camí que hem seguit per arribar-hi ens deixa a la boca núm. 1, d'uns 3 metres d'amplada i una alçada d'1,4 metres, amb la part dreta ocupada per blocs. Segueix una galeria que finalitza als 7 metres. Només entrar trobem a la dreta una galeria de sostre baix que ens porta a la segona entrada, de 3 metres d'amplada i 1,8 metres d'alçada i, si seguim recte, arribarem a la tercera entrada, molt estreta i per la que no podem sortir degut a que l'exterior està tot ple de bardisses. Es tracta d'una excavació artificial, possiblement a la recerca de mineral, encara que aquest aspecte no es pot confirmar. Tipo: Cova Municipi: Palau-saverdera Comarca: Alt Empordà Unitat: Cap de Creus Recorregut: 28 metres Desnivell: 2 metres Granunitat: Pirineu Axial Litologia: Pissarres Bio: Última revisió: 2016-08-23 12:48:24 Situació Partint de l'aparcament de la Font de Dalt (dins de poble de Palau-saverdera) anirem a buscar el camí que puja a l'ermita de Sant Onofre (itinerari núm. 8 del Parc Natural del Cap de Creus), que seguirem aproximadament 1 km , fins que, poc abans de creuar el rec de Sant Onofre trobarem un trencant a la nostra dreta (senyalitzat) que porta a la cova. A partir d'aquí el camí guanya alçada (poc més de 200 metres) i després d'uns 600 metres arribarem a la cova. El camí d'accés està molt ben senyalitzat. L'any 2013 l'ajuntament de Palau-saverdera va senyalitzar i desbrossar el camí. La primera part transcorre pel camí que porta a la ermita de Sant Onofre i és molt clar i sense pèrdua, però en el moment que deixem aquest camí l'itinerari és molt indefinit, guanya desnivell ràpidament i el podem seguir gràcies a que ha estat recentment desbrossat, pel que en un futur serà força complicat de seguir si no es manté. Història Coneguda des de temps remots. Inèdita espeleològicament fins que membres de l'EC Gràcia i del GE Badalona la van visitar el 6 de desembre del 2014 i van realitzar els treballs de catalogació.

Badia de roses i plana

Pujant al Coll de les Palomeres

Coll de les Palomeres - vistes a la Badia de Roses i al Mar d'Amunt

Castell de Sant Salvador de Verdera

El castell de Palau-saverdera (en una part conegut popularment com Can Mèssio) ha sofert moltes alteracions. Resten testimonis d’un recinte murat força ampli, amb la Torre de les Hores, de planta quadrada, el nom de la qual prové de la seva funció de campanar —encara hi ha el rellotge públic—. Al costat de la torre hi ha un gran escut esculpit dels Vilarig. Hi ha altres dues torres cilíndriques i vestigis de murs, que semblen datar dels segles XIV-XVI; de fet, les primeres notícies concretes sobre el castell daten del segle XV, si bé hom ha parlat de rastres d’una fortificació altmedieval en aquest lloc, la qual en seria el precedent.

La Creu de les Palomeres

Serra de Rodes - La Verderola

Coll de la Coma

Puig de Queralbs - Serra de Rodes

Puigsaquera

Bassa del sorral de Mas Ponac - Roses

L'extracció de sorra per la construcció del sorral de Mas Ponac, va originar una bassa de grans dimensions i profunditat. És la massa d'aigua dolça més gran del parc natural del cap de Creus. Aquesta bassa havia estat utilitzada pel bany i molt mal tractada per la pesca furtiva i la introducció d'espècies foranies com la tortuga d'aigua americana, el visó americà, el cranc roig americà, i la carpa. Aquest punt d'aigua és utilitzat per abeurar el bestiar domèstic i la fauna salvatge com els senglars, les genetes i les guineus. També és l'hàbitat de rèptils i amfibis com la serp de collaret (Natrix natrix) o el gripau comú (Bufo buf

Dreta carrer Almeria

Camí antic de Roses

Camí antic de Roses

Foto

Camí antic de Roses

Mas Saurina