Palau-saverdera, La Vall de Santa Creu, Sant Pere de Rodes, Sant Salvador Saverdera, Palau-saverdera

Ruta entretinguda i variada pels dos vessants de la Serra de Rodes que vam fer els Senyderistes Ilusos molt ben acompanyats per en DACAMA.

La caminada surt de Palau-saverdera pel Carrer de la Font i, cap a l'esquerra, va a buscar el Camí del Mas Ventós, una drecera que s'enfila a l'oest del poble. La pujada és de molt bon fer per un caminoi sense pèrdua, seguint sempre les marques grogues. De tant en tant, val molt la pena girar-se i contemplar la badia de Roses i tots els poblets que configuren aquesta zona màgica altempordanesa.

A mitja pujada cal sortir un moment de la ruta per gaudir d'un dolmen en molt bon estat. Hi ha un rètol que indica la direcció per trobar-lo, a deu segons del caminoi. És el Dolmen de la Muntanya d'en Caselles. Després de visitar el Dolmen cal tornar a la drecera i seguir pujant fins al Mas Ventós, un mas extraordinàriament gran amb un nom encara més extraordinàriament adequat. Així doncs, el vent acompanyarà una estona els caminants mentre se segueix un tram de Camí de Sant Jaume paral·lel a la carretera GIP-6041 que cal anar a buscar passat el km 7 després de visitar la sorprenent Font de la Bassa, que és més bassa que font.

Se segueix un petit tram de carretera asfaltada (compte que poden passar cotxes) fins que a mà esquerra es troba el trencant del Mas de la Pallera, una pista de terra que voreja el Mas i que se'n va fins al collet on convergeixen les serres de l'Estela i la del Coll del Perer. En aquest punt cal agafar el camí de la dreta i baixar convençudament fins al Coll del Perer tot gaudint de la blavor infinita del Mediterrani de Llançà, del Cap de Creus i del Monestir de Sant Pere de Rodes amb la seva talaia màxima: el castell de Sant Salvador Saverdera.

Quan s'arriba al Coll del Perer cal agafar el camí que baixa a la dreta per la carrerada de Cloells que, entre parets de pedra seca baixa els caminants pels corrals d'en Marcelet fins que s'arriba al nucli rural gairebé deshabitat de La Vall de Santa Creu. En aquesta Vall s'aconsella fer-hi un tomb i anar a fer un mos a la font que hi ha al capdavall: la Font de la Vall de Santa Creu. Aquesta font també se'n diu la Font d'en Garlapa i els habitants més vells de la Vall i les seves rodalies n'han mantingut un rodolí popular i tradicional que diu: "La Font d'en Garlapa: beu i tapa".(El mos el fareu si porteu l'entrepà vosaltres, és clar, perquè en aquesta Vall no hi ha cap bar, almenys a l'hivern).

Es desfà la ruta fins al mig de la Vall i se segueix el camí que puja a Sant Pere de Rodes (senyals grocs). És una drecera força divertida i entretinguda que s'eleva amb decisió entre restes del que havien estat vinyes i oliverars.A punt d'arribar a la carretera s'albiren l'ermita de Santa Helena i el Monestir de Sant Pere de Rodes, sense oblidar-se del mar, la blavor del qual acompanya els caminants gairebé en tot el recorregut.

Aquesta drecera s'acaba quan es troba la carretera que puja del Port de la Selva. Es travessa la carretera i davant mateix ja es veu el sender últim que arriba en deu minutets al Monestir.

El Monestir es pot visitar si es paga i si no es paga i es vol continuar la ruta, se segueixen els senyals verdivermells que hi ha a la dreta de la porta principal del Monestir i que s'enfilen fins a les runes del Castell de Sant Salvador de Saverdera, el punt més alt de la Serra de Rodes.

Des del castell es tenen unes vistes privilegiades i inoblidables: es contempla tota la plana de l'Alt Empordà, amb el golf de Roses, fins al massís del Montgrí i les illes Medes (si mirem cap al sud i l'oest). La gran infinitesa de la nostra mediterrània (sud-est i nord-est). Les muntanyes que formen la península del cap de Creus (a l'est). La serra de l'Albera i els Pirineus orientals, amb el Bassegoda, el Comanegra, la Mare de Déu del Mont, el Puigsacalm i el Canigó, el Santuari del Far i el Montseny (al nord i nord-oest).

Als vessants de la muntanya hi ha el monestir de Sant Pere de Rodes, la Vall de Santa Creu, la Selva de Mar i el Port de la Selva, Palau-saverdera... i tot un munt de pobles i llogarrets altempordanesos que magnifiquen aquest recorregut exemplar.

Després de la visita al Castell cal seguir els senyals verdivermells que sud enllà carenen cap al punt geodèsic 313081001 després de passar pel Coll de les Palomeres. Poc abans d'arribar al Punt geodèsic, hi ha un indicador que porta a Palau-saverdera. Aquesta ruta l'ignora i segueix cap al punt geodèsic i del punt geodèsic segueix cap al sud, com si anés al Cap de Creus fins al cimalt de la Verderola. En aquest punt, la ruta se salta qualsevol indici de camí i se'n va a buscar la tartera que es veu sota, a uns vuit o deu metres en línia recta.

Quan s'arriba a la tartera, es fa el camí de tornada passant per sota del punt geodèsic i del Castell de Sant Salvador. És un tram de tartera que cal anar en compte amb les pedres que es mouen contínuament; però que fan molt amena la ruta. Hi ha un moment, a mitja tartera, que es tornen a trobar senyals grocs. Són els que van a Palau-saverdera i que provenen d'aquell indicador que havíem trobat entre el Castell de Sant Salvador i el punt geodèsic. Se segueixen els senyals grocs per la tartera fins que una fletxa indica que cal anar tartera avall, cap a Palau. Aquesta ruta encara no va a Palau, a partir d'aquesta pedra segueix horitzontal per la tartera fins que arriba a una zona embardissada. És una petita bardissa d'un parell de metres que, com senglars, vam desforestar i vam acabar amb una pujada molt pronunciada i brevíssima fins al Sobrecoll de la Verdera.

En aquest punt es voreja una carena de pedra petita, que es grimpa fins que, sense perill ni pèrdua, s'arriba a una zona de vol de parapent: el Sobrecoll del Mosquit. Des d'aquest punt amb les seves vistes extensíssimes com tota la ruta, se segueix oest enllà un caminoi que es converteix en pista i que cal seguir fins que un senyal indica que hi ha un menhir a 0,2 km i Santa Helena a 0,4 km. Cal seguir ara aquesta drecera que surt a la dreta de la pista i que, com indica el rètol, acaba a l'ermita de Santa Helena passant per un menhir assenyalat; però que no s'acaba d'entreveure gaire.

Quan s'arriba a Santa Helena es poden gaudir de les últimes vistes inoblidables del Monestir de Sant Pere, del Castell de Sant Salvador i de la Costa Brava septentrional. Al costat de Santa Helena hi ha un poblat medieval abandonat: Santa Creu de Rodes.

Després de visitar el poblat es torna pel camí d'arribada a Santa Creu i en lloc de tornar a l'esquerra cap al Menhir es continua recte per una pista estreta; però més ampla que una drecera. Al final d'aquesta pista es troba la pista principal que cal seguir a la dreta i que va baixant fins que s'intueix el Mas Ventós. En aquest punt per no contactar amb el tram d'anada, es travessa un marge de pins fins que es troba la pista que cap a l'esquerra baixa i arriba a l'ermita de Sant Onofre, un balcó de Palau-saverdera i la plana empordanesa.

Al nord de l'ermita, darrere seu, hi ha una drecera que sense pèrdua baixa diligentment fins a Palau-saverdera on s'acaba la caminada.

Els Senyderistes Ilusos esperem que us decidiu a fer-la i que la patiu i la fruïu tant com vam fer-ho nosaltres.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!