PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS -TORRE MARIMON

Download

Trail photos

Photo ofPALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS -TORRE MARIMON

Author

Josepsavina

4,029 323 1896

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 10.42 mi
Elevation gain: 656 ft
Technical difficulty: Easy
Elevation loss: 656 ft
Max elevation: 681 ft
TrailRank: 52
Min elevation: 358 ft
Trail type: Loop

Time: 4 hours 3 minutes
Coordinates: 1463
Uploaded: December 16, 2020
Recorded: December 2020

Be the first to clap

near Palau-solità i Plegamans, Catalunya (España)

Viewed 624 times, downloaded 12 times

Trail photos

Itinerary description

Excursió que s'inicia al Centre Educatiu Els Castanyers i que recorre el terme municipal de Palau-solità i Plegamans, en primer lloc, i arriba a la Torre Marimon, al terme de Caldes de Montbui. És interessant descobrir els monuments que es concentren en aquests indrets, entre els quals destaquen el Castell de Plegamans, el menhir de la Pedra Llarga, la capella de Santa Magdalena, l'església de Santa Maria de Palau-solità i el recinte de la Torre Marimon.
És un recorregut sense desnivells, entre urbà i agrícola, on el Vallès es fa present en aquesta diversitat rural, urbana i monumental. No massa lluny veiem les muntanyes que caracteritzen aquests indrets: Sant Llorenç de Munt, el Puig de la Creu, El Farell i camps de conreu ondulats.

Waypoints

CAPELLA ROMÀNICA DE SANT GENÍS

Es troba en el recinte del Centre Educatiu Els Castanyers, i és una esglesiola petita on hi havia una església més gran que es cremà ran de la Guerra Civil. L'entorn és molt bonic.

CASTELL de PLEGAMANS

Segons la Wikipedia "Situat al capdamunt del turo de Plegamans, el Castell de Plegamans ha tingut un pes important en la història del municipi, la comarca i el país. La seva construcció data d'entre el segle X i el XV dependent de la zona del castell. El membre més destacat de la família, i propietari del mateix edifici, va ser Ramon de Plegamans, veguer i batlle de la ciutat de Barcelona. És un dels símbols principals del municipi"

MENHIR DE LA PEDRA LLARGA O DEL DIABLE

És un megàlit situat en una placeta, enfront de l'oficina de correus. La pedra és de conglomerat, semblant al de Montserrat o Sant Llorenç de Munt, i no hi ha cap inscripció. A l'entorn d'aquest menhir hi ha una llegenda que el relaciona amb la construcció del Pont del Diable de Martorell. "Llegenda de la Pedra Llarga: Diu la llegenda que fa molts anys, quan la gent encara vivia en masies i s'ocupava en les tasques pròpies de la vida al camp, existia a Martorell, molt a prop de la riba del Llobregat, un hostal. En aquest hostal hi treballava una minyona, que entre les coses que feia durant el dia s'encarregava d'anar a cercar aigua de molt lluny, travessant el riu a gual i carregada amb grossos càntirs. Va arribar un dia en que, havent plogut a bots i barrals, la noia no sabia com travessar el riu, de tan ple com baixava. Prou avorrida i fatigada, va exclamar que donaria la seva ànima al diable si aquest li alleugeria el treball. El diable va presentar-se davant d'ella i li va prometre que si allò era veritat, en una nit bastiria un pont. Ella va acceptar de seguida, però en el secret pensament que no ho aconseguiria mai. Però el diable no tenia la més mínima intenció de perdre la juguesca, i aquella mateix nit tota una colla de dimonis iniciaren la construcció del pont: en realitat el diable havia enganyat a la noia, perquè no havia dit que portaria ajudants. Uns quants diables carregaven pedres del Montseny o de Montserrat, i d'altres feien el pont. El mateix dimoni que s'havia presentat a la minyona feia de capatàs i anava a cercar pedres ben grosses força lluny. A la matinada el pont estava gairebé enllestit i la noia, que prou estona havia tingut per adonar-se del que havia fet, va anar a explicar a la mestressa el seu problema. La senyora va rumiar una solució, i sens pèrdua de temps va anar al corral i va llençar una galleda d'aigua sobre el gall que dormia. L'animaló, espantat, va llençar un quiquiriquic fort i fora d'hora que va ser respost pels galls del veïnat, tot i que encara no era de dia. D'aquesta manera el cant va anar propagant-se fins arribar a un lloc a prop de la riera de Caldes, on hi havia la masia de Can Cortès. Precisament quan el dimoni gros passava per aquells voltants, carregant un pedra enorme al coll, va cantar el gall d'aquesta masia. El dimoni va pensar que era de dia i que havia perdut la partida: enrabiat, va llençar un renec i va deixar caure la pedra amb tal ira que quedà clavada set canes en la terra. I d'aquesta singular manera quedà aixecat a Martorell un pont conegut com el Pont del Diable, al que li manca una pedra: la nostra Pedra Llarga"

CAPELLA DE SANTA MAGDALENA

Aquesta església, molt malmesa, forma part d'una finca particular i està actualment destinada a emmagatzemar estris diversos. Però fa prop d'un miler d'anys era un indret rellevant. Segons llegim a Catalunya Medieval, "Santa Magdalena forma part de les primeres comandes del Temple a Catalunya, la de Palau del Vallès. Al 1163, Berenguer de Sant Vicenç signava com a mestre i preceptor de la comanda del Palau del Vallès i també de la vigatana, on també hi tenia cases i béns que depenien de la comanda de Palau. En aquest temps i ja a l'any 1171 era considerada com a una de les comandes més poderoses, fins i tot en algun moment més que la de Barcelona, tot i que aquesta ja era documentada al 1150. Prova del seu renom i poder fou comptar entre els seus consellers o assessors amb Jaume I. El 22 de març de 1312, cedint a les pressions del rei de França Felip IV el Formós, el Papa Climent V declarà una Butlla per la supressió de l'ordre dels Templers. Com a conseqüència d'això, l'any 1319, el Palau del Vallès passà a l'àmbit dels Hospitalers del Gran Priorat de Catalunya. A finals del segle XVII, els feligresos, davant la devoció a Santa Magdalena, li dediquen l'ermita. L'església, amb la desamortització de Mendizabal de 1835, passà a mans de l'Estat. Al 1870 serà adquirida per un particular (Arxiu Diocesà de Barcelona, Carpeta Doc. Palau Solitar). Al 1879 és comprada de nou. A partir d'aleshores hi va desaparèixer el culte juntament amb els objectes més preuats, com eren el retaule de la Santa (cremat en 1936), la taula de l'altar i la campana, que passaren a la parròquia de Santa Maria (1846).”

SANTA MARIA DE PALAU-SOLITÀ

Segons informació de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, "Església reformada d'estil romànic del segle XII. A la façana principal, porta d'arc rodó de mig punt adovellat. Rosassa amb reixa senzilla per la part exterior. Teulada a dues vessants de teules àrabs. Campanar de planta quadrada. L'edifici tal com avui es pot veure té la planta en forma de creu, sense tenir en commpte les ampliacions més modernes que s'han fet els últims temps, però cal pensa en la possibilitat que originàriament hagué estat de creu grega i amb una orientació perpendicular a l'actual. Segons el pergamí que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la consagració del temple de Santa Maria de Palau-solità va ser el 14 de novembre de 1122. La ceremònia de consagració la va realitzar l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Santa Oleguer. Cap a l'any 1307 es va canviar l'orientació de l'església, segons manà el bisbe Ponç de Gualba. La pica de batjar té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498. El 1506 un incendi va cremar gran part del temple, afectant el campanar i la volta de la nau, que es van haver de construir nous. El 1513 s'encarregà un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés-pintor anònim de l'escola valenciana que el pintarà amb dos deixebles seus. És important també el retaule de l'altar del Roser, amb un antipende de ceràmica fet per Llorenç Pasollas, un dels grans ceramistes de Catalunya del segles XVIi. Fins l'any 1933 hi havia un pas que comunicaca l'església amb la rectoria, construït l'any 1575 per poder guardar millor els tresors i que es conservaven un conjunt d'importants peces d'orfebreria que daten del segles XVI. A més de la funció religiosa, des dels anys setanta el Patronat de les Nits Musicals de Palau-solità i actualment l'associació Amics de la Música Clàssica organitza uns concerts que sempre han tingut mot bona acollida"

CEMENTIRI

Projectat per Antoni Falguera, fou inaugurat l'any 1904. La porta en forma d'arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells decorats amb calaveres. És de destacar el panteó Duran, que queda davant l’entrada del recinte, en forma de con amb una creu al capdamunt. Mostra un arcàngel en relleu que amb una mà assenyala el cel i amb l'altra sosté els Evangelis.

CAN CAPELLA

Aquest mas està documentat al segle XI, i es troba a l'antic camí de Caldes a Sentmenat. Actualment en estat ruinós.

TORRE MARIMON

És un gran mas, amb una característica torre, una capella i dependències diverses. Pertangué a la rica família Marimon, de la qual ve el nom, . El 1921 va ser comprada per la Mancomunitat de Catalunya que presidia Enric Prat de la Riba per instal·lar-hi l'Escola Superior d'Agricultura de Catalunya. Després de la Guerra Civil passà a la Diputació de Barcelona i és actualment la seu de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàriaes (IRTA), de la Generalitat de Catalunya, on es desenvolupen activitats pedagògiques i de recerca en matèria agroalimentària.

FONT DE CAN PUJOL

Aquesta font es troba entre un camp de conreu i el bosc, i tenia gran nomenada perquè s'hi feien fontades encara no fa massa anys.

FONT DE SANT ROC

En aquest indret hi havia una capella amb una imatge de Sant Roc, avui desapareguda. Era una coneguda zona de lleure, mollt concorreguda els dies de festa. Actualment està barrat el seu accés i de la font no en raja ni gota. A tocar hi ha una gran bassa per a usos agrícoles.

Comments

You can add a comment or review this trail