Pallars Jussà; Pujada a Montsor des de l'area de descans del quilómetre 307 de la N-260 (Pobla de Segur)

L'àrea de descans está a uns 900 metres de la Pobla de Segur per la N-260 Qm 307.
El camí s'inicia pel costat mateix de l'àrea per un camí al principi ample; está senyalitzat amb un pal on hi trobarem informació del recorregut i durant tot el recorregut trobarem marques de color groc-taronja que faran molt difícil que fem marrades.
Afegeixo que el camí de pujada fins Montsor no ofereix cap més dificultat que el desnivell (aproximadament 650 metres en uns 7 quilòmetres), però no així el de baixada que no es apte per aquells que no estiguin acostumats als patis i a caminar pel damunt de còdols solts, ja que tota la zona está formada per conglomerats i a mena que pasa el temps es desfan amb infinitat de petites pedres arrodonides que amb molta facilitat ens fan relliscar.
Si es vol fer una mica més llarg, després de Montsor pot ascendir a Lo Tossalet (1413 m).
A la sortida de Montsor trobarem un pal de senyalització vertical enmig de les runes d'una obra que fan al costat i que sembla que han girat el pal, quan hi arribem, si no volem pujar al Tossalet, cal baixar cap a l'esquerra fins retrobar l'antic camí que duu a creuar el barranc de Montsor on passarem a tocar una bonica alzina.
el camí es carener, un cop passada la Cresta de Gelat farem cap a un esperó on acostumen a descansar les cabres i que ens dona la primera sorpresa, un tram de baixada equipat amb una cadena i grapes de via ferrada. uns 4 metres de des grimpada. La adrenalina apareix en el proper revolt on mig acotxats flanquejarem pel damunt d'un embut sense cap element de seguretat. seguirem carenejant vers un altre esperó on oneja una bandera independentista però abans d'arribar-hi hem de baixar un parell de graons d'uns dos metres agafant-nos al conglomerat (hi ha moltes preses).
Un cop a la bandera, tornem a tenir una baixada delicada per la gran quantitat de còdols solts que en cas de relliscar ens poden donar un mal ensurt. Seguint la senyalització, un cop sota l'esperó veurem una banderola clavada a la roca que ens indica que per anar a la roca Foradada s'ha de girar cap a la dreta. Nosaltres no ens hi vàrem atrevir per lo arriscat del tram.
Superem una des grimpada per una mena de petita canal herbada i al poc ja fem cap al bon camí. Respirem a fons.
Cambra d'aigües, pont i seguim els tubs avall per pista, deixem las de la dreta que van al poble, tornem a creuar els tubs per un segon pont a l'esquerra fins una torre d'alta tensió. Seguin un sender fins arribar a un rec, el creuem i enfilem el fons del barranc passant pel millor corriol que trobem (molt brut) fins el fons del barranc de Vallcarca on hi arribem amb algunes rascades i punches de bardisses. El seguim aigües avall fins trobar un punt a l'esquerra que ens permet de pujar al punt de partida.
Aquest darrer tram es perillós si hi ha aiguats, i també per lo perdedor del corriol degut a la gran quantitat de bardisses que hem de passar, per lo que es millor, si no teniu cap problema per fer els 900 metres de carretera, baixar al poble per la pista abans de creuar el segon pont i seguir la N-260 fins el quilòmetre 307 que és on hem començat aquesta sortida.