Pals: Nucli Medieval, Cims (Quermany Gros i Petit), Mines (d’Argila Blanca, Bernat i d’en Bofill) i Riera de Quermany

Bonica ruta sortint des del poble de Pals (Baix Empordà) en la que visitarem l’antic nucli Medieval de Pals fent pas per les torres, muralles, carrerons empedrats i l’església de Sant Pere (s.XI), ens enfilarem als cims del Quermany Petit (114m), el Quermany Gros (222m, gran mirador de la contrada) i una cota secundària (193m) un xic aventurera, explorarem les curioses cavitats de les Mines d’Argila Blanca, farem un cop d’ull a les Mines d’en Bernat i d’en Bofill i completarem el cercle resseguint la Riera de Quermany.

***RECORREGUT: Aparcament habilitat prop del Nucli Medieval de Pals-Plaça Major de Pals-Torre de les Hores-Mirador Josep Pla-Torre Ramonet-Església de Sant Pere de Pals-Ca la Pruna-Plaça de Catalunya-Camí del Mas Salvi-Cal Triquet-Antiga pedrera-Quermany Petit (114m)-Càmping Mas Patotxas-Mines d’Argila Blanca-Mines d’en Bernat (tancades)-Quermany Gros (222m)-Cota secundària (193m)-Mines d’en Bofill-Riera de Quermany-Mas Quermany-Cal Triquet-Camí del Mas Salvi-Aparcament habilitat prop del Nucli Medieval de Pals.

***RESSENYA: Ruta feta el 27-03-2018. Deixem el vehícle en un ampli aparcament amb parc infantil ubicat a l’E del nucli medieval de Pals. Iniciem la caminada prenent el C/Camí Fondo, que aviat ens porta a un altre carrer que prenem a la dreta (NO) fins arribar de seguida a la Plaça Major de Pals. Aquí prenem (NO) l’empedrat C/Major passant per sota d’una portalada del nucli fortificat i ben aviat trenquem a la dreta tot agafant el C/de la Torre, que passa per sota d’una nova portalada i desprès va revoltant cap a l’esquerra fins arribar a la Torre de les Hores (s.XII-XIII). Des de la torre prenem un carrer que surt a l’O i inmediatament ens deixa en la part posterior de l’església de Sant Pere de Pals (s.XI), des d’on seguim el carrer de la dreta (NO), que continua revoltant la part posterior de l’església entre muralles i portalades fins arribar a l’ampli Mirador Josep Pla, on trobem plafons interpretatius i bancs per seure. Des del mirador prenem (SO) el C/Passeig Arqueològic Doctor Pi Figueres tot revoltant les muralles fins arribar a la plaça que hi ha davant de l’església de Sant Pere de Pals, on primer veiem la Torre Ramonet i desprès ens acabem d’apropar per veure la façana de l’església de Sant Pere de Pals (s.XI). Vista l’església davallem (SE) pel C/Mossèn Joaquim Pi fins Ca la Pruna (s.XV), històrica casa de Pals i on donem per finalitzada la visita al nucli Medieval de Pals. Aquí prenem el C/Paul Companyó avall (SE) fins arribar de seguida a la Plaça de Catalunya, on conectem amb els senyals GR, des d’on seguim el C/de l’Abeurador (E, senyals GR) i desprès el C/de Carmany sempre a l’E tot travessant carrers i passant al costat de l’Escola Bressol Quermany Petit fins sortir del poble. Desprès de passar sota el pont d’una carretera seguim l’asfaltat Camí del Mas Salvi (E, senyals GR) passant a tocar de Cal Trisquet i, tot seguit, deixem la pista asfaltada que portem (i els senyals GR) i prenem un camí-pista a la dreta (SE). Inmediatament rebutgem un camí a la dreta amb senyals grocs i seguim el nostre camí-pista, que comença a pujar entre pins (SE), ben aviat rebutgem un parell de camins força seguits a la dreta i seguim pujant pel nostre camí-pista entre murs de pedra seca i tombant paulatinament al S. Desprès rebutgem un sender que baixa a l’esquerra i de seguida arribem a una cruïlla de camins: prenem el camí de l’esquerra (S) pujant per zona oberta i solana amb sureres. Ben aviat rebutgem un sender a la dreta i seguim pujant un xic més pel nostre pedregós camí fins que se’ns obre un altre sender a l’esquerra que si agafem. Aquest sender s’enfila fort pero breu (E) fins arribar al capdamunt d’un turonet amb bones vistes que havia sigut una pedrera en època antiga. Des de l’antiga pedrera el sender ens davalla (SO) rapidament fins el camí que portàvem, que reprenem de pujada (S) apenes uns metres, ja que a l’alçada d’unes fites fem una curta “anada-tornada” seguint un rastre de senda a la dreta (O) que puja uns pocs metres fins coronar l’aplanat i arrodonit cim del Quermany Petit (114m), tot i que amb vista un cim amb poc caràcter (al meu parer hi ha millor vista des de l’antiga pedrera). Desfem els passos fins l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada i reprenem el camí que portàvem amb tendencia al S, tot seguit rebutgem un sender a l’esquerra i seguim (S) pel nostre camí ample i pedregós, que comença a davallar moderat i sostingut fent alguns revolts. Més avall rebutgem un altre camí a l’esquerra i davallem una mica més fins acabar desembocant en un altre camí a prop del Càmping Mas Patotxas. Seguim aquest pedregós camí a l’esquerra (SE) voltant el recinte del càmping (que deixem a la dreta) i de seguida deixem el camí que portem i prenem un camí més estret a l’esquerra (N, fites) que puja una mica i es bifurca: seguim el camí de la dreta (E) tot pujant per bosc esclarissat de pins i sureres i obviant alguns camins secundàris als costats fins arribar a una mena de collet on s’hi forma una cruïlla de camins no senyalitzada. Aquí prenem el camí més estret, un sender que davalla a la dreta (E/NE) i tot seguit desemboca en un camí més ample, camí aquest que prenem a l’esquerra i pujant (NE) uns pocs metres fins arribar a una nova bifurcació: prenem el camí de la dreta, que rapidament s’orienta al S i travessa el vessant de la muntanya gairebé planejant. Poc mes endavant, just quan se’ns incorpora per la dreta un sender atrotinat, el nostre camí esdeve un sender que regira a l’E i puja pel vessant solei de la muntanya fins trobar a l’esquerra la primera de les entrades de les Mines d’Argila Blanca. Nosaltres em visitat 3 de les galeries obertes, que formen cavitats i petites sales ben curioses, val a dir que pels més aventurers podeu fer una travessa entrant per la Mina d’Argila Blanca 2 i sortint per la Mina d’Argila Blanca 3 ja que e comprovat que estàn comunicades. Vistes les coves reprenem el camí que portàvem (E), que de seguida ens porta a abastar una pista, tot just al costat de les Mines d’en Bernat, aquestes però, tancades amb una reixa. Seguim aquesta pista pujant al NE per terreny solei fins desembocar en un sender, que prenem a la dreta (NE/N) uns pocs metres i, tot seguit, se’ns incorpora per la dreta un altre camí i sortim a un marcat revolt d’una pista per on transiten els senyals PR. Seguim la pista a l’esquerra i amunt (N) i aviat la deixem per un corriol fressat a l’esquerra (O) que s’enfila de valent fins arribar de seguida al capdamunt del Quermany Gros (223m), coronat per una caseta de vigilància forestal a la que podem pujar per una escala i gaudir de l’excel·lent vista de gairebé 360º, tant de mar com de muntanya. Amb l’entrepà de llonganissa a la panxa baixem per una pista (senyals PR) que davalla al SO i aviat ens deixa en una cruïlla de camins senyalitzada: prenem la pista de la dreta (NE, senyals PR) cap a les “Mines Bofill”. La pista davalla suaument i, poc més avall, tot just quan la pista dibuixa un marcat revolt a la dreta, la deixem (també els senyals PR) i prenem un corriol a l’esquerra (N, fites) que ressegueix el fil d’una carena rocosa força horitzontal fins el punt culminant d’aquesta (193m), des d’on gaudim d’una molt bona vista també. Des d’aquest cim davallem a l’altre banda (N) encara per carena rocosa on cal recolçar les mans o mig-desgrimpar en 3-4 resalts rocosos facilets fins acabar desembocant en la pista per on transiten els senyals PR, pista que seguim a l’esquerra apenes uns metres fins trobar un corriol a la dreta (NO) que torna a fer drecera de la pista i davalla sinuós entre pins i alzines fins acabar sortint de nou a la pista del PR, tot just a l’alçada de les Mines d’en Bofill, amb diversses galeries obertes, pero avui ha sigut imposible entrar per la gran quantitat de mosquits que hi havien… Des de les mines seguim la pista recte i avall (N, senyals PR) fins arribar tot seguit a una cruïlla de camins no senyalitzada, punt on deixem els senyals PR i prenem el camí més secundari, el del mig, que continua davallant (N/NO) entre sureres i pins fins arribar ben aviat a una nova cruïlla de camins no senyalitzada: prenem la pista de l’esquerra (O) tot davallant apenes uns metres, ja que de seguida la deixem per un corriol a la dreta (NO) que s’endinsa en un bosquet de sureres i aviat travessa la Riera de Quermany (normalment seca). Poc desprès el corriol travessa una pista asfaltada i continua al NO entre pins fins desembocar en una altre pista asfaltada per on transiten els senyals GR, que seguim a l’esquerra (O) apenes uns 20m metres, tot just fins el primer revolt. Aquí deixem la pista (i els senyals GR) i prenem un camí-pista que surt recte (O) tot vorejant un camp d’oliveres en lleugera davallada. Poc desprès el camí-pista esdevé un camí més estret i ombrívol que continua a l’O vorejant els terrenys del Mas Quermany (a la nostra dreta) i resseguint la Riera de Quermany (a la nostra esquerra) fins acabar sortint a un punt conegut de l’anada a prop de Cal Triquet. Des d’aquest punt desfem el camí fet en l’anada fins poc desprès de passar l’Escola Bressol Quermany Petit, punt on prenem el C/Samaria a la dreta (NO), desprès travessem la GI-650 i seguim per un passeig a l’O que passant al costat d’un “skatepark” aviat ens deixa en l’aparcament on iniciàvem la ruta.

***NOTA: Tota la ruta transita per corriols, senders i camins clars. Tot i haver-hi recorreguts per la zona senyalitzats com PR, GR i grocs la ruta no segueix cap en concret per seguir sempre el sender més atractiu i passar pels màxims punts d’interès. Diverssos trams de camins pedregossos i algunes recolçades de mà o mig-desgrimpades (màxim Iº) davallant des de la cota secundària (193m) fins les Mines Bofill (evitables seguint les marrades de l’ensopida pista senyalitzada com a PR).