Pals Quermany Gros i Petit

Caminar por el Quermany es darse un paseo por la historia de las gentes que habitaban ,la gran roca , pues ese es su significado , por cada rincón de sus canteras los picapedreros cincelaban las formas en las piedras , construyendo sarcófagos , cisternas , ruedas de molino , o incluso bloques para construir edificios , murallas de los pueblos colindantes , también la arcilla que la extraían de las entrañas de estas tierras , cavando galerías y túneles en sus minas , sirvíendo a los alfareros parafabricar lozas , como vasijas , cantaros , y demás útiles de cerámica que les facilitaba la vida a las gentes de la antigüedad , pues en el Quermany Petit se han encontrado vestigios de un asentamiento indigeta .
Hacer una ruta en estas montañas es sencillo dado la gran cantidad de caminos y sendas que , existen , nosotros comenzamos en el parking de restaurante Can Padres 2 , ahora cerrado por fuera de temporada , detrás de él una senda recorre la calle de una línea eléctrica de A.T. , hasta una primera cantera donde descubrimos las primeras huellas de la acción humana , girando a la derecha y después de cruzar el cauce muerto de una riera subimos hacia el Quermany Petit 114 mts de altura , cambiamos de senda a camino , parándonos en la segunda cantera , donde se ven trabajos inacabados y abandonados en la roca , a pocos metros y en la siguiente cantera las roderas de carros , y en una pared un gran agujero , salir de esta cantera es complicado hay que ir con precaución por la existencia de grava y la inclinación del terreno es considerable .
Entre tramos de caminos y sendas llegamos hasta una roca curiosa que alguien llamó Tafani , veo una cabaña a medio construir con la base de piedras y varios palos unidos en su parte mas alta , imitando a las de tiempos pasados , hay muros de piedras seca , sin argamasa por todo el recorrido , desde aquí hasta la cima del Quermany Gros , 224 m de altura , solo es cuestio de trabajo , sudor y ganas .
La cima esta coronada por una torre de vigilancia , en los años 1983 y 2008 , se aliaron el fuego y la tramontana arrasando el Quermany , también hay un mástil con una senyera , hacemos un alto para reponer fuerzas y admirar el paisaje , no queremos dejarnos ni un detalle de esta geografía , de este bello territorio, el Montgri , Las Medes , Pals , Palafrugell , medio Emporda a nuestros pies .
Nuestra próxima parada la efectuamos en las minas de Bofill , minas donde se extraía una arcilla negra , las encontramos a la izquierda del camino , localizamos dos bocas , su exploración la realizaremos con los jóvenes , nuestros hijos , así será un reclamo para que conozcan su entorno natural , pero eso será otro dia . Ahora vamos hacia el deposito del agua , antes vemos una barraca terminada y reconstruida , creo recordar en 2005 , pasamos por delante de las minas den Bernat , estas son de arcilla blanca , caolín ,cerradas con unas rejas y acondicionadas para visitas , por una senda que parte hacia la derecha localizamos hasta cuatro bocas mas , podemos explorar los primeros metros , las entradas de medianas dimensiones nos permiten entrar cómodamente a una primera galería , en ella podemos admirar la belleza de sus paredes , todas blancas con manchas ocres , marrones como oxidadas , tengo que decir que explorar una mina en desuso tiene sus riesgos , hundimientos , pozos ocultos , no es una broma entrar en este mundo del subsuelo , máxima precaución , las osadías se suelen pagar .
Salimos de las minas y ya siempre en bajada nos dirigimos hacia el vehículo , pasando por detrás del camping Mas Patotxas , el día de senderismo ha sido completo , hemos mezclado actividad física y cultura , la recompensa nos la llevamos dentro. Andamos juntos , Inma , Mariluz , Carlos , Manolo y Julián . SENDA VIVA.

Caminar pel *Quermany és fer-se una passejada per la història de les gents que habitaven ,la gran roca , doncs aquest és el seu significat , per cada racó de les seves pedreres els picapedrers cisellaven les formes en les pedres , construint sarcòfags , cisternes , rodes de molí , o fins i tot blocs per construir edificis , muralles dels pobles adjacents , també l'argila que l'extreien de les entranyes d'aquestes terres , cavant galeries i túnels en les seves mines , *servían als *alfareros *parafabricar plats , com a atuells , cantaros , i altres útils de ceràmica que els facilitava la vida a les gents de l'antiguitat , doncs en el *Quermany *Petit s'han trobat vestigis d'un assentament *indigeta .
Fer una ruta en aquestes muntanyes és senzill donat la gran quantitat de camins i sendes que , existeixen , nosaltres comencem en el pàrquing de restaurant Can Pares 2 , ara tancat per fora de temporada , darrere d'ell una senda recorre el carrer d'una línia elèctrica de A.T. , fins a una primera pedrera on descobrim les primeres petjades de l'acció humana , girant a la dreta i després de creuar el llit mort d'una riera pugem cap al *Quermany Petit 114 mts d'altura , canviem de senda a camí , parant-nos en la segona pedrera , on es veuen treballs inacabats i abandonats en la roca , a pocs metres i en la següent pedrera es roderes de carros , i en una paret un gran forat , sortir d'aquesta pedrera és complicat cal anar amb precaució per l'existència de grava i la inclinació del terreny és considerable .
Entre trams de camins i sendes arribem fins a una roca curiosa que algú va cridar Tafani , veig una cabanya a mitjà construir amb la base de pedres i diversos pals units en la seva part mes alta , imitant a les de temps passats , hi ha murs de pedres seca , sense argamassa per tot el recorregut , des d'aquí fins al cim del Quermany Gros , 224 m d'altura , solament és cuestio de treball , suor i ganes .
El cim aquesta coronada per una torre de vigilància , en els anys 1983 i 2008 , es van aliar el foc i la tramontana arrasant el Quermany , també hi ha un masteler amb una senyera , fem un alt per reposar forces i admirar el paisatge , no volem deixar-nos ni un detall d'aquesta geografia , d'aquest bell territori, el Montgri , Les Medes , Pals , Palafrugell , mitjà Emporda als nostres peus .
La nostra propera parada l'efectuem en les mines de Bofill , mines on s'extreia una argila negra , les trobem a l'esquerra del camí , localitzem dues boques , la seva exploració la realitzarem amb els joves , els nostres fills , així serà un reclam perquè coneguin el seu entorn natural , però això serà un altre dia . Ara anem cap al diposito de l'aigua , abans veiem una barraca acabada i reconstruïda , creo recordar en 2005 , passem per davant de les mines donin Bernat , aquestes són d'argila blanca , caolí ,tancades amb unes reixes i condicionades per a visites , per una senda que parteix cap a la dreta localitzem fins a quatre boques mes , podem explorar els primers metres , les entrades de mitges dimensions ens permeten entrar còmodament a una primera galeria , en ella podem admirar la bellesa de les seves parets , totes blanques amb taques ocres , marrons com a oxidades , haig de dir que explorar una mina en desús té els seus riscos , enfonsaments , pous ocults , no és una broma entrar en aquest món del subsòl , màxima precaució , les gosadies se solen pagar .
Sortim de les mines i ja sempre en baixada ens dirigim cap al vehicle , passant per darrere del càmping Mes Patotxas , el dia de senderisme ha estat complet , hem barrejat activitat física i cultura , la recompensa ens la portem dins. Caminem junts , Inma , *Mariluz , Carlos , Manolo i Julián . SENDA VIVA.