Pals-Regencós-Mines d'en Bernat (tot bordejant els Quermanys)

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
La ruta d’avui ens ha servit per anar de Pals a Regencós i tornada, bordejant els dos Quermanys, tot caminant per senders i camins a vegades amb un sòl rocallós i d’altres sorrenc, dins l’espessor d’un bosc mediterrani amb el premi quasi al final del recorregut de la descoberta de les mines d’en Bernat.
Deixem els cotxes al aparcament de la rostisseria de Can Padrès 2 a peu de la carretera C-31 i entre Pals i Regencós.
Degut a la singularitat del paratge i a la intervenció humana, aquestes muntanyes les conformen una teranyina de camins i viaranys, per això se’m fa difícil explicar fil per randa cada cruïlla, cada variant, per el qual, es fa imprescindible seguir aquesta ruta amb GPS, tot i que els principals encreuaments dins la muntanya estan molt ven assenyalats amb pals informatius i diferents marques de pintures com trams del GR-92.
Comencem la ruta agafant des de l’aparcament, un camí paral·lel a la carretera i direcció Pals fins assolir el mas de turisme rural de Can Pericay. El camí ens deriva als darrers contraforts dels Quermanys amb unes vistes espectaculars de Pals i del massís del Montgrí, amb tota la plana del baix Ter, baixem fins un curiós lloc que anomenen “el bosc encantat” amb la figura de un buda (espai de meditació) i una ampla zona d’esbarjo que segons m’han comentat, fan servir al estiu per organitzar festes de aniversaris per a mainada o per passar un dia de pícnic envoltat de natura.
Seguint per camins i corriols, passem al costat del Mas Salvi (un hotel de luxe situat en una zona molt tranquil·la de Pals) i un llarg tram més enllà pel mas de turisme rural Can Pou de Ses Garites on a la entrada de la finca es troba una olivera mil·lenària que val la pena anar a visitar-la...nosaltres no ens hem arribat perquè fa poc que hi vàrem passar.
Ara toca seguir un tram del GR-92, fins que aquets es desvia cap a Begur, ja dins la duna continental i que ens fa caminar trepitjant la sorra de la qual està creada aquesta duna.
Arribant a la zona dels Termes, ens desviem un curt tram per anar a veure la fita dels tres Termes (Begur-Pals-Regencós). Després passem pel costat del Mas Cases i abans de arribar a la carretera, girem a la dreta per passar per la guarderia canina Elena i el karting Regencós on en front d’aquest (esquerra) neix un corriol que finalitza a l’entrada de Regencós.
Ens acostem fins la plaça de la església de Sant Vicenç on fem una parada per esmorzar i tot seguit anem fins les afores de Regincós on al costat d’una petita i bonica àrea de pícnic, es troba la impressionant xemeneia de la Bòbila de Cal Torradillo, un magnífic exemple del patrimoni industrial que conserva la vila de Regencós (Baix Empordà). La fabricació de rajols ha estat una de les activitats tradicionals de Regencós des del segle XVIII fins a l'actualitat. S'han inventariat un gran nombre de forns, fins a 23, el més antic dels quals està documentat des del 1774.
La bòbila de Cal Torradillo va estar en funcionament des del 1872 fins el 1983. En resta la seva xemeneia, de forma troncocònica, feta amb maons de terra cuita vermella, d'una alçada de 17 m i datada de l'any 1957.
Tornem al poble i agafem el carrer Quermany, (esquerra) en pujada per visitar la Mina Font de Regencós...una font molt curiosa que disposa d'un antic mecanisme manual giratori que posa en funcionament una bomba d'aigua. Malauradament, sembla ser que l'aigua subterrània actualment no és potable, malgrat que aquesta segueix rajant amb força. La font està protegida per un cobert amb volta de rajoles. Dalt de la volta hi ha una inscripció on diu que va ser reconstruïda per l'alcalde Mateu Pijauma, l'any 1941.
Aquest element patrimonial és tot un símbol de la vila de Regencós que recorda temps passats. Antigament, abans que l'aigua arribés a totes les cases, anar a la font a buscar l'apreciat líquid era un treball quotidià.
El carrer, després de la font, es converteix en camí, seguint guanyant alçada fins apropar-nos la boca principal de les mines d’en Bernat, aquesta entrada està força ben conservada, té una reixa de tanca i, pel que sembla i es veu, el seu propietari la deu fer servir com a lloc d’esbarjo.
De les mines d’en Bernat se n’extreia el caolí, una terra blanquinosa, molt fina i apreciada que s’utilitzava per fer l’engalba, una capa fina usada per a decorar la ceràmica o modificar-ne el color. Aquest material era transportat fins a La Bisbal pels treballs dels ceramistes. Les mines van ser abandonades durant la dècada dels anys 50 a 60 del segle XX.
Passada la boca principal, agafem el corriol de la dreta que ens fa passar per unes quantes boques més, una de les quals i entrem per inspeccionar-la...quasi hem de anar de quatre potes i fins i tot hem de treure el frontal dons és força llarga, tenint sortida per un altre lloc. Seguim el pedregós camí avall fins arribar als límits del càmping Mas Patotxas i un tram més planer ens deixa al aparcament on tenim els cotxes, donant per finalitzada aquesta interesant sortida.
Salut i bones caminades!!